Diumenge, 27 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Política
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Comentaris 66 comentaris Enviar un comentari

Setge al català

La llengua catalana és objecte d'un atac continu, sobretot del PP

A Catalunya, la sentència de l'Estatut ha suposat l'enduriment de les hostilitats

Al País Valencià i a les Balears perilla l'educació en català

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, demanant que el seu fill tingui una escolarització bilingüe Foto: ARXIU.

El català viu una situació complicada per l'assetjament de què és objecte
en molts àmbits. El PP és un dels principals instigadors de les hostilitats, ja sigui des del govern –País Valencià o les Illes Balears– o recorrent als jutjats per tombar una llei referendada per tot un poble –l'Estatut de Catalunya.

País Valencià

Els ciutadans del País Valencià són dels que pateixen més l'ofec de les institucions públiques. El govern de Francisco Camps (PP) practica una política anticatalana en tota regla i sempre s'ha oposat visceralment a la unitat lingüística, tot i el gran nombre de sentències judicials que li treuen la raó. En aquest camp, un dels punts més calents ha estat la negativa a admetre en oposicions la llicenciatura de filologia catalana com a títol que acredita el coneixement preceptiu del valencià. A finals del mandat passat, la Generalitat Valenciana també va exigir que es retiressin uns referents valencians d'un web institucional sobre la cultura catalana promogut pel tripartit. La llavors portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, va enviar una carta al govern de la Generalitat de Catalunya en què l'acusava d'apropiar-se símbols valencians –com ara Ausiàs Marc i Joanot Martorell– i també considerava que el concepte de Països Catalans és una fal·làcia.

El llarg i feixuc conflicte pel tancament de les emissions de TV3 és un episodi més del combat del PP valencià contra tot allò que representa una certa catalanitat. Fins i tot s'ha enfrontat amb la Generalitat de Catalunya per haver subvencionat Acció Cultural del País Valencià.

Però l'última polèmica toca directament la immersió lingüística a les escoles. Camps vol suprimir les línies educatives en català i articular-ne només una que integraria el català, el castellà i l'anglès impartits a parts iguals. La intenció és aplicar el programa a partir del curs 2012-2013. La reacció no s'ha fet esperat, i ja s'han organitzat manifestacions per defensar un ensenyament de qualitat i en català. L'entitat cívica Escola Valenciana té previst denunciar al Parlament Europeu l'anomenat decret plurilingüe.

Illes Balears

El nou govern del PP a les Illes Balears amenaça de trencar el consens lingüístic vigent des de fa gairebé 25 anys, amb el qual s'ha intentat afavorir la normalització de l'ús de la llengua catalana, cada vegada més fràgil a les Illes. El nou president, José Ramón Bauzá, ja va anunciar durant la campanya un canvi en la política lingüística en detriment del català: conèixer-lo deixarà de ser un requisit per accedir a l'administració pública, i derogarà l'anomenat decret de mínims, que garanteix la presència de la llengua, almenys en un 50% a l'ensenyament. Els plans de Bauzá comporten eliminar l'esperit de la llei de normalització lingüística, aprovada l'any 1987 i impulsada pels mateixos populars. El canvi de política s'ha justificat ara amb una suposada “manca de llibertat” dels castellanoparlants per fer servir el seu idioma, tot i que l'ús social del castellà és aclaparador a les Illes en relació amb el del català. Bauzá ha vist legitimat el seu gir lingüístic amb una victòria històrica per majoria absoluta en les eleccions. En espera de concretar les mesures més agosarades, ja ha suprimit la direcció general de Política Lingüística i ha tancat la Ràdio i Televisió de Mallorca, un dels dos únics mitjans públics en català.

Com a cirera del pastís, el PP balear ha fet seus els arguments dels populars valencians, i ha qüestionat per primera vegada la unitat de la llengua catalana. El PP pretén impulsar l'ensenyament de les “modalitats insulars: el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterenc”, amb l'edició de llibres escolars en cadascuna de les variants, segons informa Lluís Plana

.

La Franja

El 2009, el govern del PSOE va aprovar la llei de llengües, que reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies del territori, però mai com a oficials –aquest estatus queda reservat per al castellà–. La legislació permet que els habitants dels municipis on es parlen les llengües pròpies puguin adreçar-se a l'administració local en el seu idioma, i regula que puguin ser assignatura curricular en l'ensenyament. Tot i això, el PSOE va deixar ben clar que el coneixement del català i de l'aragonès no és obligatori per accedir a l'administració.

