SANTI VILA
DIPUTAT DE CIU PER GIRONA
“Si no fos polític, seria un «indignat»”
Entrevistes del Parlament
Santi Vila i Vicente (1973) és professor universitari, una professió que ara per ara té aparcada perquè està centrat en la seva carrera política. Alcalde de Figueres des del 2007, va revalidar el càrrec el mes de maig passat amb una còmoda majoria absoluta. És diputat al Parlament de Catalunya des de fa quatre anys i en aquesta legislatura és el president de la comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i membre de la comissió de Territori i Sostenibilitat.
Vila és la jove promesa de CiU a les comarques gironines. El seu nom ha sonat per ser president de la Diputació i, es diu, per ser conseller. Amb bona oratòria, és respectat fins i tot pels altres partits polítics. Defensor acèrrim de les terres gironines, ha plantejat temes com els nous accessos de l'AP-7 o el desdoblament de l'N-II.
Alcalde de Figueres amb majoria absoluta, va ser cap de llista de CiU per Girona i repeteix per segona vegada com a diputat al Parlament.
Vostè és dels pocs diputats que també són alcaldes. Li produeix bicefàlia?
No, i ara! Sempre he pensat que són dos càrrecs que es complementen. És una bona oportunitat per als alcaldes del territori poder defensar al Parlament els temes. És evident que té un component d'estrès, però és positiu. També és cert que hi ha d'haver un cert equilibri; si tots els diputats fóssim alcaldes o regidors es ressentiria l'activitat del grup parlamentari.
Essent alcalde pateix els efectes de les tisorades que el seu propi grup aplica al govern de la Generalitat.
Sí, és clar. Hem tingut tensions amb al Govern, però quan una cosa la fas convençut que és necessària... Com a alcalde, jo també aplico retallades al meu pressupost. Per tant, entenc que la Generalitat ho hagi
de fer i no em genera cap contradicció. La tensió sempre et ve més per la defensa del territori davant del concepte de país centralista que no pas perquè no combreguis amb el programa del govern.
Però suposo que com a Ajuntament voldria rebre més diners i al Parlament, en canvi, aprova donar-ne menys.
Aquí està la cosa. Una tercera part de la despesa corrent que tenim els ajuntaments no ens correspondria tenir-la. Però què has de fer? Deixar de prestar el servei? Entrar en un enfrontament?
Quina és la principal diferència entre ser diputat a l'oposició a ser-ne de govern?
Canvia molt. Abans teníem llibertat d'iniciativa respecte el control. És clar, el fet de no tenir majoria allarga els plens, s'ha d'estar atent a les votacions per no perdre-les...
A vegades sobta que enmig d'un debat els diputats s'aixequin i l'hemicicle quedi buit. Això no contribueix al descrèdit de la política?
Això no vol dir que no estiguem treballant. Estem treballant als despatxos, atenent visites...
A la campanya, vostè insistia a tornar la credibilitat a la política.
Sí, però això crec que passa més per altres coses. Crec que l'aposta passa per limitar mandats, obrir les llistes, participar més i garantir major participació i acabar amb l'endogàmia actual, tenint una actitud íntegre i transparent. La nova llei electoral hi ha d'ajudar.
Entén els “indignats”?
Sí, la veritat és que sí. Si no estigués en la política activa segurament seria un dels “indignats”, perquè això és insuportable. El nivell de decadència a què ha arribat tot el sistema parlamentari de partits que tenim ha comportat una pèrdua de credibilitat i d'autoritat brutal. Tot això s'ha de refundar i repensar ara. Ningú entén l'opacitat i els càrrecs a les diputacions o a les administracions. Tots aquests gestos de poder del segle XX i que en el segle XXI han quedat caducs no els entén ningú. Tot i això, considero inadmissible els fets que van succeir al parc de la Ciutadella. Claríssimament no hi hauria participat, perquè no crec en l'acció violenta sota cap concepte.
QUIM puig