“Voldria que fos la legislatura de les petites coses que, sumades, ens permetessin aconseguir grans canvis”. Aquest és un dels objectius que es va marcar ahir el convergent Valentí Junyent, després de ser investit alcalde de Manresa. Amb la celebració de la cerimònia de constitució de l'Ajuntament, l'alcaldia de la capital del Bages va passar oficialment a les mans de CiU, després que els electors posessin punt final a 16 anys de govern tripartit el 22-M. Junyent va ser nomenat batlle amb el suport del seu partit, que voreja la majoria absoluta amb 11 regidors dels 25 que formen el ple. La CUP, el PP i PxC van votar els seus caps de llista, i el PSC i ERC van votar en blanc.

L'acte va començar pels volts de les dotze del migdia, després que una vintena d'“indignats” xiulessin els regidors a les portes de l'Ajuntament i els demanessin que s'abaixessin el sou. Junyent va rebre la vara d'alcalde, emocionat, al saló de sessions –abarrotat de familiars i autoritats– i, ja com a batlle, va apostar perquè el treball diari dels membres del consistori “es reflecteixi en una millora continuada de la ciutat”. “Els ciutadans volen un nou model de fer les coses i els 25 escollits hem de respondre al repte que ens han plantejat”, hi va afegir.

Junyent és conscient que CiU no té la majoria absoluta i que, per tant, haurà de treballar “braç a braç amb els altres grups per tirar endavant els grans projectes de ciutat”. Tot i així, va advertir que cal treballar per Manresa i que “el menys important és la marca que fa de paraigua”. En la mateixa línia, el portaveu de la federació nacionalista, Toni Llobet, va apel·lar al “sentit de la responsabilitat” de la resta de partits i els va demanar que no posin “pals a les rodes” a la gestió del govern. La CUP, ERC i el PSC es van comprometre a fer una oposició constructiva –però també exigent–, i el PP va advertir que no és “un xec en blanc en un espai de negociació”.

La cerimònia va ser seguida atentament des del públic pel ja exalcalde Josep Camprubí, que va plegar arran dels mals resultats del PSC. L'anècdota la va protagonitzar l'edil de la CUP Adam Majó, que va jurar en castellà que respectaria la Constitució, una norma en què no creu. “Entre els meus objectius no hi ha la defensa d'aquesta Constitució, sinó la substitució per una de pròpia”, va proclamar.