JOAN COSCUBIELA
CANDIDAT D'ICV A LES ELECCIONS DEL 20-N
“Amb la immersió cal posar el cartell de ‹No passaran›”
“El model del català a l'escola és l'únic espai que ha estat capaç de construir una cohesió social sense cap fissura”
“Mai no havia estat tan clar que la construcció de Catalunya només pot venir d'una esquerra nacional forta”
“Buenaventura ha estat clau al Congrés, però a mi no em toca decidir qui anirà de número dos”
Per a la dreta nacionalista, entre nació i butxaca, sempre prima la butxaca
Coscubiela, exsecretari general de CCOO i vinculat al projecte que representa ICV des de fa gairebé 40 anys, va anunciar recentment la seva decisió de fer el salt a la política de partit. Addicte a les curses de llarga distància, el candidat dels ecosocialistes –el dia 24 s'acaben les primàries i és l'únic aspirant– assegura que aquest és un exercici de fons. “Ens hi juguem el nostre model de societat i que la gent no caigui en la resignació”.
Per què decideix fer aquest salt en la seva trajectòria?
La motivació per presentar-me és la mateixa que m'agradaria que es despertés en l'esperit de la gent: ens hem de rebel·lar i donar l'esquena a la resignació. De fet, la rebel·lió social ja és al carrer. Hi és a través de les plataformes socials contra les retallades, dels empleats públics que es
neguen a ser el cap de turc
dels ajustos i dels “indignats”.
Aquest és l'electorat que volen mobilitzar amb vista al 20-N?
Sí, però sobretot volem connectar amb totes aquelles persones d'esquerra que hagin pogut sentir el cant de sirena de l'abstenció. Els hem d'oferir il·lusió perquè deixin d'escoltar les sirenes i no llancin la tovallola.
I per què la llancen?
Perquè veuen una pèrdua de qualitat democràtica de la nostra societat, una crisi que està incrementant les desigualtats socials, i també pel que està passant amb el tema nacional; és a dir, l'interès d'alguns a trencar la cohesió de Catalunya.
Es refereix a qüestions com ara la polèmica sobre la immersió lingüística?
Sí. L'escola pública, perquè malauradament la privada no sempre hi ha contribuït com calia, s'ha convertit amb l'aplicació del model d'immersió en l'únic espai a través del qual la societat catalana ha pogut construir una cohesió social sense fissures.
La polèmica entorn de la immersió, les conseqüències de la sentència de l'Estatut i els aires recentralitzadors que vénen de Madrid... Creu que el model d'un estat federal encara és viable?
Jo sóc dels que defensa el dret a decidir i sí, si es fes realitat, jo optaria pel model federal. Amb tot, dins d'ICV conviuen les principals maneres d'entendre la concepció nacional. Sempre amb un denominador comú: l'aposta pel dret a l'autodeterminació. Però, per nosaltres, un element clau de la identitat de Catalunya és la cohesió social i els drets de la ciutadania. Mai no havia estat tan clar que la construcció nacional de Catalunya només pot venir d'una esquerra nacional forta.
I la dreta nacional?
Els plantejaments de la dreta nacional són de cartó pedra. No es pot parlar simultàniament d'avançar en la construcció nacional i pactar permanentment amb el PP per interessos econòmics i polítics, de la mateixa manera que no es pot defensar el dret a decidir del país i, en canvi, acceptar críticament que la sobirania dels mercats s'imposi a la dels ciutadans. Per a la dreta nacionalista, sempre que entren en conflicte nació i butxaca, prima la butxaca.
Per tant, defensaria la repetició de l'Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC i ICV) al Senat.
La falta de representativitat proporcional del model d'elecció del Senat obliga a reagrupar forces i jo crec que tot el que sigui reagrupar sempre és positiu. Ara bé, per una banda, correspon a la direcció d'ICV decidir-ho i, per l'altra, és una qüestió amb relació a la qual em falten elements de valoració.
L'elecció del número dos de la llista al Congrés el toca molt de prop i en aquesta qüestió en deu tenir molts més, d'elements de valoració; qui voldria que l'acompanyés com a segon?
Hauria d'estar amb la guàrdia molt baixada per cometre l'error de respondre a aquesta pregunta. Això tampoc em toca decidir-ho a mi.
I l'actual número u, Núria Buenaventura?
Només et puc dir que no descobreixo res si afirmo que el paper de Buenaventura ha estat clau al Congrés.