CiU es planta i evita votar la tramitació del pacte PSOE-PP
El grup català protesta perquè se'ls ha exclòs dels consens constitucional
El procés liquida l'autonomia financera dels territoris
Només UPN recolza la seva tramitació
Les minories exigeixen referèndum
Quedarà només com un gest simbòlic, que en cap cas no altera les intencions del front entre el PSOE i el PP que ahir, de manera gairebé inèdita, es va forjar al Congrés. Però veient el nul ressò de la seva queixa, els deu diputats de CiU van decidir que la millor manera d'escenificar que la reforma de la Constitució no és cosa d'ells era quedar-se amb els braços plegats mentre la resta de la cambra decidia sobre l'admissió a tràmit, per la via d'urgència, d'un retoc a la carta magna que coarta l'autonomia financera dels territoris.
El portaveu Josep Antoni Duran i Lleida denunciava els efectes nocius del pacte davant un PSOE i un PP que no tenien cap intenció d'escoltar-se'l. De fet, oferien diàleg als grups, però avisant-los que el seu text és immodificable. Els dos diputats d'UPN van ser els únics que es van avenir al tot o res de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, mentre que Coalició Canària va optar per abstenir-se en la votació que ahir va obrir la porta a la tramitació expressa de la reforma.
L'actitud del grup català de mantenir-se asseguts als escons però sense participar en la votació resulta tan inèdita com el fet que, després d'anys de donar-se l'esquena, socialistes i populars hagin estat capaços de posar-se d'acord quan falten pocs dies perquè els diputats buidin els seus despatxos i els partits comencin a esmolar els ganivets per al 20-N. Però fora de la comunió d'idees exhibida pels dos partits estatals, la denúncia que es va escoltar al Congrés va ser gairebé unànime: ni és necessària ara aquesta reforma ni són les maneres de fer-la. “Amb nocturnitat i traïdoria”, sense referèndum i deixant de banda la resta dels grups, sobretot CiU i IU, els que, tal i com recordava Duran, van participar del projecte constituent i van acabar donant suport a una carta magna que fins ahir pel PSOE i el PP resultava ser un text inviolable. En tot cas, amb el seu gest de protesta, CiU també intentava marcar distància amb la posició dels grups d'esquerra.
Mentrestant, amb aquesta tramitació, que conclourà la setmana vinent amb el vistiplau del Senat, s'ha demostrat que el PSOE i el PP sí són capaços de posar-se d'acord en quatre hores i reformar el text en quatre dies; un fet que Josu Erkoreka, del PNB, observava des de la por que això sigui l'avantsala de molts altres fronts recentralitzadors.
Per tot plegat, els opositors ho van deixar clar: ja que s'ha obert el meló de la Constitució, tots volen que quedi reflectida la seva empremta, des de la petició que s'acoti també el dèficit entre Estat i territoris fins a incloure-hi el dret a l'autodeterminació. Els grups tenen fins demà al migdia per presentar esmenes i negociar-les amb els promotors de la modificació, si bé el PSOE i el PP no volen encetar altre debat que no sigui el de l'equilibri pressupostari, i en els termes pactats en la proposta conjunta.
Petició de referèndum
A banda del contingut, que, amb matisos, ha quedat constància que desagrada a CiU, PNB, ERC, IU, UPyD, BNG i NaBai, un altre front de batalla és el del referèndum; l'exigència que el 20-N s'instal·li una tercera urna perquè els ciutadans opinin sobre la modificació. Ahir, i tenint en compte que la legislatura agonitza i que molts diputats del PSOE no repetiran en la propera, Gaspar Llamazares, d'IU, els convidava a una rebel·lió que el dia anterior Rubalcaba va afanyar-se a sufocar. De fet, només l'exlíder sindical Antonio Gutiérrez es va unir al front del “no”. La resta de discrepants van ser disciplinats. I més enllà de les discrepàncies que es van posar de relleu, el Congrés també va viure un moment emotiu quan es va dedicar una llarga ovació a Uxue Barkos, portaveu de NaBai, que ahir trepitjava l'hemicicle per primer cop des que el febrer va anunciar que li havien detectat un càncer de pit.
