El sisè diputat per Girona balla, i balla molt. En tot cas, està més que mai en litigi. CiU i, especialment, el PP, el necessiten per aconseguir millorar els resultats. El PSC-PSOE, amb la previsió de la davallada, vol plantar cara als populars com a estratègia totèmica. El resultat del PSC (3), CiU (2) i ERC (1), ara mateix, sembla irrepetible. El context del 2008 no serà, doncs, el mateix d'ara, però en tot cas sí que és útil fer un repàs dels comportaments dels candidats al Congrés, a banda de les sigles, en les seves poblacions respectives. El Senat ha de tenir una lectura diferent perquè encara no s'havia modificat la llei electoral; és a dir, els noms de les llistes, que són obertes, encara anaven per ordre alfabètic. En tot cas, són uns resultats que demostren, a grans trets, que ningú va ser massa profeta en la seva terra.
Sense profetes
Si analitzem els resultats d'ERC el 2008, veurem que Francesc Canet, que no repeteix com a cap de llista, i que és substituït per l'exalcaldessa de Ripoll Teresa Jordà, no va poder mantenir-lo ni a Figueres, la seva ciutat. A Figueres ERC va passar del 20,6% de vots aconseguit el 2004 al 12,3%, i va quedar com a quarta força política més votada, darrere del PSC, CiU i el PP. És el mateix que li va passar al fins aleshores mediàtic diputat republicà Joan Puig, que anava de segon, i que a Blanes, la seva ciutat, no va aguantar, tot i que va mantenir ERC com a quarta força. El ball de bastons va anar més o menys repartit. Perquè al marge dels diputats aconseguits, que és el que compta al cap i a la fi, només el PSC, amb la figuerenca Montse Palma, va triomfar a la seva ciutat, Figueres. El PSC va marcar una distància amb CiU de 2.892 vots. Jordi Xuclà, cap de llista de CiU, que ara torna a repetir, tampoc, el 2008, va poder evitar que a la seva ciutat, Olot, perdés uns 464 vots. Així, dels 5.524 del 2004 va baixar als 5.060. El mateix va viure el PP d'Alícia Sánchez-Camacho, que tampoc va millorar els resultats a Blanes, la seva ciutat, del 2004 i que va continuar com a quarta força política a la demarcació. ICV és el que ho té terriblement complicat, perquè va perdre 4.500 vots respecte al 2008.
Si ERC baixa, on anirà aquest diputat? Ara està deixant de ser només una disputa entre el PSC i CiU, i es va traslladant cap a la federació nacionalista i el PP. Cap dels dos vol tirar coets, per allò de no desmobilitzar els seus. Enric Millo, cap de llista dels populars, espera i no s'avança a fer actes, perquè ell només té la fita d'esgarrapar el diputat a ERC i a CiU i, de rebot, al PSC.
Comentaris
Independentiste s gironins no us abstingueu! no s'ha de permetre que cap pepero entri al govern de la mà de Girona o comarques!
Jo no penso donar suport a persones mediocres que no aporten res a l'independentis me,i se n'aprofiten per a viure. La Sra.Jordà de Ripoll, no la voten ni al seu poble. I pretenen que la votem els altres?
Els independentiste s no podem votar a persones que han fet de la política la seva forma de vida,perquè no són ningú.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.