Hi ha llocs de Catalunya on anar a votar és una mica més complicat que a d'altres. És el cas del Poblenou del Delta, un nucli urbà que depèn administrativament d'Amposta però que està situat a més de 10 quilòmetres de distància. Només hi viuen unes 150 persones, per això no tenen dret a tindre mesa electoral pròpia i si volen exercir el dret de vot han d'anar obligatòriament a Amposta, per una carretera estreta i plena de revolts. L'Ajuntament, això sí, els posa un autobús per garantir el dret d'aquells que no tinguen vehicle propi.

Però la distància de l'urna, que hem xifrat en 20 quilòmetres –10 d'anar i 10 més de tornar–, no és l'únic obstacle per a la democràcia real en aquest petit nucli. Els seus habitants no poden triar directament els seus governants, ja que són simplement un barri d'Amposta, i qui tria el seu representant –sense veu ni vot al ple– és l'alcalde d'Amposta, on des de fa 24 anys governa CiU, vint dels quals amb majoria absoluta. Tampoc no és possible saber a quin partit voten majoritàriament els seus habitants, ja que les seues paperetes queden diluïdes en una urna compartida amb algun altre barri ampostí.

“La democràcia participativa al Poblenou és només una il·lusió”, reflexiona Josep Juan i Segarra, un jove documentalista ebrenc que viu al Poblenou i que ara, amb motiu de les eleccions, acaba d'enregistrar un vídeo que en només vuit minuts resumeix el que l'Ajuntament d'Amposta hauria pogut fer i no ha fet al Poblenou. L'ha titulat Homenatge al Poble Nou i vol ser, com ell mateix precisa, “un exercici de democràcia participativa en un indret on la democràcia participativa és només una il·lusió”.

Així, el vídeo que ha intentat difondre sense gaire èxit a través de les televisions locals ebrenques i a través de les xarxes socials, on sí que ha generat un cert rebombori, denuncia entre altres coses que a hores d'ara el tram de la carretera entre el Poblenou i la Ràpita, que pertany al terme d'Amposta, encara no s'ha condicionat. L'estiu del 2008 els veïns d'aquest nucli es van manifestar per reclamar que la carretera es fes més ampla i es millorés la senyalització. L'alcalde, Manel Ferré, en el seu moment va dir que el projecte
va lligat a l'anella viària del Delta.

Un altre tema que Juan denuncia en el seu vídeo és l'estat del campanar de l'església, on ja s'han produït alguns esllavissaments. També el fet que encara no hi haja una depuradora d'aigües residuals i que aquestes s'aboquen directament a la badia dels Alfacs. Una situació kafkiana si tenim en compte que el Ministeri de Medi Ambient està executant per més de disset milions d'euros un projecte per millorar la qualitat ambiental de les aigües d'aquesta badia. Ferré es va defensar al·legant que la depuradora depèn de l'ACA i que les negociacions amb el Bisbat per condicionar el campanar de l'església no han fructificat.