El tema de la crisi i tot el que això comporta. La crisi és global i ve provocada per molts factors, que aquí no enumerarem, però en què les infraestructures, evidentment, juguen i han de jugar un paper clau. Les retallades que se seguiran fent, penso, posaran més terra a sobre de tot. La maleta, diu? Doncs anirà carregada de bones intencions, i un tema clar: la defensa de tot allò que afecti Girona. I quan dic tot, vull dir tot.

El que és clau, i ara més que mai, és que hi hagi com més presència millor d'independentistes a Madrid per ser altaveus d'allà cap a Catalunya. S'ha arribat a un punt molt extrem, fruit de la crisi, sumat a la crisi catalana que vivim com a país absolutament espoliat. En aquest escenari nosaltres som els únics que representem els interessos dels catalans i catalanes a Girona.

Amb un PSC absent i una CiU difuminada, com penso que quedarà i vistos els precedents, nosaltres proposem posar damunt la taula la realització d'un gran front comú, en clau gironina, per anar tots plegats a Madrid, a defensar els interessos de les nostres comarques.

Nosaltres no volem signar res al notari ni anar a la Cambra de Comerç; entenem el divorci entre societat i política, però això no s'arregla anant al notari. Els convidem a tots a fer un pacte en clau gironina, especialment si parlem d'infraestructures.

Els vint-i-cinc diputats socialistes, tres per les comarques Gironines, es deuen a un govern espanyol i han deixat de fer; han oblidat Girona, en molts temes, com ara les recurrents infraestructures, i mil exemples més. A més, els deu diputats de CiU, nacionalistes, segons diuen ells, és cert que han servit per a alguna cosa, però no han incidit en temes importants, segurament perquè servien altres interessos.

Si no van incidir quan el govern de Zapatero no tenia majoria absoluta, què faran ara amb un govern que es preveu amb majoria del PP? Per això reivindico el paper d'ERC a Madrid. Pensi, el PSC o CiU no van forçar que es desdoblés l'N-II, no van incidir en la reforma laboral o la reforma de la Constitució. Per això, insisteixo que el plus que nosaltres podem aportar a Madrid és defensar amb valentia i en veu alta, i sense cap lligam, els interessos reals del territori.

L'estat propi és l'horitzó pel qual hem d'anar caminant cada dia, convencent més i més gent a casa nostra. Però és a llarg termini. Ara el que hem de fer és deixar de banda el pacte fiscal totalment i tirar endavant el concert econòmic. L'actual model no és sostenible ni amb una bona negociació, quan es revisi el 2013. L'experiència ens ho diu: a Madrid l'incompleixen permanentment. Nosaltres quan negociem no estem en les mateixes condicions. I quan n'hi ha dos que seuen en una taula, i estan en bàndols diferents, és molt complicat sortir amb un bon acord.

No és el mateix negociar amb Raynair, quan aquesta empresa té tota al força, i en conseqüència tampoc és el mateix negociar un pacte fiscal o el concert econòmic a Madrid, quan són ells els que tenen tots els diners. Què vol dir això? Que nosaltres volem el concert econòmic. Mireu, les proves són les que són: allà on tenen el concert econòmic les coses els van més bé. Per tant cal apostar-hi fortament.

Sí, és cert. Hem de reclamar el concert i deixar en evidència la resta de forces polítiques de Madrid en el sentit que els catalans, i des del territori, vegin el que passa. Però només es pot fer amb una majoria a Catalunya, naturalment, perquè és on s'ha de decidir. Per això ERC ha tibat el president Mas. També caldrà fer un referèndum i que la gent ho ratifiqui. És a dir, a Madrid no ens donaran el concert econòmic, ens donaran un pacte fiscal que farà riure, de pa sucat amb oli, per no dir paraules més grolleres. Per sort, Artur Mas en va començar a parlar abans de ser president de la Generalitat, tot i que no sé si s'ho creu. De tota manera, suposo que a Duran i Lleida aquest concepte li deu provocar urticària o al·lèrgia. Vés a saber!

