(Continua) (el negocio más im)portante de su monarquía el hacerse rey de España (......). No se contente V M con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, conde de Barcelona, sino que trabaje y procure con consejo maduro y secreto por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla. (Això és el que volia ser l'estat espanyol , i el que és i vol ser ara, em temo).

       Es podia emprar el terme Espanya (Hispania) en el sentit romà de Península Ibèrica, però resulta que aquesta s'acaba al Pirineu, en canvi Catalunya és una nació que travessa el Pirineu. Finalment es podia emprar en el sentit del conjunt d'estats , variables amb el temps, en mans d'uns mateixos sobirans, amb base hispànica (la Monarquia Hispànica), en aquest sentit, escassament democràtic, la Catalunya del Nord deixa de ser espanyola el 1659.

(Continua) 3ª És cert que Felip III no va poder recuperar militarment la Catalunya del Nord, però per què no diu el Sr. Capdevila que el 1667 Lluís XIV va oferir tornar la Catalunya del Nord ,part de la Navarra francesa i àdhuc ajuda militar i financera per a ocupar Portugal (el Sr. Peces Barba hauria estat content), a canvi de Flandes (suposo que també espanyolíssim)? La negativa del govern del nou rei hispànic, Carles II  va estar e l'inici de la Guerra de Devolució (1667-1668). Al capdevall, com sap el Sr. Capdevila, es van perdre bous i esquelles a Utrect el 1713.

   4ª Sorprèn que no esmenti tampoc, que segons algunes versions, en la famosa entrevista entre Franco i Hitler a hendaia el 1940, el primer va sol·licitar a més de Gibraltar i territoris colonials francesos a l' Àfrica, el Rosselló,. Llavors sí que la Catalunya del Nord hauria format part de l' estat espanyol, però esclar, el Sr, Capdevila ensenyaria massa el llautó.

El suposat Valls, nacionalista espanyol, encara ens ha donat la raó. Home clar, la història és la que és. I va ser Espanya la que va entregar això a França per aquest tractat!

El suposat Pedro, nacionalista espanyol, va i crítica els nacionalistes. Se suposa que als catalans clar. Perquè el nacionalisme espanyol no és nacionalisme.

I què, vosaltres dos nacionalistes espanyols, més que defensors del vostre nacionalisme espanyol o castellà, que voleu imposar-lo a Catalunya o seguir imposant la vostra suprema voluntat i altres perles ominoses i putrefactes, seguiu per aquest camí de suma democràcia!?

Suposats defensors de la Creuda Nacional Espanyola! Anem arreglats amb aquestes bèsties!

    5ª Quant al terme botiflers, és un anacronisme. Es va utillitzar a la Guerra de Successió. Ara, en el sentit actual generalitzat aplicat a aquells que van amb els enemics de la seva terra, com segurament sap molt bé el Sr, Capdevila, a la Guerra dels Segadors no eren els qui s'havien revoltat contra Felip III i Olivares.

    6ª La qualificació de traïdora a la Generalitat de 1640, per haver donat supprt a un moviment interclassista de base camperola, recorda més Franco que Quevedo (el darrer escrivia millor). El Principat era un règim pactista, el que implicava el jurament pel sobirà, de les Constitucions de Catalunya, cosa que els Àustries hispànics feia molt temps que no feien, sinó que miraven de sotmetre el país a pressions fiscals, polítiques i militars, per a la seva absurda política imperialista a Europa, que entre altres coses, va arruïnar Castella,

(Acaba)  7ª Quant a la qüestió de l' èxit històric relaiu de la francesització a la Catalunya del Nord, i el fracàs relatiu de l'espanyolitzac ió a la Catalunya del Sud, portaria a un estudi molt extens de tipus geogràfic, històric i econòmic, però simplificant, jo diria que mentre a França hi va haver la Revolució Francesa, a Espanya, es va haver de passar amb el general Espartero i mig segle més tard. (Les comparacions són odioses, però il·lustratives).

           Espero, amb una certa curiositat, els propers jocs de mans històrics del Sr. Jordivalls Capdevila.

capderata!!!

Suposat Valls, nacionalista espanyol, tu saps tant d'història, que serà la història que t'interessa. Em vols fer riure?

D'entrada tu desconeixés qualsevol cosa d'història, de metodoligia, de tècniques d'investigació històrica i fons i i tot de fer qualsevol recerca històrica i de com es fa, etc.

La teva història és la Hispania Romana, Els Reis Catòlics. El comte Duc d'Olivares. El Decret de Nova Planta. El Franquisme. Ai, i m'he deixat la dictadura de Primo de Rivera i el cop de Pavía.

Suposat Valls, ja pots amagar o voler tenir la raó, que només dius beneiteries, arguments, que encara ens donen la raó.

Mira que parlar de la part sud de França suposat Valls, ara em diràs que ets un especialista amb història oi?

Que sí home, que la septimania? Renoi, Carlemany, si que sabem d'història, ja dic, de la que t'interessa i quines fonst històriques consultes tu? Ai, però saps què són fonts històriques il·luminat?

Vinga Valls, i què ja ens em oblidat Portugal, Cuba, Amércia i les Filipines?

Suposat Valls, nacionalista espanyol, que t'equivoques, que tu no tens res d'historiador, o igual sí i encara acabarem per descobrint que a sobre de coneixements no tens humanitat.

Mira Valls, que Ferran és rei d'Aragó i comte de Barcelona, perquè la classe catalana estava en crisi i, el teu comentari no té res d'històric, fa molta gràcia això sí, però tu com a persona fas pena.

