L'ecosocialista Janet Sanz va provocar fa uns dies un petit incendi en demanar al Twitter que fessin fora Pilar Rahola de TV3 per haver plantejat restringir el dret de vot per als marroquins en les municipals. “Ja l'havia criticat abans, però aquest cop vaig sortir a Els matins i ella em va dedicar una columna”. Abans, Sanz encara no era regidora. “No me'n penedeixo, el que dic ho dic convençuda, però sé que el que digui ara tindrà més repercussió”.

Sanz –una nouvinguda a l'Ajuntament, on és la regidora més jove, i una veterana al món 2.0– diu que no ha rebut cap consigna per part del partit, i aquesta és la norma entre els 12 regidors que, caps de grups a banda, estan actius a Twitter. Tots els grups deixen la decisió de participar o no a les xarxes en mans dels seus edils. I també l'ús que en fan, en entendre que són eines molt personalitzades.

Sanz creu que entre els polítics 2.0 i els que encara no s'hi han llançat “hi ha una bretxa generacional”. Si ella exemplifica el primer grup, Mercè Homs (CiU) o Isabel Ribas (ICV-EUiA) estan a l'altra banda. Ribas té un perfil de FB, i hi ha tingut “experiències contradictòries”, perquè “acceptes molts amics i després t'omplen la pàgina i no trobes el que t'interessa de veritat”. Amb Twitter no s'hi ha posat “per inexperiència i falta de temps”, admet. Homs, regidora de Ciutat Vella, també era reticent. “Sóc molt gelosa de la meva vida personal, però em van convèncer que les xarxes permeten contactar amb el veïnat i donar a conèixer la nostra feina de regidors, i per això em vaig obrir un perfil de FB de caire molt professional”. També un Twitter: “Però em vaig atabalar, és massa pim pam pum”. El socialista Guillem Espriu, el més actiu dels seus en l'univers dels 140 caràcters, parla d“una qüestió cultural. Molts no tenen la motivació necessària, però jo vinc dels consells estudiantils i les entitats de barri, d'una tradició associativa, de xarxa, que té molt a veure amb internet”. Espriu té presents els límits, i els riscos. “Pensar que les xarxes són la realitat és un error: tothom no hi és, i els que hi són tenen un perfil determinat”. I l'addicció, és clar: “No pots passar-te un ple tuitejant, perquè si no no estàs pel que has d'estar”. Hi ha més riscos. L'edil amb més seguidors (el doble que l'alcalde) és Joan Laporta. Però de la mateixa manera que el seu èxit no és atribuïble a la presència a l'Ajuntament, tampoc els seus missatges al Twiter han fet referència –des de les eleccions– a la seva activitat al grup municipal d'UxB. Fins aquesta mateixa setmana. Algú se n'haurà adonat.