Al president d'Esquerra, Joan Puigcercós, li agrada repetir que amb vista al Congrés alguns dirigents hauran de fer un pas cap al costat i d'altres cap enrere per poder configurar la nova direcció amb consens. I aquesta setmana ja hi ha hagut dos moviments. El de Jordi Portabella, que s'ha retirat cap a un cantó després d'haver anunciat que no competirà en la cursa per liderar la formació, i el de Josep-Lluís Carod-Rovira, que fa una passa de gegant cap enrere i abandona la militància per “discrepàncies” amb la direcció.
L'expresident d'ERC i exvicepresident de la Generalitat fa pública la seva decisió en un article a aquest diari –, però la desvincula completament de la davallada que ha patit ERC en les últimes cites electorals. Sosté que ja fa temps que volia marxar, però que s'ha esperat a després dels comicis per no “perjudicar” el partit i que ho fa precisament ara per no “interferir” en el congrés.
Aquesta fugida no és una sorpresa majúscula, perquè últimament Carod-Rovira havia anat perdent molt de pes dins de l'organització i s'havia mig retirat de la primera plana política. La relació amb Puigcercós s'havia deteriorat del tot. Ni en les eleccions catalanes ni en les municipals havia participat en la campanya i des de la sortida del govern se l'havia vist en comptats actes. També es va absentar de la històrica celebració del vuitantè aniversari de la creació d'Esquerra adduint “motius personals”.
Fins i tot, abans dels comicis al Parlament, Carod va revelar que Puigcercós li havia recomanat que no l'ajudés perquè “li faria perdre vots”.
Hipòtesis diverses
Tot i aquesta mala maror que feia temps que aflorava, alguns sectors del partit no descartaven Carod per al futur i, fins i tot, abans-d'ahir el secretari general en funcions, Joan Ridao, havia assegurat que encara podia ser una persona vàlida per a les files republicanes. El posava com a exemple, juntament amb noms com el mateix Puigcercós o Joan Manuel Tresserras, del que, segons ell, ha de ser la nova direcció: regeneració i experiència. Altres famílies també creien que faria algun moviment pel congrés que s'ha de celebrar al setembre i a l'octubre.
El passat mes de febrer totes aquestes alarmes es van disparar quan Carod-Rovira va reunir els seus afins per debatre sobre el futur de les esquerres. Llavors, ell va desmentir que volgués crear un nou corrent dins de l'organització, tot i que alguns assistents a la trobada –que va reunir prop de cent persones– van alimentar més els rumors i van apuntar que sí que es podria tractar d'un primer moviment precongressual.
Però ara les especulacions s'han acabat, perquè el protagonista s'ha encarregat de tallar-les de soca-rel. Divendres a la nit va comunicar als dirigents del partit que abandonava la formació i avui ho anuncia oficialment.
Discrepància i distància
Atribueix la seva decisió, únicament i exclusiva, a la al nul feeling que té amb la direcció actual. Fins i tot apunta que des del 1996, quan va accedir a la secretaria general, ja hi va haver certes pressions de dirigents per aportar-lo del capdamunt del partit i obtenir el poder.
També posa èmfasi en el fet que durant la seva etapa, Esquerra va aconseguir els millors resultats, però tampoc s'estalvia certa crítica de la seva feina. Reconeix que va menystenir la força de CiU a l'oposició i també va creure, erròniament, que tot el PSC havia avançat en el compromís nacional.
I el seu futur polític? L'expresident republicà el deixa obert de bat a bat, perquè vol continuar treballant per una “esquerra nacional plural”. De moment, divendres ja participarà en un col·loqui de Ciutadans pel Canvi.
ERC va lamentar i alhora respectar la decisió del seu exlíder. Això sí va destacar l'aportació de Carod tant a la formació com a tot l'independentisme.
Comentaris
El Sr. Carod-Rovira ens té molt farts amb la cançó enfadosa de que amb ell es van acoseguir els millors resultats per a ERC. És cert. Però també és cert que aquest resultats els va aconseguir enganyant la gent. Mireu, mireu a les hemeroteques el que deia a la campanya del 2003. Parlava d'equidistància i de mans lliures per després convertir-se en l'home de palla d'en Maragall i d'en Montilla, o el que és el mateix, en l'home de palla d'en Zapatero!!! Sr. carod: Bon vent i barca nova!!!
Crec que es fa una anàlisi errònia dels mals de ERC. Els votants d'ERC, en general, posem Catalunya davant d'altres consideracions, siguin ideològiques o de tipus personal. Els dirigents com Carod-Rovira posen Catalunya no sé ben bé a quin lloc, si al segon, al tercer, o al vint-i-seté... Quan els dirigents conectin de debò amb el poble català tornaran a creixer!!!
Als votants d'ERC no ens agrada ser apèndix de partits espanyolistes!!!
El gran error d´Esquerra va ser el pacte antinatura del tripartit,i l´imatge d´ansia de poder que van oferir.Varen tindre una oportunitat única que no van aprofitar,i de pas,es va escapssar més l´esquerra indepèndentista catalana.
Ara les CUP han pres el relleu de una ERC que ha desencisat per motius obvis als seus votants. Joan Puigcercós sembla no ser conscient de aquest fet i s' entesta a ser cap de cartell una i altra vegada. Les CUP un partit emergent a qui animo a seguir endavant i a qui animo que mai dels mais, com fins ara han fet, ajúdin a partits espanyolistes a ocupar el poder. Sortosament els catalans tenim memoria i sentit de la responsabilitat. ERC va ser un gran partit que quedarà en la nostàlgia de molts catalans. És trist peró ells ho han volgut.
