Diumenge, 27 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Política
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Comentaris 23 comentaris Enviar un comentari
correllengua

La pluja i la campanya electoral treuen gent a l'acte final del Correllengua

La nord-catalana Comissió 350 anys i la CAL han organitzat la manifestació i el concert que commemoren la partició de Catalunya pel Tractat dels Pirineus

La pancarta unitària al seu pas pel davant de la prefectura de Perpinyà Foto: J.M. ARTOZOUL.

Els actes del Correllengua s'han clausurat a Perpinyà amb la manifestació que commemora el Tractat dels Pirineus amb el qual les comarques nord-catalanes van passar sota sobirania francesa. Des dels anys vuitanta del segle passat aquesta data es considera la Diada de la Catalunya del Nord. Actualment la diada està organitzada per la Comissió 350 anys –creada el 2009 pel 350è aniversari del tractat– i es fa coincidir amb el final del Correllengua. La tradicional manifestació va sortir passades les quatre de la tarda de la plaça de Catalunya, davant la Fnac, i va recórrer el centre de Perpinyà. Passant davant la prefectura –representació de l'Estat francès a la Catalunya del Nord– un pilar dels Castellers del Riberal va desplegar una bandera estelada i els grallers van interpretar Els segadors. La manifestació es va acabar al peu del Castellet amb la lectura d'un manifest. Al vespre una marxa amb torxes va portar els assistents a la Casa Musical, al barri de Sant Jaume, on va tenir lloc el concert amb Rauxa, 100 g de Têtes i At-Versaris.

Maulets, ERC i SI

Entre els assistents hi havia Maulets, amb una gran bandera estelada. ERC estava present amb els seus militats del nord. Una delegació de Solidaritat per la Independència (SI) amb Uriel Beltran acompanyava els militants del partit nord-català Unitat Catalana, amb què hi havia també Anna Arqué, de Democràcia Catalana.

LA XIFRA

1.000
manifestants
van participar en la mobilització, amb representants de tots els Països Catalans i Occitània.

LA DATA

07.11.1659
Tractat dels Pirineus
, signat per les monarquies espanyola i francesa i que va separar Catalunya en dos

La pluja i la Usap han tret manifestants

La mobilització final del Correllengua ha estat menys concorreguda enguany a causa de la pluja i, també, segons els organitzadors pel fet que “la Usap està jugant a l'hora de començar”. Un altre motiu és la campanya electoral a l'Estat espanyol que “ha fet que militants que hi participen cada any estiguin ocupats fent campanya a la Catalunya autònoma”.

Darrera actualització ( Diumenge, 6 de novembre del 2011 09:15 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

avatar Miquel Altimires i Ros (Granollers)

Esborrem el Tractat dels Pirineus. Som tant catalans els del nord com els del sud, a desgrat que els respectius estats ens obliguin per les armes, a identificar-nos com a espanyols o francesos

avatar JOAN VALENTINES (Sant Pere de Ribes-CATALUNYA)


Els gavatxos al nord,els innombrables al sud,els botifllers dins mateix,però,no obstant:
LA LLENGUA, FA NACIÒ!
Salutacions, MIQUEL.

VISCA EL CATALÀ,I VISCA CATALUNYA LLIURE//*//

avatar pedro sanchez (terrassa)

tiene narices que unos nacionalistas digan que se tienen que cumplir las reglas y las normas...¡¡..tiene narices la cosa..!!

avatar Pep De Choële (Argentina)

Ens queda el consol de que Gibraltar no el recuperarán mai...


Visca el nostre únic idioma, EL CATALA!


 

avatar Carles Manrique Pérez (L'Hospitalet de Llobregat)

Teniu raò


 


Tal com diue el senyors JOAN VALENTINES i Joan Manuel Txeic (Sant Pere de Ribes-CATALUNYA)




Srs. del AVUI,
És possible que feu respectar les vostres pròpies normes?:

NORMES DE PARTICIPACIÓ:

7.- L’idioma dels webs del Grup Hermes (entre ells el diari AVUI) és el català. Qualsevol aportació en un altre idioma serà traduïda automàticament a fi que els usuaris la pu

avatar Jordi Cañameras i Gaya (Sant Feliu de Llobregat)

  Veig que el Sr. Capdevila cavalca de nou. Quant al que diu haig de fer les següents observacions:


      1ª No deixa de ser divertit que qualifiqui de provincia el que ell aniomena l' "espanyolíssim" Rosselló, car aquesta expressió va ser l'emprada per la monarquia francesa (!!!!) a partir del Tractat dels Pirineus, abans el terme era els comtats i venia la relació, i ara en diem la Catalunya del Nord o Catalunya Nord. (Em faria il·lusió que un Mr. Dupont escrigués des de Perpinyà que s'ha de dir Département des Pyrenées Orientales, voldria dir que està tan preocupat com el Sr. Jordivalls (?) Capdeviila.


