Les raons del pacte

Els dos reafegits al pacte, JpV i PP, no hi van fer cap esment. El republicà Jaume Piñol es limitava a remarcar la “il·lusió i ganes de treballar pel Vendrell” en el seu debut al consistori, mentre el popular Ricard Jovani –qui, en castellà, fins i tot demanava “l'ajuda inestimable de Déu”– parlava només de “plantar cara” a la crisi. CiU i PSC també hi van fer èmfasi, en la lluita contra la situació econòmica, si bé ho van fer per justificar la sociovergència. Els seus discursos, de fet, van buscar els punts que els uneixen –tot i que CiU va tornar a fer alguna al·lusió a l'hipotètic govern conjunt de 21 regidors que reclama la ciutadania, que aquesta setmana va estar a punt de dinamitar el front comú–, i van ser gairebé idèntics en les tres claus que expliquen el macrogovern: la priorització de polítiques laborals, la necessitat de modernitzar la gestió municipal i el compromís comú per la convivència. “En el mandat passat vam ser capaços de signar el pacte per la convivència, i això és sols una continuació lògica, i ha de ser un eix motivador del govern”, raonava el convergent Jaume Domingo, que és partidari d'obrir un “debat serè i tranquil, en què s'escoltin totes les sensibilitats”. “És un element realment preuat, i s'ha de preservar i millorar fins on siguem capaços”, assentia el socialista Martí Carnicer, que entén que els resultats electorals els demanaven aquest “esforç conjunt”. També hi coincidia Jané, que es felicitava per “haver estat capaços de deixar de banda interessos de partit”, si bé admetia que els pròxims “seran anys difícils, en què serà necessari més que mai treball conjunt per a una entesa constant”. “Ens comprometem a establir mecanismes de debat per superar les situacions complexes”, havia apuntat Carnicer en aquest sentit. L'alcalde, en tot cas, demanava per als debats que vénen “respecte mutu, tolerància i lleialtat institucional”.

Plataforma, dolguda

Molt més contundent, és clar, va ser el discurs d'Armengol, malgrat que d'entrada va felicitar tant l'alcalde com el PSC per haver guanyat les eleccions. “Cap partit s'ha mostrat interessat a arribar a cap tipus d'acord per aplicar part del nostre programa”, es dolia, abans de denunciar els “polítics ingenus i allunyats de la realitat que viuen amb una sola obsessió: aïllar PxC”, cosa que creu “impossible”. Armengol, que exigia “respecte” per als seus 2.328 votants, reivindicava que han estat l'única força que ha pujat: “No s'han adonat que ells són el passat, i nosaltres el futur”, desafiava. El líder de PxC va tornar a fer una defensa aferrissada del principal eix del seu discurs –“no compartim els beneficis d'una societat multicultural i multiètnica, perquè és multiconflictiva”, va resumir–, i es va mostrar decidit a fer una oposició “clara, neta i transparent” per “fiscalitzar” el quadripartit.