La norma va provocar una campanya anticatalana, i van aparèixer entitats com No Hablamos Catalán. Tant el PP com el Partit Aragonès Regionalista no donen reconeixement al català i asseguren que a la Franja es parlen “modalitats” com el fragatí i el lliterà. Ara la posició bel·ligerant guanya pes amb el nou govern del PP. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi, vol derogar la llei de llengües, amb aquest fals argument que no s'ha de protegir cap llengua, perquè només hi ha “modalitats locals”. La Institució Cultural de la Franja ha demanat empara a la Generalitat de Catalunya, segons informa David Marín.

Andorra

Andorra és l'únic estat on el català és oficial, i això permet que es pugui sentir la llengua a l'ONU –Andorra n'és membre de ple dret des del 1993–. Tot i això, el panorama de la llengua catalana al país pirinenc no és gaire esperançador, com admet el govern. Tot i que el gros de la població entén el català, la llengua més estesa és el castellà –un 43,4% de la població la té com a materna. També s'hi ha incrementat de manera notable el nombre d'immigrats portuguesos, i l'ús del seu idioma.

Arran d'aquest complex mosaic lingüístic, l'executiu andorrà promou campanyes a favor de la llengua oficial, que és majoritària a les institucions i la retolació, però no en els comerços. També impulsa l'ensenyament en català, sobretot des que el 1982 va crear l'Escola Andorrana.

Alguer / el Carxe

L'Alguer és una ciutat de Sardenya, amb un 20% de catalanoparlants. L'Ajuntament va impulsar-hi l'oficialitat de la llengua, tot i que la presència que té en l'ensenyament és molt escassa. El govern italià tampoc s'ha preocupat mai de protegir-la.

D'altra banda, el Carxe és el nom d'una serra murciana a tocar del Vinalopó Mitjà, i hi viuen mig miler de persones que parlen català. L'administració no en reconeix l'oficialitat.

Unió Europea

Fa anys que s'organitzen campanyes perquè el català sigui oficial a la UE, però mai no han reeixit, tot i que hi ha catorze llengües oficials amb menys parlants. El govern espanyol sempre s'hi ha negat.

Ara s'ha posat en dubte la legalitat de l'etiquetatge en català.

Catalunya del Nord

L'ús del català a la Catalunya del Nord està sota mínims, tal com demostren les estadístiques oficials –només un 1% de la població el fa servir al carrer–. En l'ensenyament, un 20% de l'alumnat fa alguna assignatura en català. L'educació s'estableix en diversos models a l'escola pública o privada, ja sigui a través de la immersió lingüística o del model de línia bilingüe. L'escolarització en català fa 35 anys, i centres com ara La Bressola passen un anguniós tràngol per les retallades.

La Constitució francesa va aprovar el 2008 la consideració de les “llengües regionals”, entre les quals hi ha el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià, tot i que el govern no ha reconegut oficialment mai cap altra llengua que no sigui la francesa. Per tant, la modificació legal és una mesura simbòlica que no dóna més drets als catalanoparlants.

En el cantó més positiu, hi ha les institucions locals. El Consell General dels Pirineus Orientals va promoure el 2007 uns acords per defensar el català, i Perpinyà, el 2010, va reconèixer el català com la llengua històrica de la vila. En l'àmbit del principat de Catalunya, el PP també s'ha apuntat al carro dels retrets a aquest territori, i ha criticat els ajuts que la Generalitat destina a promoure-hi la cultura i l'ensenyament en català.

Catalunya

La sentència contra la carta catalana s'està convertint en una gota malaia per a Catalunya. Els magistrats del TC van anul·lar l'ús preferent del català a les administracions públiques i als mitjans de comunicació, i un dia rere l'altre es van notant cada cop més els seus devastadors efectes. El PP, amb la connivència de Ciutadans i del Defensor del Poble, burxa contínuament la ferida amb l'excusa que s'igualin els drets del català i el castellà. És per això que han recorregut contra algunes de les normes de l'Estatut que contenen aspectes que afavoreixen la utilització de la nostra llengua: la llei del cinema, la de consum i la dels nouvinguts. També s'ha portat la batalla als àmbits estrictament municipals, i es va arribar a anul·lar cautelarment el gros dels articles dels reglaments d'usos del català a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida.

