La nota de TV3 deia que els cinc candidats arribarien als estudis a partir de tres quarts de nou del vespre, o sigui, una hora abans de començar el debat, però a mi algú m'havia dit que la candidata del PSC, Carme Chacón, ho faria a les vuit. A les vuit, doncs, em vaig personar a TV3. I per què Chacón venia abans? Perquè l'única dona candidata dels cinc s'havia de pentinar i maquillar. Com que vostès potser no ho saben, jo els ho explicaré. Les senyores que surten en les tertúlies i els debats de TV3 gairebé sempre són objecte d'unes sessions d'embelliment de ben bé una hora que després aprofiten tot el dia. Els homes no, els homes, una mica de coloret, un cop de pinta, un raspall per a la caspa i passa que t'he vist. Tot i que al matí ja havia passat per TV3, on l'havia entrevistat Ariadna Oltra, la mateixa que ara dirigiria el debat nocturn, Chacón va arribar a TV3 amb els cabells com si haguessin sortit de la dutxa i de nou es va sotmetre al treball de les maquilladores i les pentinadores.

I mentre la candidata del PSC era tractada, a partir de dos quarts de nou van anar arribant els altres candidats. Dirigents de la televisió i dels organismes que la controlen els esperaven a la porta. En altres ocasions, els candidats arribaven amb cotxe a peu d'escala. Ahir van preferir deixar el cotxe una mica lluny i fer a peu la rampa que condueix a la casa. Tots, menys Alfred Bosch, d'ERC. Com que és el més nou i el més jove dels cinc no devia estar al cas de la norma d'aquest any. No ens alarmem, però, es tractava d'un Seat senzillet, el mateix que està fent servir per traslladar-se amunt i avall en campanya.

Primer va arribar Joan Coscubiela, d'ICV; al cap d'uns minuts ho va fer Jorge Fernández Díaz, del PP; després, Alfred Bosch, i al final, Josep Antoni Duran i Lleida, de CiU, amb la seva dona. No és un ordre espontani. Està estudiat. Fins i tot el temps entre l'un i l'altre ho està. Dues coses s'han de dir sobre la desfilada. El candidat més sol·licitat pels periodistes que la contemplaven va ser Duran. Chacón també hauria aixecat passions però ja hem dit que s'estava empolainant a dins. La segona cosa és que el candidat del PP va arribar sense veu. Com és que sense veu? Es pot participar en un debat sense veu? Els serveis mèdics de TV3 es van posar en moviment. Una injecció de cortisona, unes culleradetes de mel just abans de començar el debat i, a veure, senyor Fernández Díaz, parli, digui alguna cosa.... No volem ser malintencionats ni ofendre, però la veu que li va sortir recorda una mica la de Vidal Quadras, negarem haver-ho dit.

Com que el dia abans Duran i Lleida havia estat una mica brusc amb Ariadna Oltra mentre l'entrevistava, tothom mirava si hi havia entre ells dos alguna tibantor. Res. Tot superat. Els nervis. Hi ha, diuen, una mena d'empat entre el PSC, el PP i CiU, i la tensió bull a molt alta temperatura.

Els quatre homes passen per maquillatge, es reuneixen amb els assessors en habitacions separades i a dos quarts de deu en punt són traslladats al plató. Ara i aquí apareix Ariadna Oltra, una dona de caràcter que conduirà el debat molt i molt bé. Un debat viu, res a veure amb la rajola que l'altre dia va ser el cara a cara entre Rajoy i Rubalcaba.

Fa quatre anys Josep Antoni Duran i Lleida acabava de sortir d'una operació severa i com que qui conduïa el debat era Josep Cuní, l'home dels estudis refrigerats, es va haver de fer fregues al candidat de CiU en l'entreacte. Cuní mantenia els candidats asseguts, però els feia passar fred. Oltra és de temperatures una mica més elevades però me'ls va fer estar drets. La televisió vol sacrificis.