Cassà només té diners per pagar nòmines fins al febrer
Tresoreria El govern local diu que tècnicament s'està en situació de concurs de creditors, i demanarà entrar en un pla de sanejament Pagaments No se sap com es pagaran subministraments bàsics com ara el telèfon i la llum
El dèficit pressupostari del 2010/2011 és d'1,79 milions
La situació econòmica de Cassà de la Selva és “absolutament crítica”, en paraules del regidor d'Hisenda, Sergi Baulida, i només es tenen diners per pagar les nòmines fins al febrer. L'equip de govern va exposar ahir en el ple els resultats d'un estudi econòmic sobre la situació financera del municipi. Baulida va dir que la situació “és tècnicament de concurs de creditors”, i va afirmar que, si es tractés d'una empresa i no d'un consistori, “ja s'hauria d'haver tancat”. El regidor admet que no se sap del cert com es farà per pagar subministraments bàsics com ara la llum i el telèfon. Pel que fa al telèfon, la companyia va arribar a tallar el servei, però es va restablir ràpidament després de les converses que es va mantenir amb l'empresa. I, pel que fa a la llum, ahir es van reunir amb la companyia per buscar fórmules que evitin que es talli el servei als edificis públics de Cassà.
Els motius
La principal raó de la crítica situació financera del municipi és, des del punt de vista del govern local, el dèficit pressupostari del 2010/2011, que seria d'1,79 milions. La partida més deficitària és la d'inversions del 2010, amb 746.354,15 euros, un dèficit causat per obres com ara la reforma del carrer Major (amb un dèficit de 79.906 euros) i la piscina coberta (258.254 euros), i també per les quotes d'expropiació del sector del cementiri (122.430 euros).
Un altre problema greu per la tresoreria són les subvencions pendents de cobrar, per obres fetes o en procés de finalització. Pugen a 1.246.000 euros i el deutor principal és la Generalitat. El consistori assegura que no té clar quan les hi pagaran.
El pla de xoc
Dimecres vinent l'Ajuntament negociarà amb la Generalitat l'entrada en un pla de sanejament. El pla de sortida de la crisi que proposarà l'equip de govern implica la concertació d'un crèdit d'uns 1,8 milions a llarg termini per cobrir el dèficit acumulat aflorat. Aquest crèdit, en cas de trobar entitats que l'acceptin, situarà l'endeutament municipal en un 110% sobre l'ingrés corrent. Aquesta mesura haurà d'anar acompanyada d'una “dràstica retallada” de la despesa corrent. Inclourà una reducció com a mínim d'un 20% en el servei de recollida d'escombraries; mesures severes d'estalvi energètic, com per exemple disminuir i optimitzar la intensitat lumínica als carrers i les places; el replantejament de tots els serveis de no obligada prestació; la reducció de totes les despeses corrents destinades a activitats culturals, festes i actes similars, i la disminució de les subvencions municipals. Tot i això, l'equip de govern vol evitar augmentar la pressió fiscal als cassanencs.
El camí dels Metges
Una quinzena de veïns van protestar durant el ple per l'aturada del projecte d'adequació d'accés al veïnat. Els manifestants diuen que estan indignats perquè l'alcalde, Enric Bagué, ha considerat l'obra “no prioritària”, i recorden que fa “més de trenta anys” que la reclamen. L'obra tenia un pressupost de 460.000 euros, que en bona part es preveia pagar amb subvencions. Bagué va negar que renunciï a fer l'obra, però va dir que no la poden començar “sense tenir-ne assegurat el finançament”. Va assegurar que, si la poden lligar, la faran, entre altres actuacions.
Quan el senyor llop ensenya les orelles...
joan trillas
Un ajuntament no pot ser embargat ni pot fer suspensió de pagaments. El tractament de les crisis econòmiques a les administracions és completament diferent perquè no se'ls pot aplicar la llei mercantil. El més lògic és que es faci un pla de sanejament financer, que en aquest cas podria fer perfectament la Diputació de Girona. A banda d'això, que marcaria la línia i fixaria el full de ruta, la Generalitat té prou instruments per agilitar els mecanismes per tal que aquelles subvencions pendents de cobrar o altres tipus d'aportacions arribessin ràpidament. En tot cas, i en funció del seu nivell d'endeutament, la llei ja deixa clar que no podrà demanar més crèdits fins que la situació es corregeixi. També és enganyós, que no vol dir que no pugui passar, que un ajuntament no pugui pagar les nòmines, perquè abans d'arribar a aquest punt teòricament aturarà altres pagaments. Cassà no és l'únic cas. El govern calcula que una quarantena de municipis catalans estan amb l'aigua fins al coll. El pecat original de tot plegat no ha estat la malversació de fons públics, ni tan sols la mala gestió, sinó que el finançament municipal ordinari ha tingut, durant anys, com a grandíssima font d'ingressos el creixement urbanístic.