Però les envestides més doloroses han estat les sentències del Tribunal Suprem, que, seguint la resolució contra l'Estatut, van instar la Generalitat a fer del castellà “llengua vehicular de l'ensenyament, juntament amb el català”. Un atac frontal a la immersió lingüística, que funciona des dels anys 80. El govern ja va anunciar al seu moment que tot continuarà igual, i que el model no corre perill, perquè la sentència del TS només es referia a casos particulars.

Tot i això, els populars, continuen tensant la corda, i fa unes setmanes la seva presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, va entrar una instància a Ensenyament perquè el seu fill pugui rebre “educació bilingüe”. La dirigent va estar acompanyada de l'associació Convivència Cívica, que fa anys que atia la suposada discriminació lingüística.

Darrera actualització ( Dilluns, 18 de juliol del 2011 20:49 )
Publicat a
  • Avui 18-07-2011 Pàgina 4

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

avatar Robert Monclús

I convergencia pactan amb ells, quina poca vergonya.


 

avatar Pere Anton Rosselló (Lleida)

I quanta raó que tens Robert,però ben mirat penso que la culpa es nostra,doncs vam tindre l'ocasió  de votarformacions politiques independentiste s de debò i no ho vam fer,

avatar David Creus (Barcelona)

L'odi i voluntat de fer desaperèixer el català per part del PP no hauria de sorprendre a ningú. Allà on manen ara i el català esdevé una de les llengues que es parla, ja s'està veient el que fan. I, a Catalunya, fan tot l'impossible per evitar que el catala sobrvevisqui. La mateixa Camacho, al seu fill "Manué" vol qque se l'escolaritzi en castellà. Deu tenir por de que de gran no el sàpiga parlar. En el fons, és el mateix nazisme d'en Franco. De fet, en són continuadors.En Fraga, ministre de Franco que haura d'estar tancat a la presó de per vida (signava, per delegació  d'en Franco, les sentències de mort) va ser el fundador del que avui en diuen PP. Són uns autèntics genocides culturals.

avatar Pep Gaya Sans (Barcelona)

La nostra llengua, de la qual mai n'havia estat tan enamorat, és la diferència més preuada que ens distingeix de la resta dels mortals que no la parlen, per això és el signe més pregon de la nostra identitat, tanmateix el més atacat pels que ens combaten, odien i desprecien. Jo puc entendre que aquells que parlen castellà es puquin sentir espanyols, el que se'm fa més difícil de capir és que els catalanoparlant s puguin compartir sentiments, tan catalans com espanyols a parts més o menys iguals. Un pot ser bilingüe o triliingüe però crec que no pot ser binacional a casa nostra, en aquesta característica rau la ràbia que ens tenen als catalans genuïns els qui es refugien en  un bilingüisme malaltís oi més bel.ligerant amb la nació, que es sustenta principalment en la llengua. Podran insultar-nos, matar-nos però no arrancar-nos la llengua pròpia de la nostra terra. Visca Catalunya lliure!

avatar Climent Clerch Valls (Gelida)

sí, molt de sentiment català, que si el català amunt, que si el català avall, alguna cosa devem estar fent malament per què aquest partit polític que tant atia l'anticatalanis me hagi arribat on ha arribat, amb augment de vots, i fins i tot alcaldies. Entre tots estem matant el català, ENTRE TOTS.

avatar Climent Clerch Valls (Gelida)

sí, molt de sentiment català, que si el català amunt, que si el català avall, alguna cosa devem estar fent malament per què aquest partit polític que tant atia l'anticatalanis me hagi arribat on ha arribat, amb augment de vots, i fins i tot alcaldies. Entre tots estem matant el català, ENTRE TOTS.

avatar joan villaronga coll (El Masnou)

La gent tenim el que hem votat, no val ara queixarse de les decisions que prenen els que han guanyat les eleccions amb els vots del poble. Per si aixó fos poc, encara la majoria dels catalans canviem de llengua cada vegada que tenim davant una persona que pensem que no es d'aqui. A mes a mes hi ha llocs on els fa vergonya parlar en catala/valencia/mallorqui per que "eso no viste", tenen poca autoestima y/o estan convençuts de que aixó fa "pueblerino"

avatar Jesús Lorenzo Rodríguez (Narón)

¿Me podrían mencionar un sólo artículo de alguna ley, bando municipal, panfleto olo que quieran donde se prohiba el uso del catalán?.


