El 6 d'agost de 1939, al quilòmetre 52 de la carretera de Madrid a la Corunya, morien afusellades almenys tres persones per guàrdies franquistes. Una escena que, malauradament, s'aniria repetint amb l'esclat de la Guerra Civil. El adelanto de Segovia publicava, cinc dies després, la notícia amb el títol Com van ser fets presoners dos diputats de l'Esquerra, un oficial roig i un xofer. Els dos diputats eren Pere Ventura i Virgili i Josep Suñol i Garriga. Podia haver estat una traïció del xofer, però mai no se'n va tenir la certesa.

Aquest és el relat que s'explica en el llibre Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya, obra de Jordi Badia i que s'acaba d'editar coincidint amb els 75 anys de l'assassinat. Avui es farà un acte d'homenatge al quilòmetre on va ser afusellat. Però qui era Josep Suñol? I per què el seu llegat s'ha perdut en el temps, arribant a ser un gran desconegut per a la majoria de catalans? Precisament, retornar la projecció a la seva figura i posar de relleu el llegat de Suñol han estat dos dels objectius de la publicació. Va ser polític –tres cops diputat a les Corts–, periodista i president de la Federació Catalana de Futbol i del Futbol Club Barcelona. Precisament, la feina que va fer vinculada al món de l'esport i la ciutadania és la que més ha interessat a Badia, ja que va utilitzar el futbol com a mitjà de transmissió de valors i de formació personal i col·lectiva. “El seu compromís és amb la ciutadania i la justícia social, ja fos a través de la premsa, l'esport o la política, per aconseguir una societat més justa i un país més lliure”, explica Badia. Un exemple de l'ambivalència de la formació de Suñol va ser la creació, a través de l'esport, d'uns premis literaris que després no van tenir continuïtat.

Fill de família burgesa, el seu futur estava enfocat a continuar amb el negoci familiar, però aviat va mostrar altres tendències que el van portar cap al vessant més polític. Catalanista convençut, una de les seves grans decepcions en la feina a Madrid va ser la falta d'unitat de les forces catalanes. Fundador d'Acció Catalana, va acabar a ERC al costat de Lluís Companys i Francesc Macià. De fet, amb Companys la relació no va ser del tot fluïda, però en canvi amb Macià va ser totalment diferent. Suñol va involucrar-se en el retorn a Catalunya de Macià i des de La Rambla –publicació que ell mateix dirigia– va fer campanya en favor seu. “Ell va apostar per Macià quan poca gent ho va fer”, explica Badia.

El 1934 va començar a patir problemes de salut que el van obligar a fer llargues estades a l'estranger que li van fer baixar l'activitat i el van allunyar del primer pla. Tot fins arribar al fatal desenllaç d'avui fa tres quarts de segle. “Suñol és un personatge a tenir molt en compte en la història de Catalunya que s'hauria de conèixer més”, reivindica Badia, que explica la falta de documentació escrita que hi ha sobre la seva figura. A banda de la fundació que hi ha en funcionament i que gestiona el seu fill, la recuperació de la memòria històrica relativa a Suñol s'ha limitat a l'homenatge que va fer el Barça a mitjan anys noranta i la dedicació d'un carrer al barri de les Corts de Barcelona.