Aval a les retallades
Economia presenta una auditoria externa dels comptes públics que “confirma” l'escenari de precarietat que fixa el govern
S'eleva el dèficit fins a 8.352 milions d'euros, el 4,22% del PIB
Es torna a culpar el tripartit
El govern ja té entre mans una auditoria externa que li serveix per avalar les retallades; un document que fa una “fotografia” de la complicada situació econòmica de la Generalitat el 31 de desembre del 2010. Un informe en què es pot veure que “tenim un futur compromès”, en paraules del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. El tripartit, un cop més, apareix com el boc expiatori de l'executiu.
L'estudi, que es va encarregar al mes de juny a la firma Deloitte, també eleva el dèficit del 2010 fins al 4,22% del PIB, un total de 8.352 milions d'euros. Una xifra superior a la que havia previst inicialment CiU, que el situava en el 3,8%. L'augment es deu, entre altres qüestions, al fet que s'han comptabilitzat les estacions de metro de la línia 9, que han suposat ja 400 milions més de dèficit. L'escenari que es dibuixa en les conclusions d'aquest treball demostra, segons Economia, que els ciutadans hauran de continuar estrenyent-se el cinturó. La intenció del govern és poder arribar a l'1,3% de dèficit l'any 2012 –de moment les previsions per al 2011 són del 2,66%–. En aquest sentit, Mas-Colell va recordar que les restriccions tornaran a ser l'eix del proper pressupost. El nivell de despeses serà similar i el principal problema serà com fer front al constant augment d'interessos, que pujaran a 766 milions més. Això sí, va descartar un augment dels impostos.
Però l'alça del dèficit no és l'aspecte de l'auditoria que més preocupa el departament. Un dels grans handicaps són aquelles despeses del 2010 que no es van incloure en el pressupost corresponent, que es van desviar cap al 2011 i que ara s'han de pagar. Són 1.766 milions de més –vegeu quadre– que el govern de CiU haurà d'assumir. “Es crea una tensió a curt termini”, va remarcar el conseller. Aquestes partides corresponen, sobretot, a Salut i farmàcia. Tot i això, Mas-Colell va voler deixar clar que en l'informe no s'ha detectat res que estigués “amagat” ni tampoc buscava “irregularitats”, sinó que és una simple radiografia.
Segon conflicte
L'altre vessant que també provoca “tensió” són els compromisos ajornats, és a dir, subvencions, ajuts, etcètera. Són 54.000 milions, amb uns terminis que en algun cas s'allarguen fins al 2107. Però aquesta hipoteca de per vida és relativament habitual i no preocupa Economia. El que sí que preocupa són els pagaments més immediats, els que s'han de fer entre el 2011 i el 2012. En aquest cas, el departament més endeutat és el de Política Territorial i Obres Públiques. Per solucionar-ho s'està aplicant un pla de xoc per intentar minimitzar o retardar aquelles partides que no estan tan consolidades. Són veritables “filigranes” com va reconèixer Mas-Colell. Aquest any ja s'han reduït 2.400 milions d'aquest àmbit i ahir mateix el Consell Executiu també va reorganitzar un d'aquests paquets que suposarà una rebaixa aproximada de 82 milions.
Tot i que el titular del departament va assegurar que no volia “fer sang” amb la gestió de l'antic govern d'esquerres, sí que va admetre que els ajustos s'haurien d'haver fet un parell d'anys abans. “Ens han creat un problema. Tot és molt feixuc, però reconduïble”, va afegir. En l'informe, en general, es detecta que en l'etapa del tripartit va haver-hi una despesa “molt superior” als ingressos, especialment en Sanitat i infraestructures. I Mas-Colell ho va plasmar en un exemple concret: 1 de cada 3 euros gastats el 2010 no eren finançats per impostos, sinó per crèdits o per endarreriments de pagaments.
De moment, un dels primers passos per aconseguir més liquiditat serà una nova emissió de bons, que sortiran al mercat a la tardor i que s'encadenaran amb els que es van oferir en una primera tanda. Qui vulgui podrà reenganxar-s'hi.
L'informe, que ha estat enviat a la resta de grups parlamentaris, ha costat 885.000 euros i s'hi fan algunes recomanacions per millorar la situació. Bàsicament parla de racionalitzar la despesa i fer una política més austera. Economia estudiarà les mesures per si es poden aplicar.
Ple al Parlament sobre la reforma constitucional
El dijous 29 de setembre, al Parlament se celebrarà el ple monogràfic sobre la reforma constitucional, que havien sol·licitat Esquerra, ICV i el grup mixt. Serà un dia intens, perquè aquesta sessió plenària començarà just quan s'acabi el debat de política general, segons ha decidit la junta de portaveus. Una situació que va provocar les queixes, ahir, de diversos grups parlamentaris, que van acusar CiU de voler tapar el debat. ERC i ICV van recordar que el debat s'hauria d'haver fet abans que la modificació constitucional es tramités al Senat. “S'ha segrestat la convocatòria del ple”, va denunciar l'ecosocialista Dolors Camats. Per la seva part, la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, també va lamentar el retard. “S'ha posposat perquè no hi hagués marge de maniobra per decidir”, va matisar.
D'altra banda, el govern aprovarà la setmana vinent l'avantprojecte de la llei d'estabilitat pressupostària. CiU i el PP ja havien acordat aquesta norma en el pacte sobre els comptes públics, però ara la modificació de la carta magna n'ha accelerat els tràmits. L'executiu vol marcar perfil i avançar-se a La Moncloa a l'hora de fixar el topall del dèficit públic. Acusa el govern espanyol de voler coartar l'autogovern. La normativa catalana establirà un topall del 0,14% del PIB a complir a partir del 2018. És la mateixa xifra que la de l'Estat.