Entonces dejen de mentir y de escribir mamarrachadas, nadie está atacando el catalán lo hablan los que quieren hablarlo y listo. A ustedes les gustaría que fuese obligatorio y único en el antiguo Reino de Aragón, bajo la bota de Barcelona, eso sí, pero eso no es más que un deseo alsolutista.

avatar Joan Sanromà Àmornas (Barcelona)

L'espanyolisme té una passió en estripar, trepitjar i esclafar el català només igualable a la passió amb la que defensa la grandesa, extensió i riquesa de la llengua espanyola, aqui i "allende los mares". Aixó sols ja diu molt del seu perfil psicològic. Una altra especialitat seva és aquesta dels drets: Perquè en diuen drets dels ciutadans quan el que estan fent és defensar drets de conquesta i anant contra el dret dels catalans a continuar existint, perquè cínicament estan exigint la integració de les noves migracions quan els seus protegits no s'han integrat suficientment al territori català en deu vegades el mateix temps.


Han esperat pacientment a desenvolupar la Transició espanyola que marcava unes línies mestres (Com alló del "deber de conocerla y el derecho a usarla") que servirien de contenció si els catalans aixecaven de nou el cap per una banda i de protecció del dret de cuixa per l'altre tot esperant l'eclosió demogràfica que havia de passar la

avatar Joan Manel Txeic (Cambrils de Mar)

Us imagineu un professor fent aquestes bestieses? Doncs el de la foto un tal Caja ho és... quin magisteri!


De la Camacho (mandíbules...) millor no dir res... té la foto feta!


I per què no fem valer d'una vegada la SEVA Constitució: on diu més o menys "es protegiran els idiomes..." o és que es passen la constitució per l'engonal quan els hi convé?


És pitjor que en temps de l'innombrable... els nazis franquistes d'ara

avatar Joan Sanromà Àmornas (Barcelona)

Els catalans es van empassar l'ham de la Transició, alló del estat plurinacional i alló de la protecció per part de l'Estat de les seves llengües. I s'empassaran ara qualsevol altre "ocurrència" i ens enrederan igual i ens tornaran a aixecar la camisa o baixar.nos els pantalons mentre l'aplanadora demogràfica continuarà fent, conscient o inconscientment, la seva tasca anihiladora.


Si les seves armes són un marc legal que va estar putinejat per la Dictadura, si gran parta de la població espanyola i per tant la seva representació democràtica són autèntics "homo Franquistis" i si als Països Catalans tenim una gran part de gent que "no s'entera" del mal que ens estan fent doncs seran aquestes armes les que haurem de contrarestar. Només ens cal posar en evidència aquestes tres coses.

avatar Guillem Ros (Barcelona)

Mira, Jesus:


1. El catala es l'unica llengua de Catalunya. L'altra llengua oficial (l'espanyol, castella, o com li vulguis dir) es una llengua foranea imposada a la força per violencia des de 1714, l'any en que Castella va conquerir Catalunya. Es a dir: l'espanyol es la llengua dels violents foranis. Per tant, el llogic, pacific i raonable es que defensem el catala, unica llengua legitima a Catalunya.


2. Hi ha molts ambits legals en que el catala esta prohibit: per exemple, en les relacions amb les institucions europees.


3. No cal prohibir per a que acabi desapareixent el catala. Es com aquell que deia "yo no digo que maten a los presos de ETA, simplemente que no les den de comer ni beber". Doncs es el mateix: el catala es una llengua que malviu sota la pressio de la llengua dels violents. Si no es compensa d'alguna manera (per exemple, l'immersio a l'escola) morira.

avatar segueu a ran

Jesús, fa poc vaig declarar debant d'un jutge, a Catalunya, vaig haver-ho de fer en castellaà per que n entenia el català. El bilingüisme és que jo parli amb la llengua oficial que vulgui, el meu interlocutor trii la que vulgui i ens entenem, però per això tots dos les em de coneixer. El teu comentari "el catalán lo hablan los que quieren hablarlo y listo" té un caire més aviat cínic si l'altre no té cap obligació, no de parlar-lo, que pot fer-ho com vulgui, si no d'entrende'm; si no, de què em serveix poder-lo parlar?

avatar josep serret

Lorenzo, sencillament quan un govern, o partit politic, desideix treure llineas d'aprenentatge, d'ensenyament d'un idioma , aixó sencillament es prohibir-lo, es prohibir una llengüa , quan un govern, nega l'oficialitat d'un idioma, aixó sencillament es prohibir-lo, els idioma els parlen , els fan oficials el poble , anar-hi en contra d'una llengua , es anar-hi en contra del poble,  es sencillament una dictadura.


