“S'ha produït una ruptura del procés constituent”

Espero que el PSOE i el PP siguin conscients que el que han consumat és un pas més amb vista a la ruptura entre Catalunya i la resta de l'Estat i que, en conseqüència, sàpiguen corregir el seu error. CiU, que governa Catalunya, el que ha de fer sobretot és enfortir el país, reforçar-nos com si fóssim un estat encara que no en tinguem l'estatus. Ens poden faltar, i així és, competències, però tenim un gran país darrere, al qual hem d'acompanyar en aquest objectiu.

Totalment. És un menyspreu i una agressió a CiU i ho és a Catalunya. S'ha produït una exclusió i una ruptura del procés constituent perquè no se'ns ha permès participar.

El que més ha insistit ha estat el PSOE, i Rubalcaba i Zapatero. Però un diàleg en què es parteix d'un acord i en què l'únic que es vol és una adhesió no és un diàleg i encara menys una negociació.

Evidentment la reforma respon a la convicció que el PP ja fa temps que tenia de recentralització. El PSOE no la buscava, però l'ha hagut d'acceptar per imposició dels mercats i del BCE.

Quan Zapatero ens demana que siguem responsables, li diré que nosaltres a vegades ho hem estat massa. Però si alguna raó justifica que el PP pugui imposar les seves tesis és la irresponsabilitat de Zapatero. La seva credibilitat és nul·la i ara necessita sobreactuar davant els mercats. També hi ha irresponsabilitat del PP, perquè ha estat de braços plegats durant tres anys i mig esperant que passés el cadàver de Zapatero i desitjant allò que “com més malament, millor”.

Gens ni mica. La reforma provoca més debat intern que conseqüències externes. Zapatero està molt content perquè ha agradat a Merkel i a la UE. Però aquestes mateixes institucions li demanen altres reformes profundes que no s'han fet. I, per tant, la inestabilitat financera no es resoldrà per la reforma.

No. Hi tenen tot el dret. De fet, nosaltres els vam emparar a la mesa del Congrés perquè no es van admetre les seves esmenes. És cert que no té a veure amb l'article que es modificava. Però no té cap sentit limitar el dret d'un grup a presentar un altre plantejament a la reforma de la Constitució.

És difícil de preveure el que passarà, però crec que res de bo. Tenim l'antecedent de la sentència del TC sobre l'Estatut. Allà es veu l'esperit d'uns quants magistrats fidels a un nou concepte d'Espanya recentralitzador. S'ha volgut humiliar Catalunya. Doncs bé, això és present en la dreta espanyola, i també en certs sectors de l'esquerra. El debat del PSOE no sé com acabarà. Però el PP té clar el camí que ha de seguir. S'ha dit sempre que al PP mana la FAES, i no Rajoy. S'haurà de veure si quan ell governi és capaç d'alliberar-se de la crossa de la FAES i, per tant, de l'esperit d'Aznar.

Qualsevol opció política espanyola sap que la credibilitat de CiU en matèria econòmica és un valor afegit. Però malauradament no sempre ha estat possible portar el nostre valor afegit perquè tenim grans diferències. Som davant una economia productiva, la catalana, versus l'especulativa, l'espanyola. Això és així tant amb el PSOE com amb el PP. I la gran diferència amb el PSOE és que, en vista del gran repte que és l'atur, opta per subvencionar els que no tenen feina i es nega a fer-ho amb els que en creen. Jo prefereixo subvencionar un empresari perquè creï un lloc de treball que no pas una persona pel fet de no tenir feina.

No. El PNB va a la seva, i defensa els seus interessos. Als que menys coneixen el tarannà del PNB, alguna de les seves decisions no només els ha sorprès, sinó que els ha ferit. A mi no em sorprèn ni em fereix. Sí que em sap greu que a vegades no siguin més solidaris amb els nostres plantejaments.

Hi ha hagut un factor que ha distorsionat el que hauria pogut ser una relació més bona: l'Estatut. El que passa és que a Catalunya tenim aquesta situació: s'ha d'administrar una herència del tripartit amb un 3,86 de dèficit com a mínim, i el PP ha estat intel·ligent, mentre que el PSC ha estat maldestre. Ha deixat l'espai central al PP, li ha donat gran protagonisme, en lloc de ser responsable. Del PP a Catalunya no podem dir mal, perquè ens estan ajudant.

