Petites discrepàncies a l'aula de l'escola Drassanes
El PSC i ERC retreuen a Gil (CiU) que atribueixi a un origen partidista la implantació del català com a llengua vehicular a l'escola
Rigau i Maragall s'enfronten pel decret de la tercera hora de castellà
El posicionament de les tres formacions polítiques que han tingut responsabilitat en l'àrea educativa és unànime a favor de la immersió lingüística i del català com a llengua vehicular a l'escola. No obstant això, en el debat d'ahir es van evidenciar petites discrepàncies. El primer desacord va tenir com a centre de la polèmica Carme Laura Gil (CiU) quan va assegurar que la llengua vehicular a l'escola és una opció política. Josep Bargalló (ERC) va ser el primer a respondre que, en el cas de Catalunya, és una opció nacional i social, no partidista. Joan Manuel del Pozo (PSC) també li va retreure a Gil la definició. Ràpidament, l'exconsellera va negar la intenció partidista i va afirmar que es referia a una opció política amb consens polític i social. Però la cosa no va acabar aquí. Ernest Maragall (PSC) també va insistir-hi i va assegurar que la decisió de fer del català la llengua vehicular a l'escola “és més del Parlament que del govern”. A més, va afegir-hi que “hi ha una colla de noms que ara no cal repetir” darrere la iniciativa. Gil va respondre: “Per mi, n'hi ha un, sobretot.”
La segona desavinença de la tarda es va produir entre l'actual consellera, Irene Rigau (CiU), i Maragall, el seu predecessor. El motiu va ser el decret estatal que regula la tercera hora en castellà, que va aprovar el PSOE i que Maragall va haver d'aplicar. Després que Rigau assegurés que ha significat una ruptura del model “d'escola catalana en llengua i continguts”; Maragall li va replicar que, tot i ser una qüestió greu i seriosa, no s'havia de posar en el mateix sac: “No posa en dubte ni la immersió ni la llengua vehicular.”
Qüestió pendent
A l'aula destinada a biblioteca de l'escola Drassanes, Ernest Maragall també es va endur els retrets de Bargalló i Gil quan li va demanar a l'escola que reflexioni sobre què pot fer millor per aconseguir la normalització de l'ús social del català, perquè “en aquest terreny no hem guanyat”. La resposta de Bargalló va ser que “això no es pot carregar a l'escola”, mentre que Gil va defensar que el sistema educatiu és el que més fa per a la immersió.