Si home, ja sé que en Marc i Cambó, que no sóc tonto, però també altres. La guerra civil també és catalana, ja en sóc concient. Però existeixen altres i no tota la burgesia era franquista. Pel que fa a Primo no va ser finaciat, va ser tolerat pels de la Lliga. A Alguns catalans els hi feia més por la revolució que no la identitat nacional, però tu d'aquestes coses no dius res. Molt bona interpretació la teva, però en part tens raós, de feixistes catalans i franquistes n'hi havia. Però tu ni d'aquests que defensés altres coses tipus José Antonio o ves a saber.

La cosa d'Hispania vist pels romans és una cosa geogràfica. Per ells la resta eren barbars i, els hiànics eren tots iguals, com per vosaltres, tots els catalans, cosa que no éscerta ni en el seu temps ni ara. Perquè les tribus que n'hi havien eren iguals, que suposo que ja saps allò d'ibers i celtes i altres. Però tu vas i agafés el que t'interessa, com els catalans, dos conservadors, en Marc, que va fer fortuna amb la guerra de Cuba i especulació, que la República vaabar per ell i ell va subornar un funcionari i es va escapar i, en Cambó, que no era com Prat de la Riba, que si, va dóna suport a Franco, però després no va tornar. I ja dic jo que els de la Lliga, van jugar al que ara juga C i U, la pela és la pela, dreta conservadora i ja està, ordre i poder i propietat privada. I la revolució de la CNT els hi feia molta por. Fins i tot van anar a per ells a eliminar-los. Clar que tu silenci i miuts.

Si vols seguir parlant d'història podem parlar el que vulguis i més, que a tu o t'asacabaran els arguments. Ara vols tenir la raó amb la parida dels Reis Catòlics dient que si un cop de brageta, que ja saps que la cosa no va ser cap igualtat ni uniformitat i el mateix amb els romans i que la identitat nacional espanyola finsel segle XIX res de res. Com la catalana, però que si que nh'i han unes realitats històriques i una llengua. Clar, que la que t'interessa.

Però Primo de Rivera va abolir la Mancomunitat i Franco l'Estatut i tots dos el català. Cosa que ja vol dir alguna cosa i dóna lliçons a alguns catalans, com els de C i U, que encara donaran suport al PP com altres vegades han fet. A veure si aprenen. Pe`ro dit això, ja et dic jo, que hi havia catalans en contra del comte Olivares, de Primo i per descomptat contra Franco i, haurà catalans, contra tu, perquè tu amb la teva beneïda innocència! Ets un anticatalanista i un nacionalista espanyol ple d'odi.

LA RESPOSTA DEL SR. CAPDEVILA S'HA INTERCALAT ENTRE LES PARTS DEL MEU COMENTARI.

 PASSO A CONTESTAR ARA A LES OBSERVACIONS QUE EM FA:

   A) Segons les meves notícies, Septimània  era el terme que empraven els francs per a designar l' antiga província romana de la Narbonense (anomenada Gallia Narbonensis des dels temps d' August), que en els textos hispànics d' aquesta´època de l'Alta Edat Mitjana, s'anomenava Gallia Gothica, per tant, d'Hispània romana poc.

      Ara bé, si  un no és un alt jerarca tancat a una luxosa sala de l'Illa dels Faisans, per a negociar fronteres, sinó una persona normal que s'hagi mogut una mica pel Pirineu, haurà vist que almenys en les seves vessants occidental i oriental, és una zona de pas i comunicació. D' ací l' existència d'Iparralde (Euskadi Nord) i Hegoalde (Euskadii Sud), per una part, i de la Catalunya del Nord i la Catalunya del Sud, per una altra. 

(cONTINUA): Aiixò ja passava en temps de Carlemany: els hispani, refugiats a la banda N del Pirineu, (anomenats Gothi  en els documents carolingis) sembla que van jugar un paper important en l'expansió carolíngia, que acabaria quallant en els comtats de la Marca Hispànica. Va ser precisament en aquesta zona a ambdues bandes del Pirineu, on es va consumar el pas del llatí tardà al català.

    B) No estic d'acord amb el que diu el Sr. Capdevila que tots els estats europeus de l'època seguien el mateix objectiu d'Olivares. Aquest subordinava l'economia i la política peninsular a un projecte obsolet d'hegemonisme dinàstic dels Habsburg a Europa, mitjançant un eix Madrid-viena, que va significar enredar-se en el vesper alemany on ja havia fracassat Carle V, i revifar el conflicte amb Holanda. El resultat va ser que l'econoimia i la política peninsular van fer fallida (és cert que la problemàtica venia de més lluny i era comple

 (CONTINUA) (i era comple)x i el projecte europeu va morir a la Pau de Westfàlia (1648), que posava fi a la Guerra dels Trenta Anys.

     És possible que Richelieu tingués millors cartes, especialment en el terreny interior, però en definitiva lLluís XIV es va embrancar en un nou priojecte d' hegemonisme europeu, ara borbònic, que va acabar fracassant (mutatis mutandis es podria dir que Napoleó en va escriure el darrer capítol).

      Ara bé, també neix per la mateixa època, una idea oposada a la de l'imperi europeu, que era la de l'equilibri de poders a Europa, del que els principals capdavanters van ser Angalterra i Holanda (que naturalment sí que volien imperis colonials per a ells), i al darrere, d'aquesta política exterior, hi havia, amb tot els llímits que es vulgui per a l'època, hi havia una política interior que contemplava l'ascens de la burgesiia.