  2ª En què consisteix l'espanyolitat de la Catalunya de Nord? Quan va ser separada de la Catalunya del Sud (1659), l' estat espanyol no existia, per això el comte-duc d'Olivares escrivia a Felip IV de Castella (a tota la Corona d' Aragó era Felip III): Tenga VM por el negocio más im

avatar Jordi Cañameras i Gaya (Sant Feliu de Llobregat)

(Continua) (el negocio más im)portante de su monarquía el hacerse rey de España (......). No se contente V M con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, conde de Barcelona, sino que trabaje y procure con consejo maduro y secreto por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla. (Això és el que volia ser l'estat espanyol , i el que és i vol ser ara, em temo).


       Es podia emprar el terme Espanya (Hispania) en el sentit romà de Península Ibèrica, però resulta que aquesta s'acaba al Pirineu, en canvi Catalunya és una nació que travessa el Pirineu. Finalment es podia emprar en el sentit del conjunt d'estats , variables amb el temps, en mans d'uns mateixos sobirans, amb base hispànica (la Monarquia Hispànica), en aquest sentit, escassament democràtic, la Catalunya del Nord deixa de ser espanyola el 1659.


   

avatar Jordi Cañameras i Gaya (Sant Feliu de Llobregat)

(Continua) 3ª És cert que Felip III no va poder recuperar militarment la Catalunya del Nord, però per què no diu el Sr. Capdevila que el 1667 Lluís XIV va oferir tornar la Catalunya del Nord ,part de la Navarra francesa i àdhuc ajuda militar i financera per a ocupar Portugal (el Sr. Peces Barba hauria estat content), a canvi de Flandes (suposo que també espanyolíssim)? La negativa del govern del nou rei hispànic, Carles II  va estar e l'inici de la Guerra de Devolució (1667-1668). Al capdevall, com sap el Sr. Capdevila, es van perdre bous i esquelles a Utrect el 1713.


   4ª Sorprèn que no esmenti tampoc, que segons algunes versions, en la famosa entrevista entre Franco i Hitler a hendaia el 1940, el primer va sol·licitar a més de Gibraltar i territoris colonials francesos a l' Àfrica, el Rosselló,. Llavors sí que la Catalunya del Nord hauria format part de l' estat espanyol, però esclar, el Sr, Capdevila ensenyaria massa el llautó.


 

avatar Francesc Bonastre (Pineda de Mar)

El suposat Valls, nacionalista espanyol, encara ens ha donat la raó. Home clar, la història és la que és. I va ser Espanya la que va entregar això a França per aquest tractat!


El suposat Pedro, nacionalista espanyol, va i crítica els nacionalistes. Se suposa que als catalans clar. Perquè el nacionalisme espanyol no és nacionalisme.


I què, vosaltres dos nacionalistes espanyols, més que defensors del vostre nacionalisme espanyol o castellà, que voleu imposar-lo a Catalunya o seguir imposant la vostra suprema voluntat i altres perles ominoses i putrefactes, seguiu per aquest camí de suma democràcia!?


Suposats defensors de la Creuda Nacional Espanyola! Anem arreglats amb aquestes bèsties!

avatar Jordi Cañameras i Gaya (Sant Feliu de Llobregat)

    5ª Quant al terme botiflers, és un anacronisme. Es va utillitzar a la Guerra de Successió. Ara, en el sentit actual generalitzat aplicat a aquells que van amb els enemics de la seva terra, com segurament sap molt bé el Sr, Capdevila, a la Guerra dels Segadors no eren els qui s'havien revoltat contra Felip III i Olivares.


