Gairebé 2.000 famílies d'arreu d'Espanya, entre les quals hi ha unes 800 de Catalunya, sol·liciten a l'Estat recuperar els diners republicans que els van ser confiscats a partir de 1938 i fins a ben entrada la postguerra.
Totes elles formen part de l'Agrupació de Perjudicats per la Confiscació Franquista que aquest dissabte ha celebrat a Barcelona una reunió anual.
L'entitat es va constituir el 2005, i des d'aleshores ençà recull còpies de tots els rebuts que es van emetre llavors i que van certificar oficialment els diners que aquestes famílies van haver de lliurar.
Totes elles es van quedar al marge de la llei de memòria històrica aprovada a la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, i havien arribat a ser-ne més de 2.500, “però molts dels agrupats s'estan morint perquè ja són grans, i no podran mai recuperar els diners que els van confiscar”, ha explicat una de les impulsores de l'entitat, Lídia Jiménez.
Als seus avis materns els van confiscar 1.365 pessetes. El rebut de la confiscació va ser la dot de la seva mare, Montserrat Capdevila, qui des dels anys 60 ha acudit en una infinitat d'ocasions a l'oficina del Banc d'Espanya a la plaça de Catalunya de Barcelona per intentar cobrar-lo.
“La resposta sempre ha estat la mateixa: que encara no tocava”, explica Lídia, qui continua guardant com un bé preat el rebut heretat dels seus avis, amb l'esperança de cobrar-lo el més aviat possible.
Membres de l'entitat porten anys indagant als arxius oficials proves documentals que posin de manifest la confiscació, que estimen que va ser de 3.500 milions de pessetes de l'època, segons les actes del Banc d'Espanya franquista.
Estimen que una pesseta republicana equival a dia d'avui a 1,5 euros, de manera que actualment, el valor de la quantitat confiscada superaria els 5.300 milions d'euros.
Jiménez indica que porten anys treballant amb els grups del Congrés per aconseguir una iniciativa parlamentària sobre aquesta qüestió i, com la situació està enquistada, l'entitat preveu portar el cas a la justícia espanyola i europea.
Els diners de l‘“enemic”
En plena Guerra Civil, concretament el 1938, un decret del Ministeri d'Hisenda del govern rebel, amb seu a Burgos, va ordenar la prohibició de “la tinença de paper moneda posada en curs per l'enemic”, segons el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de 1938.
Aquesta ordre governativa, a més, ordenava la confiscació del paper moneda imprès pel govern republicà a partir de 1936, que també van posar en circulació alguns ajuntaments situats en territori republicà i, fins i tot, cooperatives.
Amb aquesta finalitat, es va crear el “Fons de Paper Moneda posat en Circulació per l'Enemic”, i així, veïns de tot Espanya van haver de lliurar els seus estalvis al Banc d'Espanya, entitats bancàries privades i als Ajuntaments, i mai van cobrar la quantitat abonada.
Aquest no és el primer cas de víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, que no s'han beneficiat de la Llei de la Memòria Històrica, vagin als tribunals per reclamar els seus drets.
Aquest mes de març el Tribunal Europeu de drets humans va admetre a tràmit una demanda de l'Església Evangèlica Espanyola (IEE), denominació protestant més antiga d'Espanya, ja que els pastors evangèlics que van exercir durant el franquisme “estan discriminats”.
El motiu és que la Seguretat Social de l'època no reconeixia la professió de pastor protestant, motiu pel qual no van poder cotitzar, i l'Estat continua sense reconèixer-los el seu dret a cobrar pensions per a ells i les seves viudes.
Comentaris
Aquesta ha estat sempre la reconciliació, "nosaltres els franquistes vam guanyar la guerra i vosaltres sou els vençuts". Els que van pactar la transició, mai han demanat cap retorn de res, ells ja van cobrar puntualment durant el franquisme.
Espanyols no importa fer res que es correcta, fan coses en cor i no pas mai amb seny.
Pues han elegido el "mejor momento" para reclamar este dinero. . .
La imatge correspon a un bitllet local de valor fraccionari, que no era més que un val sobre un dipòsit bancari en bitllets de curs legal efectuat per l'ajuntament de l'època per a garantir la emissió. Aquests bitllets no són objecte de cap reclamació, doncs van ser retirats de circulació força abans del final de la guerra, i el seu valor restituït pels ajuntaments que van emetre'ls.
A l'enllaç adjunt hi ha una imatge d'un val d'incautació com els que són objecte de la reclamació. La imatge és de la meva propietat, pel que pot ser utilitzada per a il·lustrar la notícia:
http://i61.servimg.com/u/f61/11/91/48/92/certif10.jpg
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.