He parlat amb tots dos. Hi ha una reflexió a fer i és la perspectiva que el PP guanyarà les eleccions i per majoria absoluta. Llavors si el PP té majoria i no hi ha una opció com la nostra molt reforçada a les eleccions, ho passarem molt malament; el govern de Catalunya patirà.

Si ho preguntem, una majoria contundent de ciutadans creu que CiU defensa més bé els interessos de Catalunya. Tenim el repte que ens voti. I hi ha una part de ciutadans que només veuen dues opcions: el PSOE i el PP. Hem d'arribar a aquesta gent perquè se n'adonin que també hi som i que és cabdal que siguem forts a Madrid. Però el sorpasso és difícil. Hi ha un antecedent que ens ha de fer pensar molt. Les últimes generals es produeixen després de l'Estatut, el conflicte a rodalies, el caos al Prat... I tot i així, 25 diputats del PSC. De què els han servit? Absolutament de res!

El PP pujarà a Catalunya, com a conseqüència de l'onada d'àmbit estatal. La manera d'evitar que no hi hagi majoria absoluta és que no tingui molts vots. I això no es resol votant el PSC, que està en descomposició.

Retallades, no. A mi m'agrada dir reorientació de la despesa pública... Hi ha una gran majoria silenciosa al país que és conscient que a CiU no li queda cap altre remei que fer el que està fent, i que ho està fent amb molt de rigor, coratge i seriositat. La gent aprecia que s'agafi el bou per les banyes.

Sempre en pots tenir una mica. De fet, a les municipals n'hi va haver. Però penso que no passarà factura. És cert que en un primer moment ens vam equivocar a l'hora de vendre-ho, especialment en la sanitat. Això s'ha intentat corregir. La demagògia no l'evitarem, però el país té prou gent sòlida per entendre que fem el que s'ha fer.

De la crisi, ens en sortirem. I Catalunya abans que la resta. Tenim un sector exportador fort, un teixit industrial fort i un sector turístic potent. Però durant un temps ens arrossegarem. Hi ha dos problemes fonamentals a resoldre: la liquiditat de les empreses –i per això reivindico el compliment de la llei de morositat– i el fet que l'ICO actuï substituint la banca privada. I fins ara ha posat moltes dificultats. I ho ha fet amb més fredor que un banc. Segueixo proposant, com a pla de xoc, crear una línia de 20.000 milions per ajudar a empresaris i autònoms a crear treball.

El PP tindrà majoria absoluta. Espero que, en funció del resultat a Espanya, canviïn estratègies i que el PSC i altres partits siguin capaços de reconduir la seva posició cap al govern de la Generalitat. Que hi hagi més opcions, no només el PP, per avançar en la legislatura. Tot i això, la ciutadania hauria d'entendre que l'única manera de neutralitzar una majoria absoluta és una CiU forta. Els vots als partits minoritaris són respectables, però, a aquests efectes, completament intranscendents.

És el millor que té en aquests moments el PSOE.

Amb els dos tinc bona sintonia. Però aquí només funcionaran les coses si nosaltres som forts.

Hi ha un pèl de demagògia en l'actitud de Cospedal i un exhibicionisme que no és bo de cara a l'exterior. Ara passa el següent: Rubalcaba promet fer tot el que no ha fet quan estava al govern, sabent que no governarà. I el que sap que governarà no ens diu què farà. I crec que anirà molt més enllà del que fa Cospedal. El PP haurà de prendre decisions dures.

No, i especialment quan es coneix la situació. Nosaltres, durant la campanya al Parlament, ja vam advertir que no seria fàcil i que hauríem de prendre mesures dures. No és lícit que Rajoy digui que no comportarà cap sacrifici per al benestar social.

Aquest mes resoldrem les llistes. Cada partit posarà els seus candidats. En el cas d'Unió estem molt satisfets de la feina, i espero que no hi hagi moltes cares noves. En el cas de CDC, els correspon a ells decidir.