Amb el dit encara tintat

No han passat ni vint-i-quatre hores, els ciutadans passegen encara el dit índex tintat a la mesa on van anar a votar a les eleccions de Tunísia. A mitja tarda d'ahir, la junta electoral central (ISIE) va donar els primers resultats oficials parcials de les votacions a l'assemblea constituent. De les set circumscripcions escrutades, el partit islamista moderat Ennahda ha guanyat àmpliament en totes i apunta a una majoria absoluta en aliança amb l'altre partit islamista, el CPR (Congrés per la República), alhora que les sospites de greus infraccions en el procés de votació de diumenge es fan més i més consistents.

Els rumors comencen a confirmar-se respecte a les acusacions de finançament irregular provinent de l'estranger i la forta pressió que els islamistes haurien fet sobre els votants més desorientats de les zones rurals, amb compra directa de vots i estampació, als seus braços, de les sigles i el logotip del partit per tal que no erressin a l'hora de marcar l'opció en una papereta, que era un autèntic cafarnaüm de dibuixos, noms i caselles.

La manifestació convocada ahir per agrupacions de ciutadans progressistes ha continuat avui davant la seu de l'ISIE multiplicada per quatre. La ciutadania que defensa la laïcitat de la vida civil comença a inquietar-se i a organitzar-se per reclamar explicacions a la junta electoral per la seva falta d'iniciativa respecte de les nombroses denúncies que es van rebre abans i durant les votacions.

Al carrer ja es comencen a percebre els primers senyals de posicionament. La vella medina continua essent un barri on els venedors ressegueixen amb la mirada el possible client, però avui els esguards semblen més segurs, més satisfets, i semblen demanar-li que els pregunti l'única qüestió del dia: “Està content amb els resultats?” El nom d'Ennahda comença a sonar i s'improvisa l'enèsima tertúlia.

Sovint es fa difícil sintetitzar les raons polítiques del vot perquè és difícil simplificar el que ja és massa simple. “He votat Ennahda, el millor”, diu un jove venedor de roba del carrer de Zitouna assenyalant el cel i pronunciant el nom d'Al·là. Un venedor al costat seu, que tira a la cinquantena, madura una mica més la resposta: “S'ha de tenir més respecte. Som a Tunísia, no a Rússia. Per aquí passen turistes que ens ensenyen les calces... Això ens ofèn i és agressiu!”

Quan salta la pregunta de si creu que a Europa també hi ha gent que se sent agredida pels nicabs i burques, el seu francès es torna inintel·ligible i s'excusa pel fet de no saber parlar-lo prou.

No tots els votants d'Ennahda, és clar, són tan emocionals. Al Bab Menara, prop de la tomba del poeta mallorquí Anselm Turmeda –convertit a l'islam el segle XIV–, Hamdi, un jove venedor d'artesania, utilitza el mètode socràtic: s'avança a la pregunta amb una altra pregunta i presumeix d'un bon domini de l'argumentari econòmic i legal per demostrar que Ennahda no els durà a cap deriva integrista.

Però no tothom ho té tan clar. A l'avinguda de Muhammad V, davant la seu de l'ISIE, una remor sorda s'acosta. Per l'altre costat arriben els furgons policials. És la primera manifestació convocada a través de la xarxa social Facebook per ciutadans indignats amb el triomf dels islamistes. Protesten contra la permissivitat demostrada per la junta electoral envers les presumptes infraccions que han comès.

Encerclats per la policia, s'asseuen a terra i coregen eslògans. “Han comprat vots a manta, no us cregueu que són islamistes moderats. El seu pla està perfectament traçat”, adverteix Olfa Jajili, una de les promotores de la convocatòria, mentre reparteix un full amb links de Facebook on es veuen infraccions suposadament omeses per Ennahda durant les votacions.

Nezih Anan, enginyer informàtic, raona: “Com és que declaren un lloguer equivalent a 11.000 euros mensuals? Com és que poden pagar-se una xarxa de fibra òptica per connectar les seves seus si la majoria eren refugiats o tenien l'accés a la feina prohibit per l'antic règim?”

Najar Hassoune s'està recolzat en un arbre i calla. A la mà, té un foli amb una esvàstica dibuixada i el nom d'Ennahda. A la pregunta de qui finança els islamistes, esbossa un somrís
de fatiga: “Els emirats ho compraran tot per expandir el seu islam.” Després apunta amb el seu índex encara tintat: “Tunis ha caigut, d'altres vindran al darrere. Qatar, amb pell de xai, ho comprarà tot.”