Quan toca fer campanya electoral, interessa bàsicament Barcelona, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, les capitals de demarcació i les Terres de l'Ebre. La distribució de mítings al territori dóna alguna pista de les prioritats geogràfiques dels partits per reclamar el vot, dels principals focus simbòlics de pugna electoral i de les expectatives de cada formació. Per què cap candidat no ha anat al Pallars però tots excepte el PSC han disputat la batalla de l'Ebre? El criteri demogràfic no sempre es compleix, ja que la Catalunya del sud no és la més poblada, però els ecos del transvasament encara esdevenen una mina electoral.

Les quatre capitals catalanes són de visita obligada per a tots els aspirants a eurodiputat. És evident que l'àrea metropolitana de Barcelona, que concentra el gros de població, és cabdal a l'hora de demanar el vot. Però no tota la conurbació és igual per als partits. Les comarques més disputades han estat el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, les dues més poblades després del Barcelonès. Alejo Vidal-Quadras (PP) i Raül Romeva (ICV-EUiA) són els que han freqüentat més aquestes comarques, amb mitja dotzena de visites.

Sabadell i l'Hospitalet són els municipis que formaven part de la ruta de quatre de les cinc candidatures, seguits de Terrassa, Vilafranca i Tortosa, amb la visita de tres caps de cartell. Mataró, Granollers, Igualada, la Seu d'Urgell, Mollerussa, Manresa, Sant Cugat, Badalona, Vic, Sant Boi, Cornellà i Montcada són ciutats per les quals han passat dos partits.

Per grans àrees, la de les Terres de Ponent se l'han rifada sobretot CiU i ERC, amb tres i quatre visites a capitals de comarca, respectivament. El PP s'ha dedicat especialment a la demarcació de Tarragona, amb sis visites, el doble que convergents i republicans. Però la gran oblidada és Girona, més enllà de la capital, on no s'ha desplaçat cap candidat a banda de Ramon Tremosa (CiU) a Tossa de Mar, i de Vidal-Quadras, a Figueres.

Com a fets diferencials, Maria Badia (PSC) no ha sortit de la demarcació de Barcelona excepte per anar a les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona, i a l'estranger, en un míting a Nantes, a la Bretanya, per demostrar que els socialistes tenen una gran família a Europa. El cap de llista del PSOE, Juan Fernando López Aguilar, és l'únic cap de llista que no ha fet acte de presència a Catalunya, encara que sí que han vingut al país el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i l'expresident Felipe González. El líder popular, Mariano Rajoy, també va acompanyar els candidats del PP a Catalunya, a diferència d'un José María Aznar enretirat. A banda, Tremosa va viatjar al País Basc a fer-hi campanya amb els socis del PNB, i l'únic partit que ha cuidat el País Valencià i les Balears –la circumscripció electoral és única a l'Estat– és ERC. El republicà Oriol Junqueras va obrir la campanya a Sant Vicenç dels Horts, d'on és regidor. I Vidal-Quadras va tancar la campanya a Vilanova, municipi d'origen del també expresident popular Josep Piqué –distanciat de la política i de l'eurodiputat.

Els partits també han optat per demostrar la implantació territorial visitant els municipis on disposen d'alcalde, com per exemple CiU a Sant Cugat (Lluís Recoder) i la Seu d'Urgell (Albert Batalla), el PSC a Terrassa (Pere Navarro) i Badalona (Jordi Serra), ICV-EUiA al Prat (Lluís Tejedor) i ERC a Caldes de Montbui (Jordi Solé). Els candidats han fet un nombre semblant d'actes electorals i s'han desplegat caravanes paral·leles amb distribució de propaganda electoral porta per porta i la mobilització dels dirigents dels partits.