“Solucions per a Euskal Herria”
Desenes de milers de persones es manifesten a Bilbao per instar els governs espanyol i francès a obrir un procés de diàleg amb ETA
Els signants de l'Acord de Gernika reclamen també que s'estableixi una negociació política
“La ciutadania basca és la clau decisiva d'aquest nou escenari”
Els agents polítics, sindicals i socials signants de l'Acord de Gernika –entre ells l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna i Aralar– van encetar ahir el nou cicle polític que s'obre al País Basc després de l'anunci d'ETA de posar fi de forma definitiva a la lluita armada. Ho van fer amb una manifestació multitudinària que va recórrer els carrers de Bilbao per reclamar “solucions per a Euskal Herria” en aquest nou escenari sense violència.
Amb crits a favor de la independència, l'apropament dels presos i l'amnistia, els organitzadors van demostrar la seva capacitat de convocatòria aplegant desenes de milers de ciutadans al carrer sota el lema “Euskal Herriak konponbidea nahi du” (Euskal Herria vol una solució).
La marxa va finalitzar davant l'Ajuntament de Bilbao, on Belén Arrondo, del sindicat d'ensenyament STEE-EILAS, i Ainhoa Etxeaide, secretària general del sindicat LAB, van llegir un manifest en el qual van reclamar, entre altres qüestions, una “solució íntegra” que “doni sortida a totes les claus del conflicte, a les seves causes i a totes les seves conseqüències”.
“Sense vencedors”
Després de la Conferència Internacional de Pau celebrada a Sant Sebastià dilluns passat, que ha fet “propostes concretes per respondre tant a les conseqüències com a les arrels del conflicte”, van apuntar que aquestes recomanacions són “vàlides per promoure una solució íntegra, democràtica, dialogada i sense vencedors”. Són, en la seva opinió, “propostes vàlides per promoure la solució que portarà una pau duradora”.
Dos dies després de l'històric anunci d'ETA de posar fi a la violència, amb el qual s'ha donat resposta a la primera de les cinc propostes de la Conferència de Pau, els convocants van voler instar ahir els governs espanyol i francès a complir la segona recomanació i a asseure's a dialogar amb l'organització armada per donar sortida a “les conseqüències de dècades de confrontació”.
“ETA ha respost ja i la seva decisió ha generat un escenari polític totalment nou. ETA ha donat una notícia que ens apropa cap a un escenari de pau”, van subratllar els signants de l'Acord de Gernika en el manifest final.
El conflicte es manté
A banda d'aquesta negociació dels estats amb l'organització, però, van recordar també que es manté el conflicte polític de fons, per la qual cosa van fer una crida a “la necessitat del diàleg polític perquè les bases de la futura convivència democràtica només poden construir-se des de l'acord entre totes les cultures polítiques d'Euskal Herria”. En qualsevol cas, van voler deixar clar que no són ni els governs ni els partits els que tenen l'última paraula en aquest conflicte, sinó els ciutadans bascos.
“En aquesta situació, que no té precedents en la història recent del nostre poble, la clau és la ciutadania basca (...) Si volem que els uns i els altres es moguin, som la societat basca els que hem d'empènyer-los, amb tota la nostra força”, van apuntar.
El dret a decidir
Al començament de la marxa, Maribi Ugarteburu, en nom de l'esquerra abertzale, va reclamar “respecte al dret a decidir”. “No demanem més: democràcia real ja a Euskal Herria”, va assenyalar.
Per la seva part, el secretari general d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, va manifestar que l'anunci d'ETA ha estat “un primer pas imprescindible”, però va apuntar que encara queda “molta feina per fer” per construir una “realitat normalitzada”.
Reivindicar el diàleg
Per part d'Aralar, Dani Maeztu va dir que després del “final de la lluita armada” ara “és el moment de reivindicar el diàleg, per reconèixer les víctimes, per complir els drets dels presos bascos i per enfrontar-se al conflicte polític”. Des d'Alternatiba, Oskar Matute va insistir que són els ciutadans els que tenen la “clau” per solucionar el conflicte.
A banda d'aquests representants polítics, dirigents històrics de l'esquerra abertzale com Rufi Etxeberria, Jone Goirizelaia, Joseba Permach, Pernando Barrena o Iñigo Iruin, l'antic dirigent d'ETA Eugenio Etxebeste Antxon, així com un gran nombre de representants dels sindicats i agents socials signants de l'Acord de Gernika van participar en la marxa, que ha servit per tancar una setmana històrica al País Basc amb la celebració de la Conferència Internacional de Pau i, sobretot, l'anunci d'ETA de posar fi a la lluita armada.