Joan , mols què van votar a ciu , jo crec què no supossaben què pactaria amb el pp ( encara què era una possibilitat )mols ara, voldrien fer marxa enrera,tenim què mantindre la nostra llengüa, el català es cosa de tots

avatar Carles Aragonès (Barcelona)

La salvació, protecció i potenciació del català sols serà posible quan Catalunya sigui en ESTAT reconegut en el si de la Unió Europea. Qualsevol altre situació comportarà l'atac sistemàtic del català i de la nostra IDENTITAT

avatar el teu enemig

Guillem , primer , castella no va conquerir catalunya, la va invair , què no es el mateix, amb la promes de respectar-hi als catalans, i les seves lleis, un cop dins , van matar a tot aquell, què no vulgues ser espaÑol , o sigui a tots els què van lluitar , aquesta son las normas espanyoles, o amb mi o mort, el mateix amb les llengües , o es sumeten al castellà , o las destruim , qüan tinguem un govern amb collons i faixi obligatori el coneixament del cataà , i no , opcional , no farem res de bò, el fet què el català sigui un idioma què es pugui fer servir amb les institucions europees, es gracias al psoe/psc/pp , dons tenim-lo present a les proximes eleccions generals, donar-li el vot fort als partits catalanistes , ERC/SI, per què es veixin a l'obligació de pactar-hi amb ells , i fer-hi d'una vegada per totes , un bloc fort dels partits per l'independència, VISCA LA TERRA LLIURE     //*//

avatar frank lopez (sant carles de la rapita)

Yo no veo ningún asedio: Es una reacción lógica "de supervivencia" del castellano. Seamos equánimes: ¿Cuántas  radios, televisiones hablan continuamente en catalán? ¿Dentro de unos años, cuántos catalanes hablarán castellano? Y no ya dentro de unos años, hoy ¿En cuántos pueblos se habla casi exclusivamente el catalán? ¿En cuántos comercios hay que "pedirles" que te lo digan en castellano? ¿En cuántos ayuntamientos se emplea "exclusivamente" el catalán, o te contestan en catalán aunque te hayas dirigido a ellos en castellano? Esto es para mí sobre todo una falta de educación. El día a día y por la política de "hechos consumados", yo diría "contumaces", desmiente la continua campaña de alarmar y exacerbar los ánimos independentista s, siendo en mi opinión asediante el que dice ser asediado.

avatar el teu enemig

perdò , què " no es pugui fer servir-i a les institucións  europees "

avatar el teu enemig

Què ningú `'amohini , ara surtiràn tots els papanates , què diuen , què ciu ha tingut què pactar-hi amb el pp , pwer culpa nostra , què volien , la majoria? , igual què qüan li van donar suport a aznar , tenint-hi majoria el pp, no li feia falta, dons  ciu=pp, tinguem memoria, i nassos, si l'independèntisme puixa al carrer , fem-lo puixar tambè a les votacions ,

avatar Rafel Piera Ferrando (Barcelona)

Pels comentaris es pot veure la falta d’informació de la majoria, uns atacant a Convergència per pactar amb el PP.


Qui a prohibit el català a Europa o al Parlament han estat el PP + PSOE, i els que donen la cara es el PP.


Si el PSC tingues independència o grup propi i no fos el gos falder del PSOE i abans que partit es preocupes per Catalunya, Convergència al que no e votat, no tindria que pactar amb el PP.


L’agressivitat del PSOE contra Catalunya , començant per Felipe, amb la LOFCA amb el botifler d’Ernest LLuch, posteriorment Guerra amb l’ Estatut i ara en Zapatero que la historia el recordarà no per astut, sinó per un vulgar mentider i esclau dels barons del seu propi partit.

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Navès/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Navès

TEI reforç Educació Infantil

AMPA Escola Lleida

25/05/12 23:46 - LLEIDA

AGENTE COMERCIAL

HELVETIA

25/05/12 12:39 - LLEIDA

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Enquesta: S'han de depurar responsabilitats pel cas Bankia?
S'han de depurar responsabilitats pel cas Bankia?
 

Més llegides

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter