JOAN PUIGCERCÓS
PRESIDENT EN FUNCIONS D'ESQUERRA
“Junqueras no s'ha de deixar portar per les conjuntures”
“Algú m'ha acusat d'haver-nos entregat, però no hi ha d'haver resistència. Seria un error” “Hem d'estar cohesionats”
La marxa de Carod? Si creus que estàs per sobre de l'organització, actues d'una manera
En el partit, la falta
de perspectiva d'alguns ens va portar a una situació molt complicada
A les eleccions, hauríem d'haver
fet una proposta independentista més unitària
Potser hauria d'haver tingut més marge, però el relleu és lògic. S'ha de viure sense dramatisme
No em plantejo repetir de candidat. Mai no seré
un obstacle per a
la nova direcció
Demà Oriol Junqueras serà escollit nou president d'Esquerra en substitució de Joan Puigcercós, que continuarà al capdavant del grup parlamentari. El relleu oficial, però, es farà en el congrés de l'1 d'octubre.
Comencem per l'actualitat. Com està veient el procés de primàries Bosch-Ridao?
Amb molta serenor i tranquil·litat per part de tothom, cosa que és un avenç i una maduració d'Esquerra, perquè recordo que en el congrés en què vaig ser escollit president no hi havia aquesta mateixa sensació.
Entén les queixes de Ridao, que manté que és l'únic de l'antiga direcció que volen que plegui de totes les responsabilitats?
Perfectament. Crec que ha fet una feina molt bona a Madrid. És un dels millors diputats
que hem tingut i el que segurament té més capacitat tècnica, però haig d'acceptar que hi
hagi gent que consideri que es necessita una renovació total. Els canvis mai són fàcils.
Per què Esquerra ha cremat tants líders?
Com a partit hem estat a l'ull de l'huracà, perquè hem forçat canvis d'estatus. El fet que ERC fos el factor de canvi de moltes coses i que hagi posat l'independentisme al centre del debat ha tingut un desgast i ha cremat tota una primera plana de persones. I una part de la societat, amb bastant poder, no ha estat disposada a acceptar aquests canvis. Però això no ho dic com una excusa, perquè nosaltres també hem comès errors estratègics importants. La vida és molt llarga i estic segur que, amb la nova direcció, tard o d'hora tots plegats sumarem.
També ho deia perquè la seva és una generació jove.
Sí, però també vam començar molt joves. Potser hauria d'haver tingut més marge com
diu algú, però trobo lògic el relleu. Hem de viure els relleus sense dramatismes.
En aquests errors que comentava hi ha les lluites internes?
Sí, però començo a estar-ne cansat. Som l'únic partit que fem autocrítica. Curiosament hi ha actuacions de CiU o del PSC en què no hi ha hagut cap autocrítica. A ERC hem tingut errors i la dificultat d'uns i altres d'administrar la pluralitat que hi havia al partit ha estat un dels problemes que ens han arrossegat.
Quin consell donaria a Oriol Junqueras?
Que sigui ell, que prengui ell les decisions i que no es deixi portar per les conjuntures polítiques.
Quins valors pot aportar el nou president a la formació?
Té tres grans valors. Ningú li qüestiona la lleialtat al país. És un treballador infatigable. I tercer, no és el polític convencional. La gent està cansada dels que parlen amb un llenguatge inextricable o que es mouen per interessos conjunturals.
Vostè ha estat la frontissa que ha permès que s'arribi a un congrés relativament plàcid?
No ho sé. Per primera vegada en molts anys a Esquerra, per no dir en gairebé tota la seva història, el relleu a la presidència ha estat tranquil. Per part meva he aportat l'experiència i els he explicat honestament tot el procés. Algú ens ha acusat d'haver-nos entregat [el sector dels puigcercocistes]. És que no hi pot haver resistència. Hauria estat un error com els que ens havíem trobat fins ara. Necessitem un partit cohesionat i un
lideratge inqüestionable.
Ara que parla d'entrega, hi havia veus que deien que la seva candidata era Anna Simó.
És una de les persones més vàlides del partit. És cert que havia sonat el seu nom [per a la secretaria general], però ella mateixa m'havia expressat els seus dubtes. Per què? Perquè té un paper molt important al Parlament i un camí traçat. I la secretaria general ha de ser molt de partit, territorial i orgànica, i Anna Simó és imprescindible
al Parlament.
S'han acabat les famílies?
He fet un esforç per intentar posar fi a la dinàmica. Hi ha gent que potser no sap viure fora d'una família, i s'equivoquen.
Hi ha analistes polítics que opinen que Puigcercós continuarà movent els fils de Calàbria.
Això forma part dels mites. No em preocupa, perquè quan veig que Oriol Junqueras i Marta Rovira estan tranquils i còmodes col·laborant ja no m'afecta.
