La distància té grans coses. Et permet fer una dissecció freda del que veus. Té un inconvenient: que la mirada pot ser esbiaixada, perquè no coneix el que es cou en el subsòl i jutja només per les aparences. Avui, però, he aplicat l'exercici de la distància a l'hora de fer la tria sobre la crònica que signo.
He estat incapaç de trobar res d'interessant. He rebuscat en els mitjans, mirant de trobar alguna cosa sobre la qual pontificar. He navegat pel ciberespai i hi he trobat teranyines: blocs inactius des de fa mesos o anys, direccions que no porten enlloc, temàtiques que no parlen de Badalona, discursos vells, gent que en campanya parlava de política i ara parla de paisatges...
Badalona sembla immersa en una letargia que fa imperar la mediocritat. M'ha cridat l'atenció un article del sempre encertat i esmolat Jordi Ballesteros, on parla d'una certa decadència del carrer Francesc Layret, a tocar de l'ajuntament. Ja ho diu tot.
Tot ho ha provocat la victòria del Partit Popular? Què ha passat, què l'esquerra de sempre, la redemptora, ha llançat la tovallola? I que el nacionalisme ha fet el mateix en constatar, per segona vegada en vint anys, que l'aritmètica és una assignatura que semblen condemnats a suspendre? Què l'independentisme se n'ha anat als quarters d'hivern a esperar l'onada que alliberi el país i de passada Badalona?
És veritat que la crisi no ajuda gaire a mantenir alts els bioritmes, però l'apatia que es percep a Badalona és demolidora per a l'esperit de la mateixa ciutat.
Badalona s'ha desactivat. Se li han fos els ploms. És una ciutat cansada, resignada. Però sempre hi ha una oportunitat per reinventar-se. No és només una qüestió de diners, sinó de fe en les pròpies possibilitats. Ves per on, un acte de fe. N'hi ha pocs avui dia.
Una ciutat que cau ha d'aixecar-se. On són aquells que tant prometien? –n'eren molts i de molts colors durant la campanya electoral–. Ara toca que governi el PP, doncs que ho faci i que ho faci de la millor manera possible i que a l'altra banda de la taula es trobi algú que hi dialogui i que s'hi enfronti si cal. La deserció és també una forma de rendició.
Comentaris
Molts ciutadans de Badalona tenim la mateixa percepció que el Sr. Andreu Mas. S'han perdut bones oportunitats per aconseguir que la nostra ciutat, esdevingués com un referent metropolitá y per axó s'ha caigut amb la vulgaritat, própia d'una societat sense il.lusions, sense horitzons, amb un llast de 22.000 aturats. La culpa, ens la tenim que repartir entre tots, ciutadans i politics. Els uns per manca d'oportunitats i els altres per dur a terme unes acions de govern fora de tota lógica raonable.
Es trist, però Badalona mai tornará a ser aquella ciutat alegre en altres temps, amb vitalitat per exportar... S'ha tornat trist i amb moltes miséries acumulades.
Ei Andreu, interessant l'article. N'he fet una resposta al meu blog. Coincidim en alguns temes, però no en la diagnosi final. Badalona no ha desertat. Ho intento explicar aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/208423
Records!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.