Les eleccions a Tarragona van deixar el panorama polític més incert que mai, tot i que cada vegada sembla més improbable que CiU –la segona força més votada– i el PP pactin per arrabassar l'alcaldia al PSC. En l'hipotètic cas que els convergents arribessin a governar la ciutat, gestionarien 133 milions d'euros de pressupost i 1.248 treballadors. Unes xifres gens menyspreables que contribuirien a engruixir el poder que ha guanyat la federació.

Els 4.476 milions de pressupost que CiU té a l'abast gràcies al tomb municipalista que va protagonitzar el 22-M superen, fins i tot, la inversió que l'Estat va fer el 2010 a Catalunya (3.460 milions, 1.016 milions menys). El nou poder econòmic dels convergents també supera la inversió que el govern va destinar l'any passat a les diverses polítiques del sector públic. L'import més elevat el van rebre les polítiques de transport, amb 2.577,2 milions.

Les quatre diputacions són uns dels ens públics més desconeguts per a la ciutadania, tot i que remenen un llaminer pastís que supera els 1.000 milions d'euros de pressupost –un Ajuntament gran com Badalona en gestiona 260, i un altre com Terrassa, 200– i donen feina a més de 6.300 persones. Els antics socis del tripartit, fins ara, en controlaven tres –Barcelona, Girona i Lleida–, però la situació ha donat un tomb històric, ja que les darreres municipals dibuixen un mapa amb tot el poder en mans de CiU. En el cas de Tarragona, Lleida i Girona, fins i tot amb majoria absoluta, mentre a Barcelona s'ha obert la capsa dels possibles pactes, tenint en compte els 20 diputats nacionalistes, els 19 del PSC, els 6 del PP, els 4 d'ICV-EUiA i els 2 d'ERC. El responsable de política municipal de CDC, Lluís Corominas, ha explicat a aquest diari que una de les seves prioritats al capdavant, especialment, de la Diputació de Barcelona serà “aprimar la seva estructura”. Cal tenir en compte que, dels 661,8 milions del seu pressupost –un 6,5% menys que l'any anterior–, gairebé el 39% se'n va en despeses de personal. I és que la Diputació compta amb una plantilla que voreja les 4.000 persones, amb una dotzena d'àrees i fins a 16 organismes autònoms i empreses, entre els quals hi ha COM Ràdio, l'Institut del Teatre, el Museu Marítim, la Fundació Pi i Sunyer, o el Centre de Cultura Contemporània. Corominas, però, explica que es tractaria d'una reestructuració més d'àrees –amb organitzacions força atapeïdes que es podrien unificar–, que no pas de treballadors, tot i que sembla evident que un moviment comportaria alguna reducció de personal, tenint també en compte que a Barcelona també hi figuren més d'un centenar de càrrecs de confiança.

L'estructura de l'Ajuntament de Barcelona és com la d'una tela d'aranya gegant, on un organisme penja de l'altre. La voluntat del futur alcalde de Barcelona, Xavier Trias, és que aquesta teranyina sigui més petita, per agilitzar els processos burocràtics. La feina, però, no serà fàcil.

Per aquest exercici, l'Ajuntament treballa amb un pressupost de més de 2.700 milions d'euros, diners que cobreixen les despeses de gerències, comissionats, instituts municipals, entre altres entitats. Del pressupost total, més d'un 22% (609 milions d'euros) són per pagar els salaris de les més de 13.000 persones que treballen pel consistori.

Actualment, de l'alcalde depèn el comitè executiu i per sota seu hi ha la gerència municipal. La gerència municipal supervisa les gerències territorials –una per cada un dels 10 districtes– i les sectorials com finances, medi ambient o, la que té l'oficina tècnica per promoure els Jocs d'hivern del 2022. A banda, també hi ha 10 comissionats: per la gent gran, per la cooperació i per la immigració, entre d'altres.

No acaba aquí l'estructura de la Casa Gran. Hi ha altres organismes vinculats, com una desena d'instituts municipals –mercats, educació o serveis socials–, així com societats privades municipals, algunes de gran pes com BSM o Bimsa.