Fa molts anys que dic que CiU és un bipartit. Molt criticar el tripartit i aquí en tenim un exemple i ningú diu res. Però com que això només ho dic jo i no els diaris, la cosa no acaba de tenir acceptació. No dubto que dins de CDC i d'UDC hi ha gent independentista i que s'ho creu i que està pel concert econòmic. El que passa és que CiU és un partit extremadament disciplinari, de portes enfora, però aquest és un tema que cada vegada se'ls fa més i més difícil. Jo crec que el debat dins de la federació és molt profund. El líder d'UDC és clar que no està per la feina perquè, a més, ho ha manifestat. Penseu, i no descobrim res, que hi ha molts catalans nacionalistes amb grans interessos a Madrid que voten CiU.

Jo penso que quan Oriol Pujol diu que s'han de fer acostaments en els postulats de CiU i ERC, en el sentit de conceptes com ara el concert econòmic, entre altres, ho diu perquè ho pensa i entenc que, com ell, molta més gent ho pensa.

Una altra cosa que dic des de fa anys, i que no diu cap més diari i, per tant, no té incidència, és que CiU és el partit més ben dissenyat de la història. Ho abracen tot pel que fa a votants. Però també saben fer discursos absolutament contradictoris. Miri, penso que aquestes són unes eleccions en què CiU passa un bon moment, però la gent també ha vist que un canvi de govern no vol dir que se solucioni tot; han fet retallades bestials en sanitat, entre altres accions. I jo sóc de les que pensa que la gent no és estúpida i veu les coses. Crec que en aquestes eleccions, CiU quedarà difuminada amb una majoria del PP, en què no podrà influir en res. Per això, penso que tot i que volen fer forat en aquest concepte, realment no poden vendre que seran decisius. I què els queda? Ficar-se amb ERC per mirar de treure algun vot. No crec que els fem patir, però és possible que els arrosseguem algun vot independentista i nacionalista.

Ara som la demarcació més bonica de l'Estat i l'única que no té cap diputat del PP. Seguirem sent els primers, però no els segons.

Això ha estat una decisió de la nova direcció, que suposo que ha volgut girar full respecte a una altra època. Evidentment, representarà no tenir senador. D'aquest punt, ja en sóc conscient.

Sí. Pensem que aquest és un context totalment diferent del que teníem ara fa quatre anys. Penso que per a nosaltres aquest és un context molt més favorable, però que arriba en un moment en el qual potser no haurem tingut temps que es visualitzi l'esforç que va fer ERC en el darrer congrés i la renovació de la direcció, amb el pacte amb Rcat i persones significades del món independentista. Amb tot, penso en postiu.

Nul·la, i amb totes i cadascuna de les lletres. Jo no tinc dubtes que els tres diputats del PSC hagin treballat pels interessos de les comarques que representen. El problema és que ells es deuen a un partit centralista i espanyolista, que és el PSOE, amb una visió molt clara del que ha de ser Espanya. Això és picar ferro fred. Però, miri, això passarà igualment amb el PP, tot i les promeses del senyor Millo, que diu moltes coses, però després del 20 de novembre el discurs serà un altre. Penso que en el pròxim debat d'El Punt Avui tornarem a posar damunt la taula l'N-II, que és una vergonya. Miri, penso que, tenint en compte el que passarà finalment, no cal ni que el senyor Millo s'hi presenti.

Miri, penso que CiU el que fa és jugar al que ha jugat sempre. Tampoc no dubto de les persones que ho han batallat, en aquest cas, els dos diputats que tenien a comarques gironines, però no se n'han sortit. I ho tenien molt més fàcil que els diputats del PSC. Girona és una demarcació important. A Madrid si no van fluir quan no hi havia una majoria, menys ho podran fer en aquest moment. No perquè el senyor Xuclà no ho hagi volgut –d'això, no en tinc cap dubte–, sinó perquè no ha interessat.