Política

Redreçar il·lusiona

Els homes del president ho tenen clar: “Mas no quedarà com
el president
de les retallades”

Van fixar-se en el canvi presidencial de dimarts? Va ser subtil, però el matís, mai casual, hi va ser. Al matí, reunió del Consell Executiu a Palau. A la tarda, el primer discurs d'Artur Mas com a president per obrir el debat de política general. Al matí, al Saló Daurat amb els seus consellers, corbata amb càlids tons vermellosos. A la tarda, en el seu discurs davant ses senyories al Parlament, corbata en blanc i negre, freda, gèlida, com la cruesa dels números que Mas va haver de posar damunt la taula per justificar la seva poc agraïda acció de govern.

El càlcul polític a curt hauria aconsellat no fer una intervenció a l'estil guia telefònica dels temps de Jordi Pujol. Però Mas ho va fer, en un balanç on bàsicament només cabien sang, suor, llàgrimes... I retallades. No vol estalviar-nos ni un gram de la cruesa del moment, i s'hi va dedicar. No hi aplica cotó fluix, ni en el fons ni en la forma. I el seu posat, de fet, aquests dies al Parlament, amb aquella foscor en el vestir i en la fesomia, ens ha projectat, sobretot, el pes de la porpra del poder quan aquesta du annexa la gestió de temps convulsos.

Però, per què assumir tan estoicament la gravetat del moment si no s'albirés a l'horitzó un bri d'esperança? Els homes del president ho tenen clar: “Mas no quedarà com el president de les retallades”. El càlcul a llarg és evident. Cal assumir la gravetat del moment per posar-se com més aviat millor amb una teràpia dura que el pacient (vegi's ciutadania) costarà que accepti. Però la idea és, i ha estat des del començament del govern Mas, que com més aviat s'assumeixi col·lectivament el greu moment econòmic i com més aviat s'admeti que calen sacrificis, més aviat s'enfilarà camí de la remuntada. Què això durà temps i demanarà nervis d'acer? Sí, i també confiar que tot plegat comenci a redreçar-se abans de les eleccions catalanes previstes per al 2014.

Hem dit 2014? “Encara hauran triomfat les tesis de Carod, pòstumament”, ironitza un alt càrrec convergent. I és que és possible que recordin la proposta Carod de referèndum per l'autodeterminació passats tres-cents anys clavats del 1714. Aquesta setmana CiU i Esquerra s'han posat d'acord al Parlament a tomb del pacte fiscal a l'estil del concert basc. L'entesa preveu una consulta a la ciutadania. Per al 2014, potser? Tindria certa èpica. De fet, la data en si, 2014, genera il·lusió a cal convergent. Per allò de l'èpica de la remuntada. Mas, en campanya, va apel·lar a “aixecar el país”, i tot apunta que això durà més temps del previst. Però, i si els astres s'acaben disposant bé?

En previsió d'això, o potser per aquelles casualitats de la vida que en política mai no ho són del tot, certs alts càrrecs nacionalistes promouen la idea d'una gran superproducció catalana sobre el 1714. Alguns d'aquests dirigents eren membres de la JNC quan a final dels noranta la branca juvenil de Convergència va arribar a proposar a Steven Spielberg que s'hi posés. Li van voler fer arribar un guionet via carta. Ara han crescut, són més realistes i tiren de producte nacional. Animen el jove emprenedor Franc Aleu perquè s'hi posi, i ell ho veuria amb bons ulls, apunten. La seva empresa, Urano, ha estat la responsable del canvi de logo i d'imatge corporativa de CiU (la del somriure i el “començar il·lusiona”), i de muntatges com el mapping que ara fa pocs dies, amb motiu de la festa de la Mercè, va omplir de llums, de música i de colors la façana de l'Ajuntament de Barcelona. Avui, blanc i negre, i retallades. Demà, color i l'èpica de la remuntada? Redreçar il·lusiona.

@toniaira
[email protected]: @toniaira

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.