“Estem a favor del pacte fiscal, però el del 2009”
“L'Espanya plural no ha fracassat; l'Estatut i el finançament l'apropen més al model federal”
“No crec que la majoria de catalans vulguin la independència”
“És profundament injust que s'equipari el PSOE i el PP pel que fa a l'autogovern català”
“Si jo hi he contribuït d'alguna manera, dono per bona tota la meva carrera política”
Els demòcrates no hem perseguit idees ni hem plantejat la prohibició de la independència
A les vigílies del cara a cara amb Mariano Rajoy, Alfredo Pérez Rubalcaba es prepara a fons. No l'obsessiona guanyar el debat, però sí el fet de transmetre el seu missatge amb nitidesa.
Malgrat que les enquestes no milloren, ¿segueix pensant que encara hi ha partit?
És clar que sí. No nego que a aquesta recta final anem darrere del PP. No obstant, el que importa és qui arriba primer a la meta, i estic convençut que podem guanyar. Hi ha partit fins a les 20 hores del dia 20.
La subhasta electoral se centra a oferir sortides a la crisi ¿entén que al ciutadà li costi confiar en vostè?
L'única manera que tinc per recuperar la confiança dels ciutadans és posar sobre la taula el model que vull per a aquest país. Un model insolidari o injust. O un model rigorós i auster perquè vetllarà pels drets i els serveis públics. Hi ha una gran diferència entre el programa que jo defenso i el del PP. Per cert, el senyor Rajoy també va formar part de diferents governs i costa recordar el que va fer.
L'ombra d'Aznar segueix perseguint Rajoy, ¿a vostè li incomoda la del president Zapatero?
No. La diferència entre Rajoy i jo en aquest tema també és evident. Rajoy amaga Aznar. Jo he format part dels governs de Zapatero i de Felipe González, i me'n sento molt honrat. I crec que González i Zapatero sumen i que Rajoy està tot el dia intentant que Aznar no li resti.
En tot cas, la sigla PSOE està malament. No deu ser fàcil defensar un projecte carregant una motxilla tan feixuga.
Haurem de seguir treballant molt i bé per recuperar la credibilitat perduda. Estic intentant explicar com penso que es pot sortir de la crisi. I estic dient com finançaré cada mesura. En canvi, en el programa del PP els comptes no quadren. No es pot prometre una baixada d'impostos, un increment dels ajuts als empresaris i dir que no es retallaran prestacions públiques.
Merkel, el BE, el deute grec... ¿quin marge li queda al govern per gestionar l'economia de manera independent?
El problema ha estat que quan les coses anaven bé, cada país havia pensat més què podia fer Europa per ells en lloc de què podia fer cada estat per Europa. Ara hem de ser coherents amb les decisions passades i fer el que vam dir: una unió monetària i econòmica.
El cas grec no fa res més que empitjorar les coses, ¿Espanya pot acabar enfrontant-se a una intervenció o el risc segueix estant controlat?
És el moment de buscar la solució definitiva a la crisi grega i prendre mesures de manera conjunta que permetin iniciar la recuperació. Necessitem lideratge polític i mesures que incentivin l'economia amb recursos públics, i per això hem d'invertir i no passar-nos en els ajustos.
¿Li dol que la fi d'ETA estigui passant sense pena ni glòria enmig de la crisi?
En absolut. Si li dic la veritat, m'és absolutament indiferent perquè el més important és que hem posat fi a més de 40 anys de violència criminal. Feia dècades que esperàvem aquesta notícia: el final de les accions d'ETA, que només ha generat dolor i patiment.
¿Lamenta que al govern –i a vostè com a ministre– no se li acabi reconeixent el seu paper?
De veritat que no em preocupa. No ha estat senzill arribar fins aquí. Hi hem arribat per molts factors... I també perquè els demòcrates hem estat units contra la bogeria d'ETA i contra els que li han donat suport. Si jo he contribuït d'alguna manera a tot això, al fet que no hi hagi mai més víctimes... em sento reconfortat i dono per bona tota la meva carrera política.
I quan la pau culmini, la política podrà emergir sense condicionaments. ¿És partidari de derogar la llei de partits?
No tinguem pressa. Esperem que sigui el nou Parlament, des de la unitat dels partits, el que analitzi la situació.
¿A mitjà termini, el País Basc pot plantejar la independència?
Els demòcrates mai no hem perseguit ni prohibit idees i mai hem plantejat la prohibició de la independència. Alguns han cregut que el final d'ETA significava el final dels que donaven suport a la independència al País Basc, i no és així. Ara s'obre un nou temps sense violència i una nova presa de posició de les diferents forces polítiques que caldrà seguir amb atenció.
CiU diu que no donarà suport a una opció perdedora. Sigui amb CiU o amb un altre grup ¿Acceptaria governar en el cas de no ser la llista més votada?
Nosaltres aspirem a ser la força més votada i a tenir el suport dels que es vulguin sumar a un projecte progressista.
I en cas de necessitar suports, doncs, ¿amb qui pensa que es podria sentir més còmode?
Si alguna cosa he demostrat és la meva capacitat d'aparcar diferències i de buscar consensos. Em sentiré còmode dialogant amb qualsevol força que no entri en contradicció amb els elements centrals del programa dels socialistes.
