Els europeus voten aquesta setmana, entre el dijous 4 i el diumenge 7, un nou Parlament per a la Unió Europea, en uns comicis dominats per la crisi econòmica, la pitjor des de la II Guerra Mundial, i la incertesa sobre el futur de Europa.

La Unió Europea està en hores baixes. La renovació de les seves institucions, que s'obre amb aquests comicis, coincideix amb una profunda depressió que obliga a posar entre parèntesi els manaments de la seva aplaudida unió econòmica i monetària.

Brussel·les prediu per a aquest any un decreixement del 4% i la pèrdua de 8,5 milions d'ocupacions entre 2009 i 2010. Sis països estan ja en situació de dèficit públic excessiu –França, l'Estat espanyol, la Gran Bretanya, Irlanda, Hongria i Grècia– i a altres cinc –Polònia, Lituània, Letònia, Romania i Malta– la Comissió Europea els ha obert expedient.

A les urnes hi estan cridats més de 375 milions de ciutadans dels vint-i-set estats membres, però probablement acudiran a votar menys de la meitat, si es manté la tendència històrica.

L'abstenció no ha deixat de créixer en les eleccions al Parlament Europeu: del 38,01 en els primers comicis directes celebrats el 1979 s'ha passat al 54,53% en els darrers de 2004, amb taxes espectacularment altes, que ronden el 80%, en els nous estats membres d'Europa central i oriental.

La crisi, no obstant això, podria contribuir a invertir aquesta tendència. Els sondejos a cada Estat anuncien un vot generalitzat de protesta contra els partits governants –tret possiblement a França, Polònia, Romania i Xipre– i el creixement electoral d'opcions nacionalistes i euroescèptiques que desconfien d'Europa com a recepta contra la crisi.

El resultat podria ser un Parlament més multicolor, amb menor distància entre les dues famílies polítiques predominants –els conservadors del PPE i els socialistes (PSE)– i més veu per als dissidents de la construcció europea.

Tot un seguit de partits alternatius aspiren a assolir escó per primera vegada a Estrasburg, des de l'agrupació paneuropea Libertas, que va promoure amb èxit la campanya del «no» al Tractat de Lisboa en el referèndum irlandès el 2008, fins al Partit dels Pirates suecs, que reivindica el dret de tots a descarregar gratis música i pel·lícules d'internet.

A Itàlia presenta candidats un partit defensor de la igualtat d'oportunitats... per als homes. Encara que segons els estudis que manegen les institucions de la UE són sobretot les raons de política interna les que decidiran el vot dels ciutadans en les eleccions europees, mai abans havia estat tan crucial per al futur d'Europa l'elecció del Parlament. Només de constituir-se, la nova Càmera haurà de votar a mitjan juliol al candidat que designin els governs de la Unió per a presidir durant els pròxims cinc anys la Comissió Europea. El nou Parlament, que en l'última legislatura ha demostrat la seva transcendència per a la vida quotidiana dels ciutadans en impulsar, per exemple, preus més baixos per a les trucades de mòbil o a l'oposar-se a l'ampliació de la jornada laboral, es trobarà sobre la taula nombrosos projectes legislatius clau.