Rebel·lió a l'Església

Primer manament de la Granja Animal: “Tot el que camina sobre dues potes és l'enemic.” Segon: “Tot el que camina sobre quatre potes o tengui ales, és un amic.” Cinquè manament de la Conferència Episcopal Espanyola: “[...] són perillosos i nocius per al bé comú ordenaments legals que no reconeguin el matrimoni en el seu ser propi i específic, quant a unió ferma d'un home i una dona ordenada al bé dels esposos i dels fills [...]”. Vuitè: “[...] és necessari tutelar el bé comú de la nació espanyola en el seu conjunt, evitant els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública per causes de pretensions separatistes o ideològiques de qualsevol tipus.”

El bisbe de Mallorca, monsenyor Jesús Murgui, va convidar els rectors de les parròquies a llegir la carta de la Conferència Episcopal a la missa del diumenge per recomanar a l'electorat catòlic que no voti –per exemple– aquelles opcions polítiques que defensen el matrimoni entre homosexuals. La reacció no es va fer esperar. Rebel·lió a l'Església mallorquina. La gran majoria de rectors no van llegir la carta. Alguns la van penjar al costat dels fulls parroquials. I el catedralici de la seu de Mallorca en va fer un resum a mida, que no ofèn els homosexuals i reconeix expressament “la legitimitat dels nacionalismes”, i pel que fa al punt novè referent a ETA recomana “la promoció de la solidaritat entre els pobles”.

“El dret a l'autodeterminació és un dret reconegut per l'Església. La independència de les repúbliques llatinoamericanes o la separació de les repúbliques bàltiques de Rússia seria il·legítima si féssim cas de la nota redactada per la comissió permanent”, afirmava convençut un corito, un membre dels Missioners dels Sagrats Cors, la congregació mallorquina que disposa dels edificis més emblemàtics, el santuari de Lluc, el monestir de la Real o l'ermita de Sant Honorat de Randa.

“Això fa olor de floridura, obriu les finestres i que entri aire fresc”, deia, en plena guerra freda, el papa Joan XXIII, i va convocar el concili Vaticà II per obrir les portes de l'Església de pinta en ample. Ara ho recorda un altre corito que no va arribar a ser ordenat capellà però que va viure sis anys a la congregació. Com Orwell, el candidat nacionalista al Congrés dels Diputats per PSM-IV-ExM, Miquel Ensenyat, ha hagut de saltar la taca i sortir públicament de l'armari per mirar la granja d'enfora. Ho ha fet amb una carta oberta adreçada al bisbe on es mostra creient i homosexual. I s'ha adonat que “per l'única finestra que guaita el bisbe de Mallorca només es veu el Club Nàutic”.