Mirem cap enrere. Quina nota es posaria com a president?
[Riu] La meva presidència ha estat curta. Vaig agafar el partit en un moment molt complex, amb quatre candidatures en el congrés, i amb una erosió després de l'experiència del govern d'esquerres. I també amb una crisi que començava a galopar, que portava l'electorat cap a la dreta. Jo no sóc el que m'haig de posar nota, però he fet tot el que havia de fer. Hi havia gent que ens demanava de trencar amb el govern, però no era creïble a un any de les eleccions. Mai no vaig defugir responsabilitats. També hi havia persones que em deien que no m'hi presentés i que deixés passar aquests moments, però ho havia de fer.
Està decebut perquè ha estat un període tan curt?
No, perquè la meva aspiració el 1987 quan vaig entrar al partit no era ser president. He estat secretari general, vicesecretari general, president regional,
secretari general de les JERC, diputat a Madrid... Aquests
tres anys eren una continuïtat de servei al partit.
Té la sensació que marxa o que han maquinat per fer-lo fora?
Si pensés això últim, voldria dir que sóc molt poc generós i molt poc agraït amb Esquerra.
Sempre es parla de les ferides del congrés del 2008. Per què no es van tancar?
El 2008 ja vaig dir que si no guanyava, em posaria al servei del nou president i m'esperaria quatre anys. Què vull dir? Hi ha un temps per al debat i un temps per a l'acció política, i quan permanentment hi ha un debat, el soroll tapa les coses bones. La pressió a què estava sotmesa ERC i la falta de perspectiva d'alguns ens van portar a una situació molt complicada.
S'ha sentit traït per algú?
No, de debò. He après molt de Xavier Vendrell, quan un congrés nacional no el va escollir per l'executiva i quaranta-vuit hores després ja treballava i col·laborava amb tothom. La rancúnia mai no ha de ser el carburant del nostre dia a dia.
Què va passar amb Josep-Lluís Carod-Rovira?
No és res personal. No hi ha una diferència estratègica, era més aviat una qüestió de tempo polític. Al govern, s'hi ha de ser vint-i-quatre hores. Hi havia molta pressió en el tripartit i qualsevol coalició requereix molta tensió per part de les institucions i el partit. I potser
en aquesta tensió sí que vam
tenir alguna diferència.
Què va pensar quan va rebre la carta de dimissió de Carod en què criticava la direcció?
No em va agradar, tot i que és ben legítim, perquè un partit no és un convent de clausura. Però tot depèn de la mentalitat que tinguis; si tu creus que estàs per sobre de l'organització pots actuar d'una manera, i si creus que estàs servint aquesta organització, ho fas d'una altra.
Què canviaria d'aquesta etapa?
Segurament moltes coses. A les eleccions al Parlament, potser hauríem hagut de fer més esforços per tenir una proposta independentista unitària i no tan dividida, però era difícil. Tots vam descartar-ho perquè veníem d'una situació complexa, encara que el temps posa les coses al seu lloc i en les municipals n'hi va haver que ens vam entendre.
Veu viable que aquestes escissions tornin a ERC?
Algunes sí, algunes no. Hi ha gent que no vol retrobar-se,
perquè vol fer el seu camí i hi
ha altres opcions [Reagrupament] amb què hem parlat. Estic convençut que hi haurà retrobament de molta gent.
Repetiria el segon tripartit?
Depèn de les circumstàncies. És com si ara em preguntés si pactaria amb CiU. Diria el mateix.
Destaqui algun aspecte positiu de la seva presidència.
Ha estat molt convulsa, però em quedo amb diversos aspectes. Hem situat l'independentisme a l'eix del debat i els rèdits arribaran més tard. A més estic molt orgullós d'haver aconseguit que el PSC assumeixi qüestions que abans no tenia tan clares, com ara la immersió. Va costar moltes hores de convèncer-los que no acatéssim la tercera hora. També em quedo amb la negociació del finançament d'un Estatut raquític, sabent que ara tocarà fer el concert, i amb l'obra de govern. Hi ha gent que no ens va votar i ara diu que ens troba a faltar.
Estarà ara més tranquil?
Em dedicaré íntegrament a la tasca parlamentària. Sempre m'ha agradat, però no hi he pogut fer prou, perquè feia de bomber d'altres coses.
Però no m'acaba de contestar. Estarà més tranquil?
Sí, molt més. Un altre consell que he donat a la direcció és paciència i que es dosifiquin, perquè la direcció d'un partit és una voràgine d'hiperactivitat.
Es planteja repetir com a candidat a les catalanes?
No. Ja vaig dir al seu moment que no seré un obstacle per
a la nova direcció.
