Els candidats a les eleccions europees es poden considerar una excepció. Mentre els polítics de primera línia de l'Estat espanyol es caracteritzen per tenir els idiomes com l'eterna assignatura pendent –igual que bona part de la població: l'Estat espanyol és un dels sis membres de la UE amb menys coneixements d'idiomes–, els partits han optat per poliglots per encapçalar la seva representació a Brussel·les.
El candidat socialista Juan Fernando López Aguilar parla castellà, francès, italià, anglès (amb accent americà) i alemany. En canvi, és de sobres conegut que José Luis Rodríguez Zapatero només parla una «mica» de francès, a més de castellà. Rajoy només va estudiar francès, també. De fet, fa poc va admetre que no parlava anglès però va subratllar que Felipe González i José María Aznar tampoc i havien estat «bons» president. Més domini té el candidat del PP, Jaime Mayor Oreja, que parla, a més de castellà, sense problemes al Parlament europeu francès i anglès, idiomes en què sol fer els discursos. També els números dos i tres de les dues principals llistes espanyoles són poliglots. Els primers llocs del PSOE es completen amb Ramón Jauregui (castellà, basc i francès) i Magdalena Álvarez (castellà, anglès i francès) i els del PP amb Luis de Grandes (castellà, anglès i francès) i Teresa Jiménez Becerril (castellà, anglès, francès i italià).
També els altres caps de llista saben els principals idiomes. El candidat d'IU, Willy Meyer, sap castellà, alemany i anglès; el de CiU, Ramon Tremosa, parla català, castellà, italià, alemany, anglès i entén el francès; i el d'ERC, Oriol Junqueras, va fer la primària i secundària en italià i té, per tant, un alt domini d'aquest idioma.
Calen els idiomes?
Tot i que molts experts creuen «absolutament imprescindible» que els polítics coneguin idiomes per poder negociar «i estar al corrent», també n'hi ha que opinen que no és un «requisit imprescindible». El professor de dret constitucional de la UNED, Lucrecio Rebollo, per exemple, explica que la majoria d'actes són «finalitzats, no formalitzats» pel president i creu que és una qüestió més de carisma que d'idiomes: «Un exemple és el president francès, Nicolas Sarkozy, que a les reunions internacionals parla amb tothom i no surt del francès.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.