Un altre enfrontament Alduy-Bourquin

Des de fa dècades, la política de la Catalunya del Nord ha viscut al ritme dels enfrontaments entre Alduy i Bourquin. Alduy, des de l'Ajuntament de Perpinyà i, ara, des de l'Aglomeració que reuneix 36 municipis representa la dreta moderada nord-catalana. Bourquin ha sabut federar l'esquerra com a president socialista –actualment dissident del PS– del Consell General dels Pirineus Orientals i –després de la mort de Georges Frêche– com a president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló. El tercer en discòrdia és el diputat Calvet, que aspira a tenir els vots clarament de dreta de la UMP, ja que Alduy, amb el centrista Partit Radical, s'allunya de més en més del partit sarkozysta. La rivalitat entre Calvet i Alduy per liderar la dreta nord-catalana també fa anys que dura.

Tot sembla indicar, segons les darreres enquestes, que Bourquin podria guanyar un dels dos escons per a l'esquerra. El president de la regió pot comptar amb els vots de la Catalunya del Nord rural. Alduy i Calvet es disputen, sobretot, els “grans electors” més urbans i més nombrosos de l'Aglomeració. Calvet pot comptar igualment amb vots del Conflent i la Cerdanya, la seva circumscripció de diputat.

Qui pot votar?

Votaran els 1.088 anomenats “grans electors”. Es tracta dels 4 diputats, els 43 consellers generals i regionals, els batlles i membres electes dels consells municipals. A les poblacions de més de 31.000 habitants, les forces polítiques representades a l'Ajuntament trien “grans electors” suplementaris entre la seva militància o gent de confiança. Hi haurà quatre meses electorals totes instal·lades al Palau de Justícia de Perpinyà sota el control del president del tribunal de gran instància. En aquesta elecció el vot és obligatori, un cas únic en la legislació francesa.