En un debat a peu dret d'una hora i mitja que no es va fer gens cansat, els principals caps de llista de la campanya catalana van centrar ahir en l'economia, com era previsible, l'enfrontament televisiu a TV3, el primer dels dos que es preveu que celebrin durant la campanya.
La moderadora debutant, Ariadna Oltra, va renunciar al paper d'estrella en favor de la disputa entre els autèntics protagonistes, i el programa es va moure amb agilitat, sense embolics dialèctics descontrolats, amb guerra de gràfics i focs encreuats repartits a totes bandes, però sense excessiva contundència, tret d'algunes pujades de temperatura en temes lingüístics o parlant dels sous dels polítics.
Així, els representants del PSC i el PP van buscar el cara a cara, però sense gaire acritud, mentre que el candidat de CiU mirava de disparar a dreta i esquerra alhora que es defensava dels clatellots puntuals, especialment el de Carme Chacón, amb relació a l'acció del govern de Mas i el paper de CiU al Congrés. Josep Antoni Duran i Lleida, afortunat en la ubicació al plató entre els candidats dels partits espanyols, va començar distant respecte dels seus interlocutors i mirant sempre cap a càmera, una actitud que va modificar durant la segona part.
Crisi, crisi, crisi
Per repartir les responsabilitats sobre la crisi, Chacón va connectar la conjuntura espanyola amb el context general europeu, i va exposar que el PP tampoc no té cap fórmula contra la crisi, i va posar com a exemple comunitats governades pel PP amb un atur galopant. Segons la candidata socialista, la crisi actual enfonsa les arrels en les polítiques dels governs del PP, argument que va replicar Jorge Fernández Díaz (força perjudicat ahir per una afonia) recordant a la cap de llista socialista (“ministra favorita de Zapatero”) que ella era ministra d'Habitatge durant el punt àlgid del boom de la construcció. Un Fernández Díaz que va treure la cara més conservadora amb els temes de l'avortament i el matrimoni homosexual.
El candidat d'Esquerra va obrir la disputa practicant la tàctica del fora de joc amb Duran. El va avançar d'entrada a l'hora de parlar del finançament. El debutant Alfred Bosch va lluir un to marcadament declamatori durant tot el debat i va fer una defensa reiterada de la idea força del concert econòmic. El representant d'ERC va expressar les principals reivindicacions independentistes i les va fonamentar, gens innocentment, amb cites de Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Duran,
per cert, només va topar amb Bosch quan el republicà, amb els papers
força molls, va treure el
tema dels emoluments dels parlamentaris.
La contesa general es va desenvolupar amb escaramusses breus i força moderades, amb un Joan Coscubiela que va mostrar el to més indignat i agre, tractant de tu la representant socialista amb una familiaritat que no va dispensar a ningú més. De propostes concretes i desenvolupades, n'hi va haver: Chacón va fer les més específiques en matèria laboral i Duran, en matèria de fiscalitat i
infraestructures. Coscubiela, les més ideològiques. Bosch, les nacionalment més compromeses. Fernández Díaz, expectant.
El partit de tornada,
divendres vinent.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.