El Tribunal Constitucional va admetre ahir a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat que ha presentat el govern espanyol contra la llei de l'occità, que fa oficial a Catalunya i a la Val d'Aran aquesta llengua i la seva variant local, l'aranès. La llei, que va ser aprovada pel Parlament el febrer de l'any passat, ha quedat ara en suspens en els articles referents al caràcter preferent de la llengua a l'Aran i al seu ús per part de les administracions públiques, en espera del veredicte de l'alt tribunal espanyol.

I és que aquests dos articles són el nucli del recurs. El govern espanyol sosté, d'una banda, que és inconstitucional atorgar un caràcter “preferent” a la llengua occitana a l'Aran, tant en l'ensenyament com en els altres àmbits de l'administració pública, seguint la doctrina que en matèria lingüística va marcar el Constitucional en la sentència sobre l'Estatut català. L'alt tribunal va considerar llavors que l'adjectiu “preferent” per al català es contradeia amb l'article de la Constitució, que declara el castellà com a llengua oficial de l'Estat.

D'altra banda, el govern espanyol considera també inconstitucional obligar l'administració de l'Estat a fer servir l'aranès a la Val d'Aran. Segons el govern espanyol, una comunitat autònoma no pot regular el règim lingüístic de l'administració de l'Estat en el seu territori.

La decisió del Tribunal Constitucional d'admetre a tràmit el recurs va ser contestada ahir amb contundència per part de les autoritats catalanes i araneses. El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va dir que el recurs contra l'aranès “és una mostra més que aquest Estat no ens serveix”, i va anunciar que, en la defensa de la llei de l'aranès, el govern català “arribarà allà on calgui”.

Mascarell es va mostrar ahir sorprès que els dirigents polítics espanyols facin declaracions a favor de la pluralitat lingüística de l'Estat (diumenge en un acte del PSC el vicepresident i candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va animar els catalans a cuidar el català i el sistema educatiu) i que, en canvi, sotmetin el català i ara també l'aranès, llengua habitual de poc més d'un 20% dels deu mil habitants de la Val d'Aran, a una “guerra de guerrilles” jurídica.

El síndic d'Aran, Carlos Barrera, màxima figura institucional de l'autogovern aranès, va qualificar ahir de “patètica” l'actitud del govern espanyol del PSOE, i va recordar que l'Estat espanyol va ratificar l'any 2001 la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que l'obliga a protegir i fomentar les diferents llengües del seu territori. Barrera va dir que el recurs havia “indignat” profundament el poble aranès i que el Conselh Generau d'Aran, governat per Convergència Democràtica Aranesa, (CDA), treballarà ara al costat de la Generalitat en la lluita jurídica per salvar la llei al Constitucional. Des de l'altre partit aranès, Unitat d'Aran (UA), associat al PSC, l'exsíndic Francés Boya també ha lamentat el recurs, tot i que des d'aquest partit també s'apunta el PP com a responsable, ja que la doctrina del Constitucional en matèria lingüística que ara es vol aplicar a l'aranès prové de la sentència contra l'Estatut català motivada per un recurs d'aquest partit.

L'alcalde de Vielha, Àlex Moga (CDA), va fer ahir una crida a la unitat dels partits, les institucions i les associacions per defensar la llengua i la identitat aranesa “davant l'agressió lingüística d'Espanya”.

La Diputació de Lleida també va reaccionar. El seu president, Joan Reñé, va comparèixer amb el diputat aranès en aquesta institució, Pau Perdices, per lamentar la decisió del govern espanyol i sortir en defensa de la llei de l'occità.