Els consellers, per la immersió

Un “sí” rotund a la immersió lingüística i al català com a llengua vehicular als centres educatius van pronunciar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i quatre predecessors, Ernest Maragall, Joan Manuel del Pozo, Josep Bargalló i Carme Laura Gil. Tots cinc van participar ahir en el debat organitzat per El Punt Avui a l'escola Drassanes del barri del Raval de Barcelona. A la cita es van absentar per problemes d'agenda Marta Cid, Xavier Hernández, Joan Maria Pujals i Joan Guitart, que van destacar l'oportunitat de la convocatòria d'ahir per adherir-se a la defensa de l'escola en català.

Tot i pertànyer a diferents formacions polítiques –CiU, el PSC i ERC–, tots els presents van coincidir a defensar un model d'escola que neix del consens i que disposa d'un amplíssim suport social. També van destacar que des de l'acció dels tribunals es vol canviar un sistema educatiu absolutament legítim.

Per l'actual consellera, el principal problema és que un tribunal vulgui seqüenciar el procés d'aprenentatge. “Quan li diem que al final de l'ensenyament obligatori els alumnes dominen les dues llengües, ja no ens hauria de demanar res més”, va subratllar Rigau. Del Pozo va anar més enllà i va explicar que havia sentit “vergonya” per les contradiccions del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els magistrats del mateix TSJC que van emetre la polèmica resolució sobre l'abast de la decisió del tribunal. “Com que és un tribunal democràtic, el critico”, va dir.

Els participants també van evidenciar que es viu un període difícil, que Rigau va qualificar d'involucionisme, en què alguns volen passar “de l'ensenyament en català a l'ensenyament del català”.

Segons Maragall, l'origen de tot plegat és “haver elevat a l'Estatut el que fins ara estava per llei, això ha contribuït a la reacció de certs sectors”. Precisament, Gil va assenyalar com a origen de les últimes resolucions judicials el pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut.

En aquest punt, però, Bargalló i Del Pozo van recordar que el TC reconeix la legislació vigent que empara el català com a llengua vehicular. Tot i això, Bargalló sí que va alertar de la voluntat d'uns pocs perquè es creïn bosses de monolingüisme en castellà. Per Maragall, el perill va més enllà i seria la defensa d'aquests col·lectius de “viure a Catalunya sense el català”.

Carme Laura Gil també va advertir que els que s'erigeixen a favor del bilingüisme, del que realment estan a favor és del castellà. En aquest sentit, els presents també van posar sobre la taula “l'engany del trilingüisme”, en paraules de Rigau, ja que “és una trampa que es cobreix de modernitat”. En opinió de Maragall, el risc s'ha “sofisticat” perquè ja no reclamen separar per grups, sinó dividir impartint les classes per percentatges. “L'escola és i ha de ser catalana en llengua i contingut, i una altra cosa és el domini lingüístic final”, va subratllar Rigau.

Pel que fa al futur, l'actual consellera va anunciar que, si es desestima el recurs presentat pel govern, s'avançarà per la via judicial fins a aconseguir una resolució satisfactòria. L'exconseller Del Pozo va considerar que no tindria cap sentit un pronunciament en contra del model actual: “Els jutges hauran d'acabar complint les lleis que els polítics fem, perquè, si no, hi ha una perversió democràtica.”

Una reflexió que va compartir Bargalló, que va destacar: “Hem de dir prou que es vulgui legislar des d'òrgans que no són competents. Allò que aprova el Parlament és el que el govern ha de complir.” Per la seva part, Gil es va mostrar confiada en una resolució favorable, una sensació compartida amb Maragall, que va afirmar que “la batalla està guanyada”.