Els agents polítics, sindicals i socials signants de l'Acord de Gernika –entre ells l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna i Aralar– van encetar ahir el nou cicle polític que s'obre al País Basc després de l'anunci d'ETA de posar fi de forma definitiva a la lluita armada. Ho van fer amb una manifestació multitudinària que va recórrer els carrers de Bilbao per reclamar “solucions per a Euskal Herria” en aquest nou escenari sense violència.
Amb crits a favor de la independència, l'apropament dels presos i l'amnistia, els organitzadors van demostrar la seva capacitat de convocatòria aplegant desenes de milers de ciutadans al carrer sota el lema “Euskal Herriak konponbidea nahi du” (Euskal Herria vol una solució).
La marxa va finalitzar davant l'Ajuntament de Bilbao, on Belén Arrondo, del sindicat d'ensenyament STEE-EILAS, i Ainhoa Etxeaide, secretària general del sindicat LAB, van llegir un manifest en el qual van reclamar, entre altres qüestions, una “solució íntegra” que “doni sortida a totes les claus del conflicte, a les seves causes i a totes les seves conseqüències”.
“Sense vencedors”
Després de la Conferència Internacional de Pau celebrada a Sant Sebastià dilluns passat, que ha fet “propostes concretes per respondre tant a les conseqüències com a les arrels del conflicte”, van apuntar que aquestes recomanacions són “vàlides per promoure una solució íntegra, democràtica, dialogada i sense vencedors”. Són, en la seva opinió, “propostes vàlides per promoure la solució que portarà una pau duradora”.
Dos dies després de l'històric anunci d'ETA de posar fi a la violència, amb el qual s'ha donat resposta a la primera de les cinc propostes de la Conferència de Pau, els convocants van voler instar ahir els governs espanyol i francès a complir la segona recomanació i a asseure's a dialogar amb l'organització armada per donar sortida a “les conseqüències de dècades de confrontació”.
“ETA ha respost ja i la seva decisió ha generat un escenari polític totalment nou. ETA ha donat una notícia que ens apropa cap a un escenari de pau”, van subratllar els signants de l'Acord de Gernika en el manifest final.
El conflicte es manté
A banda d'aquesta negociació dels estats amb l'organització, però, van recordar també que es manté el conflicte polític de fons, per la qual cosa van fer una crida a “la necessitat del diàleg polític perquè les bases de la futura convivència democràtica només poden construir-se des de l'acord entre totes les cultures polítiques d'Euskal Herria”. En qualsevol cas, van voler deixar clar que no són ni els governs ni els partits els que tenen l'última paraula en aquest conflicte, sinó els ciutadans bascos.
“En aquesta situació, que no té precedents en la història recent del nostre poble, la clau és la ciutadania basca (...) Si volem que els uns i els altres es moguin, som la societat basca els que hem d'empènyer-los, amb tota la nostra força”, van apuntar.
El dret a decidir
Al començament de la marxa, Maribi Ugarteburu, en nom de l'esquerra abertzale, va reclamar “respecte al dret a decidir”. “No demanem més: democràcia real ja a Euskal Herria”, va assenyalar.
Per la seva part, el secretari general d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, va manifestar que l'anunci d'ETA ha estat “un primer pas imprescindible”, però va apuntar que encara queda “molta feina per fer” per construir una “realitat normalitzada”.
Reivindicar el diàleg
Per part d'Aralar, Dani Maeztu va dir que després del “final de la lluita armada” ara “és el moment de reivindicar el diàleg, per reconèixer les víctimes, per complir els drets dels presos bascos i per enfrontar-se al conflicte polític”. Des d'Alternatiba, Oskar Matute va insistir que són els ciutadans els que tenen la “clau” per solucionar el conflicte.
A banda d'aquests representants polítics, dirigents històrics de l'esquerra abertzale com Rufi Etxeberria, Jone Goirizelaia, Joseba Permach, Pernando Barrena o Iñigo Iruin, l'antic dirigent d'ETA Eugenio Etxebeste Antxon, així com un gran nombre de representants dels sindicats i agents socials signants de l'Acord de Gernika van participar en la marxa, que ha servit per tancar una setmana històrica al País Basc amb la celebració de la Conferència Internacional de Pau i, sobretot, l'anunci d'ETA de posar fi a la lluita armada.
Comentaris
Democràcia real Jà !!!
HA ESCLATAT LA PAU (a): “ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada” (20 octubre 2011). No per anunciat el comunicat final d’ETA deixa de ser una bona noticia per tota la ciutadania. Ara, cal (1) resoldre el problema de les armes en possessió d’ETA que s’han de destruir sota control internacional. També i per suposat (2) ETA ha de lamentar publicament no solament el “patiment dels seus companys i companyes” sinò també el de les victimes i el de les families de les victimes de les seves accions. (3) Els presos i preses d’ETA són un problema a parlar i resoldre/alliberar progressivament considerant els precedents anglo-irlandés i israelí-palestinià. Azit,UB,Barcelona.
HA ESCLATAT LA PAU (b). El futur no el poden decidir les victimes ressentides sinò la generositat, el perdó, la tolerancia, l’acceptació reciproca d’espanyolistes i independentiste s gestionat per la ciutadania,les institucions, els partits politics, els sindicats, l’empresariat, les organitzacions religioses, els moviments socials. ( 4)La participació dels independentiste s bascos als processos democratics transformarà la declaració d’ETA en quelcom irreversible, en un record històric. La pau haurà esclatat definitivament. Civicament satisfet. Azit, Doctor en Dret/Universidad Complutense de Madrid.
HA SUCCEIT EL QUE NO INTERESA A L'ENEMIC ESPANYOLÍSTA:LA FÍ D'ETA.EL PITJOR QUE ELS PODÍA PASSAR,QUINA ENVEJA,ARA EL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA DEL PAIS BASC SERÀ IMPARABLE.
Es necessita ser ximple per pensar que el que no han aconseguit amb bombes ho aconseguiran sense elles en quatre dies ... N'hi ha prou que el Govern digui alt i clar que un Estat Basc, si queda fora d'Espanya, quedés fora de la Unió Europea i del Euro.Y que aquest Estat Basc estarà condemnat a estar envoltat de adunes i aranzels per aquesta llei de la Unió que us produeix calfreds: el dret a veto.Cualquier Estat membre té dret a veto al fet que entre qualsevol altre Estat. I si Espanya no vol (i no Esquerra) al País Basc serà l'Albània d'Europa.Y haurà d'acceptar que sigui així, que el seu perjudici sigui el nostre benefici i que la seva indústria s'instal · li a Cantàbria i Burgos. Què preteneu potser? ¿Separar i que siguem estan amics? L'amistat serà impossible, el rancor ho impedirà i el haureu d'aceptar.Además el més segur és que es produeixi una dretanització a Espanya i que voti als partits que prometin impedir sempre que estigueu a la UE
Independència ja per a totes les nacions oprimides, colonitzades i robades pels cavernícoles espanyols !!!
INDEPENDÈNCIA JA PER ALS PAÏSOS CATALANS i PER EUKAL HERRIA.. Fora colonitzadors estrangers de les nostres nacions !!!! Fora tercermundistes espanyols ja !!!!
Sr. Capdevila, es usted un crack. Me he reido mucho. Luego me hace una visita en donde Manuel Cuyàs.Saludos
Rias tot el que vulgui, López Tena, però la Unió Europea és un mal invent per als separatistes ... si voleu la Independència, abans haureu saber el que supone.Que no sou conscients d'això ... però ja se us recordés, ja.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.