Els consells comarcals poden ser un instrument per mancomunar, i a la vegada racionalitzar serveis entre ajuntaments, però no han de desaparèixer. Aquesta és, si més no, l'opinió dels principals presidents dels consells comarcals de la demarcació de Girona i també d'alcaldes de la zona. I és que, un cop obert el debat sobre la necessitat d'aprimar les administracions i, en aquesta línia, suprimir diputacions o consells, alcaldes i presidents dels consells gironins no es mostren ara mateix partidaris de fer-ho, si bé estan d'acord que segurament s'han de reorganitzar. És cert que parlen de reorganització dels serveis, però en cap cas volen sentir parlar de reduir-ne el pes polític –vegeu plana 3– i, en conseqüència, de renúncia a les retribucions que ara mateix perceben. Una visió diametralment oposada a la que va expressar Joaquim Nadal ara fa uns dies, quan va apostar directament per reobrir el debat sobre el model territorial a Catalunya i, en aquest sentit, suprimir els consells comarcals. On hi ha unanimitat pels alcaldes és a l'hora de valorar el pes específic de cada comarca per definir el futur dels consells. Debat territorial, ara mateix, al marge.
El territori mana
Segurament per això, l'alcalde de Santa Cristina d'Aro, Josep Llensa (CiU), creu que el territori és el que ha de manar: “Els serveis generals podrien mancomunar-se des dels consells, mentre que altres qüestions d'interès més local o de proximitat podrien coordinar-se entre uns quants ajuntaments. En el cas de Santa Cristina, crec que ens hauríem d'entendre amb Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d'Aro o, fins i tot, amb Llagostera”, va dir. La visió de Llensa plana sobre el territori. No és el mateix la realitat de l'Alt Empordà, amb 68 municipis, i molt dispersos, que la del Baix Empordà, amb 36 pobles, una comarca on Palamós, Calonge i Vall-llobrega s'han posat d'acord per fer una piscina mancomunada. Per Juli Fernández, alcalde de Palafrugell, l'aposta per mancomunar serveis ha estat clara per tal d'optimitzar els recursos: “Els consells comarcals poden ser un mecanisme important i útil per tirar endavant serveis mancomunats, però no són imprescindibles”, diu aquesta veu crítica.
Per Joan Espona, president del consell de la Garrotxa, una comara amb 21 municipis, el debat sobre la supressió dels consells no té cap sentit: “A la comarca de la Garrotxa, això ja ho fem des del 1979 i per voluntat pròpia. Va ser quan es va crear la Mancomunitat de la Garrotxa. El debat que avui s'engega és absurd en el context de la nostra comarca”, diu Espona. En aquest sentit, Espona va un pas més enllà i, fins i tot, posa els consells com a exemple: “És l'aposta del territori. Ens venen territoris de fora de Catalunya per saber com mancomunem serveis. En temes turístics parlem fins i tot d'unir esforços amb l'Alt Empordà i el Ripollès –xarxa Itinerànnia–”. En una clara aliança fins i tot entre consells comarcals.
Si ens traslladem a la Cerdanya, el seu president, Esteve Maurell (PSC), també en fa una valoració semblant: “No cal suprimir-los. Fan una labor primordial sobretot en comarques com la nostra. Caldria potenciar-los. Si no hi hagués els consells, caldria fer mancomunitats, això és cert. Però pensem que els consells són de fet una gran mancomunitat”.
Comentaris
Quina noticia, "els Consells no volen morir", que esperaven, tampoc volen morir les Diputacions, ni les immobiliaries, ni milers de petites i mitjanes empresas, autònoms, etc, que a més no reben ajudes i hauran de plegar. Senyors, si no volen que esclati un revolta social, cal que fer grans sacrificis, començant per dalt, que és on es troven la majoria de culpables de la actual CRISIS SISTÈMICA GLOBAL. Aquesta no és una crisi com les altres, mai hi ha hagut una situació semblant, les condicions que es donen actualment són úniques: prop de 8000 milions d'habitants, recursos minerals, pesquers i alimentaris sobreexplotats, fa temps que hem entrat en el PEAK OIL, una crisis financera amb un deute global sense precedents, un index de corrupció i especulació sense precedents, una crisi política sense precedents, etc. Amb aquest panorama les mesures no poden ser les mateixes de sempre, ni les poden proposar els mateixos culpables de l'actual situació.
És normal que ningú vulgui deixar la mamella. No cal prescindir de res si creuen que és necessari. El que cal, és que ningú. Cap polític pugui cobrar més d'un únic sou. Un únic sou i generós si voleu. Res de pagar per sessions ni per dietes i per cap altre privilegi. Si creuen que els consells són necessaris, que penquin, que treballin les hores que vulguin, això sí, cobrar més d'un sou avui, és una immoralitat. El polític que cobri més d'un sou´, és un vividor oportunista i no mereix el respecte de ningú. Caldria començar per fer una llista dels càrrecs de cada polítics, les respectives esposes i els sous i complements que perceben.
Aquell polítics que cobri més d'un sou, ens falta a tots el respecte, i és una ofensa pels que no poden treballar.
Qualsevol (dels que hi son) no vol que mori, amb aquets SOUS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..........................
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.