El finançament no frena els 16.434 milions d'espoli fiscal
ANUNCI
Mas-Colell revela que el dèficit fiscal va ser del 8,4% del PIB el 2009, el primer any d'aplicació del sistema pactat pel tripartit amb Zapatero
Supera lleugerament la sagnia del 2005 i el govern hi veu un problema “estructural”
Es manté l'espoli fiscal. El 2009 la diferència entre el volum d'ingressos que l'Estat va rebre dels catalans i la despesa que va fer a Catalunya es va elevar fins als 16.434 milions. El nou finançament pactat pel tripartit i l'executiu espanyol no ha rebaixat, segons el govern, el dèficit fiscal “estructural” que afecta el país: va ser del 8,3% del PIB el 2005 –l'últim any estudiat fins ara– i va augmentar fins al 8,4% en el primer any d'aplicació del nou model.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va sorprendre ahir els partits quan va revelar les primeres dades de l'actualització de la balança fiscal entre Catalunya i Espanya durant la seva compareixença en la comissió d'Economia del Parlament, en què havia de justificar el retard del pressupost.
El govern d'Artur Mas ha aplicat el mètode de càlcul fixat pel grup de treball que va elaborar la balança fa dos anys a instàncies del tripartit. La publicació d'aquestes dades, que l'Estat ha amagat tradicionalment, ha estat i és una arma de pressió política. L'aleshores conseller Antoni Castells el feia públic coincidint amb la negociació amb Madrid del sistema que havia d'aplicar l'Estatut. Mas-Colell ho ha tornat a fer dos dies abans que la comissió d'estudi del pacte fiscal aprovi les parets mestres del concert econòmic –que amb tota probabilitat només avalaran CiU i ERC– i a les portes del 20-N.
El titular d'Economia va recordar, però, que existeix un mandat parlamentari que l'instava a donar continuïtat al grup de treball de la balança fiscal. A més, va desvincular els treballs de la comissió del concert amb l'avançament de les dades de la balança. Tampoc no va voler avaluar l'impacte que el finançament actual ha tingut sobre el volum de recursos catalans que van a Madrid i no tornen.
La balança revela que el pes de Catalunya sobre els ingressos i les despeses de l'Estat s'ha mantingut estable al llarg dels anys. Segons Mas-Colell, entre el 1986 i el 2005 els recursos aportats pels catalans eren el 19,49% sobre el total i, en canvi, les despeses fetes a Catalunya representaven un 14,09%. El 2009 se situaven en el 19,25% i el 14,14%, respectivament.
En contraposició al concert econòmic, el PSC reivindica el finançament pactat pel tripartit i avui presentarà la seva proposta de pacte fiscal federal, que aprofundeix en aquest model. Sobre l'argumentari dels socialistes, i el seu previsible desmarcament de demà en la comissió del pacte fiscal, l'executiu aporta ara unes dades demolidores. “La conclusió és prou clara: no hi ha hagut cap canvi significatiu entre el 2005 i el 2009”, sosté Mas-Colell.
Deure pendent
Durant el debat de la comissió d'Economia, la diputada socialista Rocío Martínez-Sampere va reclamar al conseller d'Economia que faciliti als grups els càlculs de la balança per poder valorar amb fonament les conclusions a què ha arribat l'executiu. La Generalitat, de fet, preveu ampliar l'aperitiu de dades d'ahir més endavant.
El govern espanyol va assumir el compromís de publicar les balances fiscals, però no ho ha tornat a fer des del 2008, quan va analitzar l'exercici del 2005, poc després que el grup de treball de la Generalitat hagués aportat les seves dades. Era una demanda històrica dels territoris que més contribueixen a la “solidaritat”. El govern de Zapatero va admetre que el cabal de la sagnia fiscal havia estat aquell any de 14.807 milions , un 8,7% del PIB. Les xifres són el resultat d'un dels dos mètodes de càlcul vàlids determinats pels experts, el del flux monetari, que pren com a referència la localització espacial de la despesa. És a dir, mesura l'impacte econòmic generat per l'activitat del sector públic al territori. Aquest és el mètode que també ha seguit la Generalitat. El conseller Mas-Colell va subratllar que s'ha tancat una balança fiscal ajustada al concepte de la “neutralització per ingressos”, amb l'objectiu de comparar l'evolució del dèficit fiscal en termes estructurals. S'ha de tenir en compte que el 2005 va ser un any de bonança econòmica i que, en canvi, el 2009 va ser de recessió.
LA XIFRA
L'oposició carrega pel pressupost
El PSC, el PP i ICV-EUiA van criticar ahir amb duresa el retard del govern en l'aprovació del projecte de llei del pressupost de l'any vinent. Atribueixen l'ajornament a criteris “electoralistes”: creuen que el govern vol evitar el desgast que li podrien produir a les urnes uns nous comptes amb retallades i consideren insuficients les raons que va esgrimir ahir al Parlament el conseller Andreu Mas-Colell. D'acord amb la llei de finances públiques i una resolució aprovada en el debat de política general a contracor de CiU, l'executiu havia de tancar el pressupost abans del 10 d'octubre.
El titular d'Economia es va escudar en les mateixes raons que ja havien esgrimit Artur Mas i altres membres de l'executiu. La principal és que l'Estat no ha actualitzat la seva previsió d'ingressos per l'any vinent, i això “fa difícil” que l'executiu pugui quadrar els comptes amb garanties. Mas ha assegurat que el govern aprovarà el projecte del pressupost abans de final d'any. Però perquè pugui estar llest a principi de l'any que ve, després de la tramitació parlamentària habitual, el PSC calcula que no es pot anar més enllà de la segona setmana de novembre. És a dir, en el rovell de l'ou de la campanya electoral.
