Havent-hi una dispersió tan gran de partits a l'oposició, vam considerar que era millor per a nosaltres i per a la ciutat anar sumant acords, en comptes de formar un govern estable amb una única força que aritmèticament ens permetés arribar a la majoria absoluta, però exclogués determinades forces. Com diríem en termes esportius: volem tenir l'oposició en tensió en espera de quina és la seva voluntat per poder donar suport als projectes en què creu.

Crec que serà un esforç més de desgast, en el sentit de diàleg, perquè caldrà pactar amb cada força els nostres objectius programàtics. Però és inversió de temps. Tant de bo això sigui beneficiós per a la ciutat.

Econòmicament, una mica pitjor del que pensàvem. Bàsicament perquè en alguna empresa municipal no hi havia una previsió de l'evolució de la tresoreria, que s'ha de fer en el transcurs de l'any perquè és una cosa viva. És a dir, una cosa és que els pressupostos, en el seu moment, aguantessin bé allò que es plantejava i l'altra és que les circumstàncies hagin canviat durant l'exercici. Hem encarregat una auditoria interna per conèixer la desviació del pressupost del 2011 i tenir consciència de la magnitud del deute, amb un ànim de transparència. En l'aspecte laboral, de personal i de funcionaris, tenim gent molt convençuda que així no podem continuar i, per tant, hi posaran de la seva part tot el que convingui per remuntar la situació, seran molt professionals en aquest sentit. Hi ha una minoria que haurem d'intentar que pugi al carro perquè la situació no permet deixar ningú pel camí. Necessitaríem que tothom veiés que el sistema que s'ha dut fins ara no és bo ni econòmicament ni socialment.

Vam ser molt cautelosos en campanya i, a banda del rigor i la transparència a l'hora de gestionar els recursos públics, no vam prometre grans obres, sinó un govern de proximitat. Tot i així, creiem que podrem donar sortida a projectes com ara el nou edifici del Centre Tecnològic, desbloquejar el parc Central i finalitzar la remodelació de la zona esportiva del Congost. L'ampliació de l'hospital ja està en marxa i la construcció de les escoles Flama i Valldaura i del nou institut de Cal Gravat, que prioritzarem, estan en espera de la discussió i aprovació del pressupost del 2012, que és on haurien de quedar recollides aquestes instal·lacions educatives. D'entrada, no pensem que no arribarem a algun dels projectes, sinó que en tot cas parlaríem d'un retard.

No tenim pretensió de fer cap reajust en els serveis estrictament municipals. El que pugui passar en serveis que no depenen directament de nosaltres... Creiem sincerament que no podem enganyar el ciutadà i explicar-li una cosa que no està garantida. Hem parlat amb els mestres i els pares de la Flama i els hem dit que, com a mínim, passaran dos cursos més en les actuals instal·lacions. És evident que el retard se'ns imputarà per dues raons: una, perquè es dirà que no hem pogut aconseguir recursos de la Generalitat i, dues, perquè el nostre color polític i el del govern són coincidents.

Bàsicament hem adoptat tres mesures: hem reduït per sobre del 22% els càrrecs de l'estructura política de l'Ajuntament; hem limitat els càrrecs de confiança a dues persones, el gerent i el cap de comunicació i de gabinet d'alcaldia, i hem suprimit el cotxe oficial d'alcaldia, com a qüestió d'ordre més pràctic. Aquesta primera fase de mesures suposa un estalvi de 600.000 euros en despesa fixa.

Tenim dues fixacions. Una és el tarannà de relació amb el ciutadà, que en algunes àrees creiem que no era prou proper. Cal que les persones tinguin la sensació que l'Ajuntament està al seu costat i no en contra d'elles, sobretot si estem en crisi. La segona és l'Oficina d'Atenció a l'Activitat Econòmica [un ens que vol agilitzar les gestions públiques de les empreses], que pensem tenir enllestida i dotada de personal al final del setembre. Voldríem que fos un element significatiu de canvi en el balanç dels primers 100 dies de govern.

Volem donar una sensació de més transparència en la gestió i aconseguir més rendibilitat dels recursos públics. Ens hem de posicionar a Catalunya amb la força que històricament hem tingut i podem tenir, i donar-nos més a conèixer perquè hem viscut mirant-nos el melic. Som una part significativa del territori i se'ns ha de cuidar més del que s'ha fet en els últims anys. I, per últim, les millores que demanem a la Generalitat han de ser fruit d'un consens significatiu amb la resta de capitals de la Catalunya central. Si hem de millorar les infraestructures i les comunicacions ferroviàries amb Barcelona, que és indiscutible, ho hem de fer des del consens i la força; algunes de les millores que demanem les podem aconseguir de bracet d'Igualada, de Berga, de Solsona i, fins i tot, de Vic. El fet que nosaltres millorem també és important per a ells.