El 18 de març de 1981 l'antic secretari de l'abat Escarré a Montserrat, Aureli Argemí, redactava a corre-cuita un manifest d'urgència en un racó del paranimf de la Universitat de Barcelona. Eren les primeres línies del que es convertiria en el Manifest de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. L'exmonjo i expresident del Ciemen Aureli Argemí (Sabadell, 1936) explica ara que aquell dia havien preparat un petit acte amb intel·lectuals catalanistes per respondre al Manifiesto de los 2.300, però que “la gent del poble va començar a entrar al paranimf” i van haver de reconvertir “el petit acte” en “alguna cosa més gran”. D'aquella trobada va acabar naixent un moviment cívic i pacifista anomenat La Crida. Aquell grupet, amb l'atreviment de la joventut, va decidir que el seu primer acte públic seria omplir el Camp Nou –80.000 persones a l'època– un dia de Sant Joan de fa 30 anys amb una festa de reafirmació cultural i nacional. El més fort és que ho van aconseguir.
Avui es compleix el trentè aniversari de l'històric acte del Som una nació del camp del Barça. No hi ha cap acte oficial de commemoració. No hi ha cap festival organitzat.
Al Camp Nou, ja no s'hi fan actes
polítics. L'únic recordatori serà l'estrena del documental La Crida, història d'una resposta produït per Zeba Produccions i que emet avui Televisió de Catalunya. Un dels autors
del documental, Sergi Guix, denuncia que “la història ha tractat malament aquest moviment” i que “poca gent de la generació més jove se'n recorda, del que va fer La Crida”.
Evidentment, ningú ha proclamat noves Crides aquest Sant Joan. Hi ha més nostàlgia que acció. Crida-nostàlgia, dirien. L'independentisme viu un bon moment de forma i la situació –social i institucional– del català és la millor de la història recent. Després de dues eleccions quasi consecutives, el moviment social generat per la manifestació del Som una nació del 10-J i per les consultes sobre la independència espera oportunitats.
1981: el final i l'inici
L'any 1981 va ser especialment convuls políticament –i militarment– a l'Estat. Els que dirigien
des de Madrid l'anomenada Transició anunciaven el final de la festa federalitzant passant pàgina, però sense canviar de llibre. El 23-F i el Manifiesto dels 2.300 denunciant una discriminació del castellà són
el preludi del naixement de La Crida. “Era una època d'humiliació a Catalunya”, opina un dels antics portaveus de La Crida, Àngel Colom, avui a les files de Convergència. “Però la resposta no va ser contra el Manifiesto sinó contra tot el procés d'involució general”, diu. Feia quatre mesos del cop d'estat de Tejero, dos anys de la Constitució, quatre de les primeres eleccions lliures, i tothom era conscient que Franco havia mort a penes feia sis anys. Tot era encara massa gris. En paraules de Colom, “els partits catalans eren massa tous. Nacionalment, hi havia tebior”.
“Però hi va haver una reacció popular”. L'anàlisi de l'exconseller i dirigent d'ERC Josep Huguet, en la preestrena dilluns del documental de Zeba a la seu del Ciemen, és que “aquest país va saber respondre a l'agressió i La Crida va esdevenir una reacció de dignitat”. La reacció va ser de tal magnitud que tres mesos després de l'acte del paranimf es va omplir el Camp Nou amb un espectacle ludicoreivindicatiu. “Amb aquesta festa volem proclamar als quatre vents que som una nació”, va ser el crit que va donar inici per megafonia a l'acte. Aquell Sant Joan va ser el primer pas d'una Crida que començava 12 anys d'activisme no-violent sempre aliè tant a Terra Lliure com als partits polítics.
Tot i que al principi s'ho miraven amb escepticisme, veient l'èxit de convocatòria, els partits s'hi van sumar. L'endemà la crònica d'El Punt va remarcar “l'absència d'UCD, de la dreta” i de l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol. En canvi, sí que “hi eren a la primera fila Raventós, Roca Junyent, Benet, Obiols, Magda Oranich, Alavedra i Núñez com a president del Barça”. Passada l'eufòria i ja amb els primers problemes (econòmics), els partits van invisibilitzar-se.
La Crida a la Solidaritat va promoure la desobediència civil durant una dècada per fomentar l'ús de la llengua catalana i impulsar la identitat com a nació. Sabent que la millor defensa era un bon atac, La Crida va optar per una acció ofensiva per impulsar l'ús social, públic i oficial de la llengua; prioritzar la cultura catalana per sobre d'altres expressions culturals, fossin americanes o espanyoles, i modernitzar
la lluita nacional no-violenta.
Durant els anys vuitanta, La Crida va organitzar un seguit de campanyes a favor de la normalització de la llengua catalana a Catalunya i l'exterior, denunciant les empreses que consideraven que discriminaven el català, entre elles El Corte Inglés, Galerías Preciados, Telefónica i Correus. Després arribarien, però, els mals moments amb els deutes econòmics, l'afer de les subvencions que La Crida rebia d'amagat de la Generalitat o la sortida d'Àngel
Colom per fer política a ERC.
Precisament Colom considera ara que l'acte del Camp Nou “va marcar un abans i un després” i que el principal èxit de La Crida va ser “haver elevat el llistó nacional” contra “la tebior” d'aquella època. “Va trencar prohibicions que es volien imposar després del cop d'estat del 23-F”, assegura el veterà Aureli Argemí, que afegeix que “La Crida va reprendre la dinàmica de l'Assemblea de Catalunya”, però anant molt més enllà i convertint-se “en un dels primers moviments massius que van apostar clarament per accions en pro de la independència”. La Crida va crear, segons explica Carles Riera, un dels portaveus i ara president del Ciemen, el lema Som una nació, autodeterminació. “Vam ser els primers i encara avui dia, lamentablement, és una missatge plenament vigent”, conclou.
Acostumat a la feina des de la societat civil, Riera creu que “la resposta de La Crida també va ser important per dir que amb els partits i les institucions no n'hi ha prou. Catalunya té una societat civil organitzada i La Crida aposta per mantenir la seva força social”. La Crida és, segons ell, “pionera” d'altres moviments que van venir després com la CAL, la PDD o les consultes. Argemí, tornant a l'origen, fa un balanç polèmic: “Tot el que va venir després és fruit d'aquell moviment. Sense La Crida segurament no s'haguessin fet les consultes sobre la independència i el moviment nacional català no tindria la força que té”.
Comentaris
L'ArcadiO Espada?... que anava d'infiltrat?
Arcadios, Alberto Boadella, Piqué (de comunista al PP)... com canvia el món. Quina colla de botiflers!
Ai... quina poca memòria que tenim!
Veieu/llegiu la discusió ArcadiO Espada amb la Júlia Otero:
http://www.publico.es/espana/300104/bronca-entre-ju lia-otero-y-arc adi-espada-por- rosa-diez
Com sempre els feixistes defensen lo indefensable... ves per on!
Ah... i l'honorable expresident què feia?
"la situació –social i institucional– del català és la millor de la història recent". Que us heu begut l'enteniment o què?
30 años atras la situacion era muy mala para el catalan y debieron ser hechas acciones correctivas. Hoy la situacion ha cambiado tanto que estamos en el otro extremo del pendulo. Como ya decian los latinos la virtud esta en el medio y es lo que el PP pretende que el castellano tenga el 50% de participacion igual que el catalan. Cualquier decantacion hacia un lado u otro es extremismo y trae consecuencias
Fa 30 anys els que omplíem el Camp, que ens vam emocionat quan va arribar la Flama del Canigó, símbol de la nostra Nació: Països Catalans. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Aquesta nació no som monstres, només tenim una llengua. Però els maleïts colonitzadors, estrangers cada vega més, ens imposen la seva pròpia de cavernícoles tercermundistes:
CATALÀ : ÚNICA LLENGUA DE LA NOSTRA ÚNICA NACIÓ!!!! Fora colonitzadors estrangers !!!!
Fa 30 anys, jo no estava gaire conscient del que passava a Catalunya. Vivía lluny i estava molt enfeinat amb un treball que no el coneixía gaire i que vaig tenir que fer-lo per ser adsunto de familia.
Pero vull aprofitar aquesta noticia per expressar el sigüent:
És un llàstima que aquest "forum",que podría ser un lloc agradable per canviar impresions i exposar, clara, tranquila i sincerament les diferentes opinions dels lectors, hagi de ser un lloc,on ens ataquem amb insults, mentides,i detalls de la vida personal dels participants.