Va dir que després del 20-N s'asseuria a pensar. Veient els pronòstics, ¿de veritat que no té ja traçat el seu full de ruta?
El meu horitzó avui està únicament i exclusivament centrat en el dia 20. Encara que pot sonar a tòpic, totes les meves forces ara se centren a guanyar.
I quan diu que el seu compromís és a quatre anys i que no pensa tirar la tovallola... Sembla que vol presentar la batalla enfront d'altres opcions, com pot ser la de Chacón.
Jo mai no he tirat la tovallola. I ara tots els meus esforços i energies tenen un únic objectiu: guanyar les eleccions del 20-N.
Ha d'entendre que hi hagi gent que li retregui que no hi hagués hagut eleccions primàries entre vostè i Chacón.
En el nostre partit, perquè hi hagi primàries hi ha d'haver dos candidats, i aquest cop no hi eren. Per cert, n'hi ha d'altres, el PP i CiU, en què mai no hi ha primàries. No crec que ningú em faci cap retret. He sentit el suport dels dirigents i dels militants i també, i especialment, dels del PSC amb Chacón al capdavant.
El PSC, i no el PSOE, és qui escull el cap de llista. Creu que Chacón és qui millor representa el seu projecte a Catalunya?
El PSC és autònom per decidir qui és el seu cap de llista. Chacón ha demostrat sobradament les seves qualitats; em sembla una gran candidata, la millor per al PSC i per a Catalunya.
A Catalunya s'estan aplicant severes retallades per complir amb el dèficit. ¿Opina que hi ha altres marges que no siguin sanitat i educació?
En temps de crisi és obvi que s'han de fer esforços d'austeritat i de control de la despesa. Però el que nosaltres mai no hauríem fet és retallar la sanitat i l'educació i posar en perill l'estat del benestar. El govern de CiU mai no hauria d'haver eliminat l'impost de successions. Es pot sortir de la crisi, però hi ha diferents maneres de fer-ho. I en aquesta campanya els ciutadans decidiran si amb esforç i justícia social, com proposem nosaltres, o retallant els drets socials, com pretén la dreta.
Diu que és contrari al pacte fiscal, però segons el baròmetre del CEO, el 75% dels catalans hi estan a favor. ¿No és prou consens per discutir-lo?
Nosaltres estem a favor del pacte fiscal, en concret del pacte fiscal que vam acordar el 2009, i que ha suposat en el primer any de liquidació més de 2.420 milions d'euros per a Catalunya. Deu vegades més del que van acordar CiU i el PP el 2000. Sobre la base del 2009, el 2013 podem renovar i millorar els continguts. L'acord entre Montilla i Zapatero ho permet. Li recordo que l'acord entre Mas i Aznar tenia vocació de perpetuïtat, perquè no es podia revisar.
La mateixa enquesta ha anat apuntant un augment de catalans que es declaren independentistes. ¿A què ho atribueix?
Les enquestes el que mostren és una tendència. Jo miro totes les enquestes i les tinc en compte, però sincerament no crec que la majoria de catalans vulguin la independència. Aquest increment es deu possiblement a la desafecció de molts catalans davant la ferotge campanya d'insults i atacs del PP.
¿I no creu que el PSOE hi tingui cap responsabilitat?
El govern del PSOE ha treballat per Catalunya des del 2004: hem aprovat l'Estatut, el finançament més avantatjós de la història, hem donat un impuls definitiu al corredor mediterrani i hem donat suport a la presència del català a la UE. Segur que hem comès errors. Però equiparar l'actitud dels socialistes amb la del PP, tal com fan alguns, és profundament injust. Quan observo dirigents de CiU intentant equiparar-nos amb el PP en el terreny de l'autogovern, em pregunto la raó i se m'ocorren diverses respostes.
Però vostè sí que ha admès que hi ha problemes entre Espanya i Catalunya. Ara que aspira a presidir el govern, ¿quina és la seva recepta davant d'aquest allunyament?
La recepta és el respecte mutu. El diàleg i la concepció de la pluralitat a Catalunya i al conjunt d'Espanya no com un problema a solucionar, sinó com una potencialitat que hem d'aprofitar.
Vostè inclou plans de coordinació entre Estat i autonomies que el govern de Catalunya mira de reüll. Davant del fracàs de l'Espanya plural, ¿ara toca una Espanya menys descentralitzada o més harmonitzada?
No crec que el concepte d'Espanya plural hagi fracassat. La reforma de l'Estatut i l'acord de finançament avancen en la línia d'una descentralització de l'Estat, perquè doten les comunitats d'una major autonomia política i financera i l'apropen més al model federal.
La situació és tan crítica que l'anticatalanisme no passarà factura al PP. I a vostès se'ls retreu no haver estat prou valents amb l'Estatut i el finançament. ¿Té la sensació que es van quedar a mig fer?
L'Estatut que vam aprovar i l'acord de finançament acordat el 2009 ha donat un nou impuls a Catalunya. L'anticatalanisme ha de passar factura al PP, s'ha de recordar a la gent els atacs que Catalunya ha patit durant aquests anys.