Els pròxims anys seran difícils, econòmicament parlant. D'entrada, la situació de l'Ajuntament és correcta. Tenim un endeutament del 60%, aproximadament, que està molt bé ateses les circumstàncies. El problema és que tenim seriosos problemes de tresoreria, produïts bàsicament pel retard en el cobrament de les subvencions. I això no es pot solucionar a curt termini.

Uns 300.000 euros, en números rodons, i alguna subvenció pendent és del 2007. I estem parlant d'un Ajuntament que té un pressupost ordinari de 800.000 euros. L'any passat vam haver d'anar a crèdit. Pensa que tenim una sèrie d'equipaments als quals mirem de treure el màxim de rendiment possible, però que costen de mantenir. La llar d'infants, per exemple. La Generalitat es va comprometre a pagar 1.800 euros per cada inscrit i al final ens n'han pagat 1.300 i ens han dit que més endavant ens en donaran 300 més. En aquesta bugada ja hem perdut un llençol. Haurem d'afegir-hi diners. Això és un problema greu. D'altra banda, en aquests darrers tres anys hem augmentat la població en unes seixanta famílies i ens preocupa molt que no podem donar el mateix nivell de serveis que hem estat donant fins ara i que se'n posi en perill la inclusió al teixit associatiu del poble. En definitiva, el que no volem és que només vinguin a Melianta [el principal barri de Fontcoberta] a dormir i prou.

Estem complint força amb tothom, però hem de fer equilibris. Sort de la pòlissa, però és clar, hem de pagar interessos. El que no pot ser és que les administracions superiors es retardin en el pagament de les subvencions aprovades. Si quan planifiquem ens diuen que no hi ha diners per tal o qual cosa, ho entendrem. Però amb el que està concedit, no hi poden haver retards.

En preveiem una, que va entrar en l'última convocatòria del pla d'obres i serveis, que és l'asfaltatge de la pista del veïnat de Serra Pelada, que costa uns 95.000 euros. En tenim el finançament tancat, com totes les obres que comencem. I de cara a la pròxima convocatòria, no estem pensant en obra nova sinó a fer millores o reformes. Una d'important seria l'ampliació del casal de la gent gran, que ens ha quedat petit. Sortosament, sembla que la Generalitat permetrà que en el pla d'obres i serveis hi entrin també despeses de manteniment. Això és molt bo: arreglar un teulat, pintar l'escola... de seguida se te'n van 15.000 o 16.000 euros.

Està acabada i ara mateix ja podria depurar cap al 30 % de les aigües residuals de Melianta i amb una petita obra funcionaria al 100%. El que ens han dit des de la Generalitat és que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té molts problemes econòmics i que només es pot permetre continuar fent funcionar les depuradores ja existents. El panorama és dolent i molt probablement no podrem estrenar la nostra dins d'aquest any. I l'any que ve, ja ho veurem. Ens han pintat les perspectives molt i molt negres.

Sí, això ens preocupa molt. L'ampliació s'ha ajornat tres vegades i ja fa cinc anys que haurien d'haver començat les obres. Ara hi ha una partida consignada i les obres haurien de començar aquesta tardor perquè l'ampliació estigués acabada el setembre de l'any que ve. Però, és clar, ens arriben uns cants de sirena que no són gens tranquil·litzadors. Fa més de vuit anys que hi tenim barracons, eh?