No vull posar-me com cap model, pero procuro dir el que sento i opino. Puc estar equivocat, i sovint ho estic, pero trato de no insultar ni ofendre a ningú. Sí, sóc independentista. Estimo a Catalunya i miro de defensar-la; però no em considero cap radical com em va declarar en Arnau Gavaldà.
Estic segur, Arnau,(encara que tú ja vas dir que no és el teu veritable nom, tant se val, això no ve al cas) que si ens coneixessim i parlessim en persona, ens entendríem molt més del que sembla. Tu espanyol, jo català, CAP PROBLEMA. Tots dos som humans abans que res!
Els que som indepententiste s ens podríem clasificar en dos grans grups:
1) els que pels motius que siguin (han estat ofesos, perseguits, perjudicats personalment, etc) i estimen a Catalunya i ODIEN a 'España'.
2) els que estimem a Catalunya i "molts" NI TAN SOLS EREM independentiste s, (ens hi han empenyut els que l'ataquen i qur despotriquen dels catalans, i els que et diuen que NO, a tot el que legisla el govern de la Generalitat, etc.) però que també veiem tots les bones persones espanyoles, ens agraden moltes coses d'Espanya ( música, literatura, pobles i, per a mí en especial, la gràcia de la gent andalusa, etc)i que també estimem aquesta VEÏNA república espanyola.
Als meus bons amics espanyols ( i n'hi ha més d'un que és del Real Madrid!) quan m'han preguntat,
i tú ¿por qué quieres la independencia de Cataluña? els hi he dit amb tota la CANDIDESA meua, "por la misma razón por la que TÚ quieres mandar en tu casa i NO tu vecino". "i no por eso dejáis de ser buenos vecinos i posiblemente amigos".
El meu lama és: 1- AGRAEIX. 2- PERDONA. 3-NO TINGUIS POR A RES NI A NINGÚ. 4-NO ODIS A NINGÚ.
VISCA CATALUNYA LLIURE! i VIVA LA VECINA REPUBLICA ESPAÑOLA!
A MANUEL. Jo tb m'estimaria més que el fòrum funcionara així. M'agrada vore que tb hi escriu gent decent i no bojos i impresentables. Jo sóc espanyol, i de vegades els maleducats i provocadors entre els extremistes aconsegueixen polaritzar-nos. Ja pots ben bé observar q d aquest tipus n'hi ha entre castellans i catalans. No vaig a entrar a enfatitzar amb majúscules un missatge. Només "Bon rotllo!!" ha ha
Trobo que els esdeveniments d'aquest tipus s'haurien de mantenir més vius en el record de la gent, convocant amb una certa regularitat actes i no només al cap de 30 anys. Ara tenim una situació molt més agònica del nostre idioma i ja no n'hi ha prou amb una CRIDA, en calen moles per salvar-lo: cada cop la societat catalana està més contaminada del idioma del conqueridor: els immigrants espanyols i els actuals s'han reproduit com conills i els catalans no; ells han tingut totes les lleis a fabor i nosaltrre stotes en contra per poder salvar el malalt terminal (la nostra llengua)que va deixar en franco i els 300 anys de dominació.
Diu: "les lleis a favor i nosaltres les hem tingut totes en contra".
Tens raó, Francisco. Tants bojos n'hi han de castellans com de catalans. No crec que ningú gosi discutir-lo. El que passa, i no ho dic per defensar als catalans, és que com aquest és un diari en català, i el llegim molts independentiste s, quan un lector fa un comentari en castellà, i a més el fa critican el catalanisme o Catalunya, els independentiste s, deseguida ens exaltem (jo també, i no ho hauríem de fer), i els més descontrolats es deixen anar amb insults i atacs desmesurats contra els espanyols i contra Espanya. I ens en oblidem dels ALTRES BONS espanyols que també resulten atacats pels nostres escrits. Vage! que una mica més de autocontrol i respecte pels altres ajudaríen molt a fer un millor forum. Salutacions!
Una recança infinita ... Però a l'avenir hi tornarà a cantar un cor ben empastat com aquelles veus d'antany .
Tot i que sempre haurà els habituals tons de falset del malnoms de costum . Què hi farem !
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.