Fa deu anys, els centres de culte musulmans a Catalunya no arribaven al centenar, i ara ja gairebé el superen. Càlculs aproximats indiquen que unes 300.000 persones que viuen a Catalunya són de religió musulmana, procedents majoritàriament del Marroc, el Pakistan i països subsaharians. “Som en una societat prou madura per saber rebutjar qualsevol atemptat terrorista i a la vegada saber destriar uns individus terroristes d'un col·lectiu religiós”, defensa el portaveu del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, Mohamad Halhoul. Cert és, però, que el cas del Rashid, un comerciant veí del Raval de Barcelona des de fa dotze anys, el podrien explicar centenars de musulmans: “Intentava no anar carregat amb bosses al metro per evitar que em miressin malament”, recorda. L'11 de setembre del 2001 va fer canviar els hàbits dels viatgers dels avions, però també els hàbits quotidians de molts musulmans que se sentien sota sospita permanentment.

Halhoul assegura, de totes maneres, que en el cas de Catalunya no es van viure situacions d'insults racistes o d'atacs a les propietats, fets que sí que van viure molts musulmans nord-americans. Diverses enquestes que s'han fet públiques aquests dies conclouen que només un 30% dels nord-americans tenen una opinió favorable de l'islam, mentre que l'any 2005, per exemple, el percentatge se situava per sobre del 40%. El 55% dels musulmans dels EUA se senten discriminats, mentre que el 67% dels que viuen a l'Estat espanyol, en canvi, declaren que s'hi troben a gust, segons un estudi del Ministeri de l'Interior.

“La por del que és diferent, en aquest cas per qüestió de religió, ja hi era abans, i l'11-S la va fer visible. Amb les víctimes dels atemptats, els musulmans van ser els més perjudicats”, planteja Dolors Bramon, professora d'estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona (UB), que defensa la necessitat de “treballar per conèixer-se millor mútuament”. “No és difícil d'entendre –afirma– que de musulmans, com de cristians i d'ateus, n'hi ha de bons i de dolents.” De fet, aquest interès per saber què és l'islam sí que es va despertar després de l'11-S, assegura la professora de la UB, fins al punt que va augmentar considerablement el nombre d'alumnes de la seva assignatura. També Jordi Moreras, antropòleg i professor de sociologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), destaca com va créixer l'interès d'entitats i institucions per organitzar xerrades i tallers que expliquessin què és l'islam.

“Els atemptats van ser el detonant que va tibar un procés de sospita que ja existia”, exposa Moreras, autor del llibre Musulmans a Catalunya. És en aquest clima, que qualifica de “sospita permanent”, que emmarca els conflictes per les mesquites (el primer va ser el 2002 a Premià de Mar (Maresme)) i pel vel islàmic. “Es reacciona amb la prohibició –lamenta– senzillament per desconeixement i por.”