¿I els dirigents que hi queden, quan pensen marxar? ¿Es que no s'han adonat que a ells els votants tampoc els volem?
...Posem-nos apunt! I pensem sempre que aquest senyor és fill d'un Guàrdia Civil (amb tots els respectes per aquest benemèrit cos policial, però que en l'època franquista ens les va fer passar putes a molts), com molts dels que ara es diuen d'esquerres són fills i filles de acèrrims franquistes i falangistes, com per exempl
Posem-nos apunt! I pensem sempre que aquest senyor és fill d'un Guàrdia Civil (amb tots els respectes per aquest benemèrit cos policial, però que en l'època franquista ens les va fer passar putes a molts), com molts dels que ara es diuen d'esquerres són fills i filles de acèrrims franquistes i falangistes, com per exemple la María Teresita Fernández de la Vega i Don Pepin Bono (actual Presidente del Congreso de los Diputados) que els seus pares eren falangistes i molt addictes al Règim franquista.
Sra. Montserrat Agulló, he llegit amb atenció el seu comentari i li voldria fer avinent una reflexió. Els catalans tenim uns instruments polítics que hauríem de voler preservar, perquè justament són eines que sorgeixen de la necessitat que té el nostre poble de manifestar les seves aspiracions polítiques per la via de la representativit at democràtica que tenim en aquests moments. El fet que en aquesta darrera etapa ERC hagi tingut el devenir que ha tingut no la invalida com a instrument, ja que les direccions passen i les tendències es poden reorientar. De la mateixa manera, altres instruments han tingut actuacions millorables en el passat recent i no per això les hem de menystenir. No ens escau ni ens convé, contemplar l'afebliment dels nostres instruments polítics com una cosa desitjable; més aviat potser caldria desitjar que l'encertessin més, pel nostre bé col·lectiu.
Esquerra (antigament ERC) ha perdut la meitat dels votants precisament per donar prioritat a l'Esquerra per damunt de Catalunya (per això es van canviar el nom). I en aquests temps que corren s'ha de donar prioritat a l'alliberament de Catalunya, a la independència, per damunt d'unes suposades polítiques d'esquerres. Per altra banda, a la suposada "esquerra" ja hi ha l'unionisme espanyol del PSC-PSOE i ICV-EUiA. Sembla mentida que polítics com en Carod i en Ridau no se n'adonin... Allà ells si prefereixen anar coaligats amb els unionistes espanyols, així els ha anat. I per això molta gent ha tornat a votar a CiU i altres hem votat a les CUP o SI.
L'únic camí és la llibertat, independència.
L'error més greu que van fer i ja ho diu, en aquest àrticle, és confiar en el contingut del PSC...el PSC és un partit basicament espanyoliste i d'Espanya no en ve res de bo...i aquesta gent hi van confiar i aquest és el resultat...em sap molt gre!!
Santa Tecla .... ORA PRO NOBIS !!!
El que demostra en Carod- i ell no ho reconeix- és que es pot ser intel.lectualment brillant i alhora tenir una empanada mental de tres parells de sabates. El que podria fer en Carod -és tan sols una suggerència-, seria contactar amb la seva amiga Pilar Rahola i amb el bo de Jan Laporta , que són de la confraria dels empanats, i refundar el PI . En Jan, home amant de les pluriactivitats i d'arrelades fidelitas, de ben segur acceptaría gustòs i amb molt sacrifici personal, anar en el primer o segon lloc de la futura llista. Total un gurigall d'egos i salvapàtries Salutacions.
Ahora a sembrar ciz´ña y forrarse en el Hospital Santa Tecla. Yo solo seria feliz, si fuera a Tiera Santa, se pusiera de la corona de espinas y fuese al desierto como ermitaño unos 40 años. Asi si.
Si algú ha de salvar la patria som els catalans amb els nostres vots. Es possible que CIU no sigui la millor opció, peró al menys és de arrel catalana i si ha de pactar amb qui sigui, la política és l'art de pactar, no ? ho farà amb clau catalana. CIU que jo sapiga no té la obligació de votar com el PPC ó el PSC a tot el que díguin els seus afins PP ó PSOE.
Els partits indepéndentistes no vàren saber ni formar una coalició pre-electoral per guanyar escons al Parlament. La indepéndencia sería un gran que, peró de moment ens fàlten els liders que sàpigan aglutinar el vot cada cop més gran de indepéndentisme. Continuo pensant que les CUP póden representar un relleu molt vàlid de ERC.
Esquerra va pensar que "xuclaria" a CiU i de passada la treuria del mapa. Sembla que més aviat ERC -parlo d'electors- han estat xuclats per CiU. Ho va intentar dos cops i a la tercera ha esta la vençuda (que no tenim cap expressió en català coi!).
Mentre no tinguem clar que ni esquerres ni dretes, ni espanyolistes ni mitges tintes i que Catalunya sols ens té a nosaltres no ens en sortirem.
Els nostres representats s'estan barallant per les engrunes i de la manera més indigne possible mentre la Pàtria, la Terra, el Futur o digueu-lo com us ho demani el cós, s'ens escola entre els dits i devant d'uns ulls asecadament plorosos.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.