75è aniversari de la mort de Goded
De l'‘Uruguay' a Dachau
Un integrant del consell de guerra contra el general Goded va acabar en un camp de concentració nazi
La resta de membres del tribunal van ser jutjats però indultats
L'enemistat entre Franco i el militar afusellat podria haver pesat
Avui fa 75 anys de l'afusellament del general franquista Manuel
Goded Llopis al castell de Montjuïc després d'un consell de guerra a bord del
vaixell presó Uruguay, ancorat al port de Barcelona. Goded va ser el militar de més rang que els republicans van capturar, fracassat l'alçament a Barcelona. Acabada la guerra, el règim va perseguir tots i cadascun dels integrants d'aquell sumaríssim contra Goded. La majoria van ser jutjats el 1939 en el corresponent judici franquista. Tres van ser condemnats a mort i la resta van
ser sentenciats a cadena perpètua
o penes de presó d'entre 12 i 30 anys. Les penes capitals es van commutar per reclusions, però al cap de quatre anys ja s'havien reduït, i el 1948 la majoria dels condemnats ja eren al carrer. L'animadversió manifesta entre Goded i el mateix Franco podria haver influït en aquesta decisió. Al capdavall, els republicans
havien esvaït qualsevol ombra que
Goded –“rival” de Franco, en paraules de l'historiador Paul Preston– hagués pogut fer al dictador.
En canvi, el tinent coronel republicà Carlos Redondo Flores,
que havia participat en el judici
de l'Uruguay com a vocal i s'havia exiliat a França, va començar un
viacrucis que el va dur a un destí molt pitjor del que hauria trobat
si s'hagués quedat a Barcelona:
la mort al camp de concentració
nazi de Dachau, a Munic.
Redondo, nascut a Zamora
el 1879, va fugir via Ripoll cap a
l'altra banda dels Pirineus i es va
instal·lar al peu del Canigó, a l'hotel Alexandra de Vernet –avui, un
edifici fantasmagòric abandonat
al marge d'una carretera.
“El final de la guerra francoalemanya ha canviat totalment la nostra situació [...]; percebo un futur paorós”, afirmava Redondo en una carta a un fill. Efectivament, el desembre de 1943 va ser detingut per la Gestapo i conduït al camp de concentració de Vernet d'Arieja, molt a prop de Tolosa. “Les causes de la meva presó no te les puc dir per carta, ja que seria molt extensa. Però no hi ha cap delicte comú”, explicava en una altra missiva, ja des del camp. Documents del Service Historique de la Défense francès testimonien que el 1943 va col·laborar amb la resistència ajudant a enviar refugiats “a la França lliure” del nord d'Àfrica.
Tement l'arribada dels aliats,
les autoritats del camp de Vernet van clausurar-lo i els reclusos van ser transferits a Bordeus, des d'on van partir el tristament famós
train fantôme. El comboi va intentar travessar França per l'oest, però les bombes havien destruït les vies. Va provar-ho per l'est, per on va aconseguir entrar a Alemanya i descarregar els presos a Dachau.
En el llibre Chevaux 8, hommes 70, el supervivent de la barbàrie Francesco F. Nitti, que va coincidir amb Redondo al train fantôme, el recorda “ple de vida, sempre somrient”. Tenia 65 anys. Va entrar a Dachau amb el número 94.269 i va morir al barracó número 12 el 9 de març de 1945. Faltava solament un mes i vint dies perquè arribessin els americans i alliberessin els presoners que quedaven al camp.