Aznar encomana a Rajoy una “revolució” per tornar al 96
L'expresident espanyol desplega les seves obsessions sobre el model d'estat i el terrorisme
Exalça el candidat però assenyala que el referent del PP és Fraga
Ataca durament l'“herència” socialista
Ara que el PP ja es veu a les portes de La Moncloa, José María Aznar ho va aprofitar per presumir dels seus anys de govern i encomanar a Mariano Rajoy que quan arribi al govern provoqui una “revolució” perquè Espanya recuperi la “normalitat”; és a dir, que torni a l'escenari del 1996 i esborri qualsevol rastre de José Luis Rodríguez Zapatero. L'expresident espanyol, doncs, va sortir a l'escenari a posar deures i a reivindicar-se com el millor gestor de la història enfront una “penosa herència” del PSOE que ara preveu que serà molt pitjor que la que va rebre de Felipe González. Però, sobretot, Aznar va aprofitar la plataforma que li va cedir ahir Rajoy per exhibir els seus fantasmes habituals: model d'estat i lluita antiterrorista.
L'obsessió de l'expresident espanyol per una Espanya “unida” es va posar de manifest en bona part de la seva intervenció i ho va contraposar al campi qui pugui del PSOE. Al futur cap de l'executiu, li va encomanar que promogui la “cohesió nacional” i posi fi a “disset miniestats ingovernables” per tancar un capítol de cessions i de “burles” a la Constitució per satisfer “els companys de viatge” de Zapatero, en al·lusió al procés de reforma de l'Estatut.
“Cridarem tots els espanyols disposats a entendre'ns en tots els accents” i, sobretot, “farem complir les lleis” i “cuidarem la llengua comuna”, bramava en velada referència a la posició tova de l'executiu espanyol davant la immersió lingüística a Catalunya. Tot el que calgui per recuperar a la vella aspiració d'una Espanya més centralitzada i allunyada del desgavell territorial que, segons l'exlíder popular, ha organitzat Zapatero durant els seus anys de mandat.
A mesura que avançava la intervenció, Aznar anava apujant el to dels seus retrets cap al PSOE. La part més dura se la va endur la política antiterrorista, i va arribar a proclamar que Zapatero s'havia rendit a ETA amb l'únic objectiu que desaparegui la violència. El va acusar de cedir i de “pidolar” gestos, i sobretot va denunciar que amb la presència de Bildu en les institucions “vol presentar els terroristes com a homes de pau”. En aquest punt, doncs, va exigir al seu successor que reverteixi la política antiterrorista del PSOE “per sotmetre ETA a una derrota sense condicions; el perdó no serà moneda de canvi”, sentenciava.
Aznar sembla que ha recuperat la confiança en el seu antic delfí, després que el 2008 conspirés juntament amb Esperanza Aguirre per tombar-lo. I ara que arriba l'hora de la veritat, Rajoy vol fer veure que li ha perdonat les malifetes i ahir li va permetre ser el convidat de luxe de l'acte d'inauguració de la convenció que el PP celebrarà fins demà a Andalusia. D'aquesta manera, l'Aznar de sempre es retrobava amb els seus i aconseguia uns minuts de glòria i una gran ovació.
Però si bé és cert que l'expresident espanyol va dedicar grans elogis a Rajoy presentant la seva “seriositat, experiència i seny” com els “millors avals” per afrontar el difícil repte que a partir del 20-N tindrà davant seu, va deixar clar a les noves generacions populars que ara i sempre el referent del partit és l'antic dirigent franquista Manuel Fraga. “La història del PP és inconcebible sense ell”, concloïa.
LA XIFRA
Llistes per premiar la fidelitat
La designació dels caps de llistes de les circumscripcions espanyoles posen de manifest que Rajoy ha volgut premiar els que han estat sempre al seu costat, sobretot en els moments en què diverses faccions del partit pugnaven per expulsar-lo del lideratge. Però també expressen l'estil del president dels conservadors: cap estridència ni fitxatge estel·lar ni ningú que li pugui fer la guitza. Bona part de la vella guàrdia d'Aznar ha optat per retirar-se (Ángel Acebes, José María Michavila), i els que es queden han decidit que acaten el que els tingui reservat el líder. Ara només queda per resoldre el paper que jugarà Alberto Ruiz Gallardón. Les travesses diuen que serà a la llista de Madrid, però també hi ha dirigents que opinen que el salt de l'Ajuntament a la política espanyola el farà després del 20-N. Les dones suposen una quota del 30%.
Limitació de mandats i de diputats
El PP discutirà aquests dies alguns dels suggeriments que els han fet arribar els ciutadans a través del lloc web del partit. Algunes de les qüestions més sol·licitades són la limitació de mandats dels alts càrrecs –s'entén que inclou el de president espanyol– i també la reducció de l'actual nombre de diputats al Congrés, dels representants als parlaments territorials i fins i tot de regidors. Tot plegat es discutirà en les properes hores, i el PP decidirà si són reclamacions prou consensuades per encabir-les en el futur programa electoral pel 20-N. És evident que en aquest cas es fa de manera molt col·lateral, cap partit no vol passar de llarg d'algunes de les reivindicacions del 15-M. En tot cas, la reducció del nombre de diputats topa amb alguns intents fallits de reformar el model electoral que fins i tot proposava augmentar la representació a les Corts.