    6ª La qualificació de traïdora a la Generalitat de 1640, per haver donat supprt a un moviment interclassista de base camperola, recorda més Franco que Quevedo (el darrer escrivia millor). El Principat era un règim pactista, el que implicava el jurament pel sobirà, de les Constitucions de Catalunya, cosa que els Àustries hispànics feia molt temps que no feien, sinó que miraven de sotmetre el país a pressions fiscals, polítiques i militars, per a la seva absurda política imperialista a Europa, que entre altres coses, va arruïnar Castella,


 

avatar Jordi Cañameras i Gaya (Sant Feliu de Llobregat)

(Acaba)  7ª Quant a la qüestió de l' èxit històric relaiu de la francesització a la Catalunya del Nord, i el fracàs relatiu de l'espanyolitzac ió a la Catalunya del Sud, portaria a un estudi molt extens de tipus geogràfic, històric i econòmic, però simplificant, jo diria que mentre a França hi va haver la Revolució Francesa, a Espanya, es va haver de passar amb el general Espartero i mig segle més tard. (Les comparacions són odioses, però il·lustratives).


           Espero, amb una certa curiositat, els propers jocs de mans històrics del Sr. Jordivalls Capdevila.


 

avatar sisquet castell (Tarragona)

capderata!!!

avatar Francesc Bonastre (Pineda de Mar)

Suposat Valls, nacionalista espanyol, tu saps tant d'història, que serà la història que t'interessa. Em vols fer riure?


D'entrada tu desconeixés qualsevol cosa d'història, de metodoligia, de tècniques d'investigació històrica i fons i i tot de fer qualsevol recerca històrica i de com es fa, etc.


La teva història és la Hispania Romana, Els Reis Catòlics. El comte Duc d'Olivares. El Decret de Nova Planta. El Franquisme. Ai, i m'he deixat la dictadura de Primo de Rivera i el cop de Pavía.


Suposat Valls, ja pots amagar o voler tenir la raó, que només dius beneiteries, arguments, que encara ens donen la raó.

avatar Francesc Bonastre (Pineda de Mar)

Mira que parlar de la part sud de França suposat Valls, ara em diràs que ets un especialista amb història oi?


Que sí home, que la septimania? Renoi, Carlemany, si que sabem d'història, ja dic, de la que t'interessa i quines fonst històriques consultes tu? Ai, però saps què són fonts històriques il·luminat?


Vinga Valls, i què ja ens em oblidat Portugal, Cuba, Amércia i les Filipines?


 

avatar Francesc Bonastre (Pineda de Mar)

Suposat Valls, nacionalista espanyol, que t'equivoques, que tu no tens res d'historiador, o igual sí i encara acabarem per descobrint que a sobre de coneixements no tens humanitat.


Mira Valls, que Ferran és rei d'Aragó i comte de Barcelona, perquè la classe catalana estava en crisi i, el teu comentari no té res d'històric, fa molta gràcia això sí, però tu com a persona fas pena.


Si home, ja sé que en Marc i Cambó, que no sóc tonto, però també altres. La guerra civil també és catalana, ja en sóc concient. Però existeixen altres i no tota la burgesia era franquista. Pel que fa a Primo no va ser finaciat, va ser tolerat pels de la Lliga. A Alguns catalans els hi feia més por la revolució que no la identitat nacional, però tu d'aquestes coses no dius res. Molt bona interpretació la teva, però en part tens raós, de feixistes catalans i franquistes n'hi havia. Però tu ni d'aquests que defensés altres coses tipus José Antonio o ves a saber.


avatar Francesc Bonastre (Pineda de Mar)

La cosa d'Hispania vist pels romans és una cosa geogràfica. Per ells la resta eren barbars i, els hiànics eren tots iguals, com per vosaltres, tots els catalans, cosa que no éscerta ni en el seu temps ni ara. Perquè les tribus que n'hi havien eren iguals, que suposo que ja saps allò d'ibers i celtes i altres. Però tu vas i agafés el que t'interessa, com els catalans, dos conservadors, en Marc, que va fer fortuna amb la guerra de Cuba i especulació, que la República vaabar per ell i ell va subornar un funcionari i es va escapar i, en Cambó, que no era com Prat de la Riba, que si, va dóna suport a Franco, però després no va tornar. I ja dic jo que els de la Lliga, van jugar al que ara juga C i U, la pela és la pela, dreta conservadora i ja està, ordre i poder i propietat privada. I la revolució de la CNT els hi feia molta por. Fins i tot van anar a per ells a eliminar-los. Clar que tu silenci i miuts.

avatar Francesc Bonastre (Pineda de Mar)

Si vols seguir parlant d'història podem parlar el que vulguis i més, que a tu o t'asacabaran els arguments. Ara vols tenir la raó amb la parida dels Reis Catòlics dient que si un cop de brageta, que ja saps que la cosa no va ser cap igualtat ni uniformitat i el mateix amb els romans i que la identitat nacional espanyola finsel segle XIX res de res. Com la catalana, però que si que nh'i han unes realitats històriques i una llengua. Clar, que la que t'interessa.


