A l'institut de Banyoles –quan només hi havia el Pere Alsius– era tinguda per una nena prodigi. En el sentit acadèmic i de capacitat de lideratge. Va ser delegada de classe; de fet, ha estat delegada dels alumnes en quasi tota la seva vida d'estudiant. A mig segon de BUP (curs 1978-79), va deixar l'Alsius i se'n va anar al Vicenç Vives, a Girona. Es va matricular a nocturn –“a nocturn hi havia molta gent gran i em portaven amb safata”– i de dia treballava a Les Voltes. Tenia 16 anys. Al cap d'un any va llogar el primer pis a Girona. “Des dels 16 anys he viscut sempre a Girona, fins i tot durant els vuit anys que vaig treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després del Vives, i amb la matrícula d'honor a COU a la butxaca, va fer els tres primers anys de filologia catalana al Col·legi Universitari de Girona –precursora de la UdG–, es va treure el nivell D de català i va fer classes de català per a l'Ajuntament de Girona: per a no catalanoparlants a Vila-roja i Torre Gironella i per a catalanoparlants al Barri Vell.

A la UAB va enllestir els dos darrers cursos de la carrera que no es podien fer a Girona, doctorar-se en filologia catalana i obtenir el màster en lingüística teòrica, se'n va anar a Califòrnia a fer un postdoctorat. A la UdG és professora –fa de professora– de fonètica i fonologia catalanes del departament de filologia i comunicació de la Universitat de Girona. Fins i tot en campanya ha fet classes. Insisteix que l'única relació amb el partit és la quota que paga: “La vida me la guanyo amb les classes que faig a la UdG. Quan sigui regidora, faré totes les classes de la UdG. És una manera incombustible i no em podran retreure el sou. Cap membre de la llista vol deixar la feina i no acumularà càrrecs. Això és garantia de mans lliures”.

El 1992 es va incorporar a la UdG, d'on ha estat directora del departament de filologia i filosofia i vicerectora de docència, amb Joan Batlle de rector. Després de fer ressaltar la gran relació amb Josep Maria Nadal, primer rector de la Universitat de Girona i el seu actual cap de departament, no s'està de fer un paral·lelisme de la UdG amb l'Ajuntament de Girona: “Ser vicerectora de Batlle va ser un entrenament. El problema a la UdG va ser la vella guàrdia que ara també trobarem: resistències d'inèrcies de molts anys”.

Entre el 2006 i el 2009 va ser la comissionada d'Universitats i Recerca del govern de Catalunya. Li van tocar tres anys durs i el conseller Huguet. Va ser destituïda, diuen que per la falta de sintonia amb Josep Huguet. “Va ser una sortida lletja del govern”, reconeix Palmada. Li va tocar la implantació del pla de Bolonya i les mobilitzacions dures i llargues, en contra, dels estudiants.

Té fama de dura. “Però vaig censurar l'actuació de la policia quan va provocar 80 ferits entre estudiants i periodistes”. Alerta que va aprendre a treballar amb dificultats al comissionat: “Bolonya s'havia de fer. Ja vaig fer retallades per l'austeritat i per fer les coses racionals. No em sento al·ludida quan parlen de l'excés de despesa del tripartit. La Facultat de Medicina de Girona no és una despesa sumptuosa”. Va tornar a Girona i es va implicar amb Girona Decideix en l'organització de la consulta independentista del 25 d'abril del 2010 a la ciutat.

No està d'orgues. Ha fet sempre el que ha volgut: “El meu límit és que a casa vegin bé el que faig. Ho faig tot sense patir. Ho faig perquè em dóna la gana”.

Sol recordar que des dels setze anys viu a Girona. Ara viu al Barri Vell: “Vaig ser veïna i sóc amiga de Lance Armstrong. El vaig trobar intel·ligent, malgrat la seva relació amb Bush. Els meus fills han anat als Estats Units. I en Joan parla anglès perquè era amic del fill gran d'Armstrong”. Recorda que Irene Rigau la va anar a veure quan va néixer. A la Salus Infirmorum? “No. A la Bofill, a Girona. Sóc tan noble com la Pia”.