Però Primo de Rivera va abolir la Mancomunitat i Franco l'Estatut i tots dos el català. Cosa que ja vol dir alguna cosa i dóna lliçons a alguns catalans, com els de C i U, que encara donaran suport al PP com altres vegades han fet. A veure si aprenen. Pe`ro dit això, ja et dic jo, que hi havia catalans en contra del comte Olivares, de Primo i per descomptat contra Franco i, haurà catalans, contra tu, perquè tu amb la teva beneïda innocència! Ets un anticatalanista i un nacionalista espanyol ple d'odi.

avatar Jordi Cañameras i Gaya (Sant Feliu de Llobregat)

LA RESPOSTA DEL SR. CAPDEVILA S'HA INTERCALAT ENTRE LES PARTS DEL MEU COMENTARI.


 PASSO A CONTESTAR ARA A LES OBSERVACIONS QUE EM FA:


   A) Segons les meves notícies, Septimània  era el terme que empraven els francs per a designar l' antiga província romana de la Narbonense (anomenada Gallia Narbonensis des dels temps d' August), que en els textos hispànics d' aquesta´època de l'Alta Edat Mitjana, s'anomenava Gallia Gothica, per tant, d'Hispània romana poc.


      Ara bé, si  un no és un alt jerarca tancat a una luxosa sala de l'Illa dels Faisans, per a negociar fronteres, sinó una persona normal que s'hagi mogut una mica pel Pirineu, haurà vist que almenys en les seves vessants occidental i oriental, és una zona de pas i comunicació. D' ací l' existència d'Iparralde (Euskadi Nord) i Hegoalde (Euskadii Sud), per una part, i de la Catalunya del Nord i la Catalunya del Sud, per una altra. 

avatar Jordi Cañameras i Gaya (Sant Feliu de Llobregat)

(cONTINUA): Aiixò ja passava en temps de Carlemany: els hispani, refugiats a la banda N del Pirineu, (anomenats Gothi  en els documents carolingis) sembla que van jugar un paper important en l'expansió carolíngia, que acabaria quallant en els comtats de la Marca Hispànica. Va ser precisament en aquesta zona a ambdues bandes del Pirineu, on es va consumar el pas del llatí tardà al català.


    B) No estic d'acord amb el que diu el Sr. Capdevila que tots els estats europeus de l'època seguien el mateix objectiu d'Olivares. Aquest subordinava l'economia i la política peninsular a un projecte obsolet d'hegemonisme dinàstic dels Habsburg a Europa, mitjançant un eix Madrid-viena, que va significar enredar-se en el vesper alemany on ja havia fracassat Carle V, i revifar el conflicte amb Holanda. El resultat va ser que l'econoimia i la política peninsular van fer fallida (és cert que la problemàtica venia de més lluny i era comple

avatar Jordi Cañameras i Gaya (Sant Feliu de Llobregat)

 (CONTINUA) (i era comple)x i el projecte europeu va morir a la Pau de Westfàlia (1648), que posava fi a la Guerra dels Trenta Anys.


     És possible que Richelieu tingués millors cartes, especialment en el terreny interior, però en definitiva lLluís XIV es va embrancar en un nou priojecte d' hegemonisme europeu, ara borbònic, que va acabar fracassant (mutatis mutandis es podria dir que Napoleó en va escriure el darrer capítol).


      Ara bé, també neix per la mateixa època, una idea oposada a la de l'imperi europeu, que era la de l'equilibri de poders a Europa, del que els principals capdavanters van ser Angalterra i Holanda (que naturalment sí que volien imperis colonials per a ells), i al darrere, d'aquesta política exterior, hi havia, amb tot els llímits que es vulgui per a l'època, hi havia una política interior que contemplava l'ascens de la burgesiia.


      

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Navès/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Navès

TEI reforç Educació Infantil

AMPA Escola Lleida

25/05/12 23:46 - LLEIDA

AGENTE COMERCIAL

HELVETIA

25/05/12 12:39 - LLEIDA

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Enquesta: S'han de depurar responsabilitats pel cas Bankia?
S'han de depurar responsabilitats pel cas Bankia?
 

Més llegides

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter