Duran reivindica la vocació pactista de CiU a Madrid

“És la resurrecció de les relíquies”, deia, fent broma, un Miquel Roca especialment agraciat per al do de l'oratòria. El que va ser cap de files de CiU al Congrés entre 1977 i 1995 compartia ahir escenari amb els seus successors en el càrrec, Joaquim Molins (1995-1999), Xavier Trias (2000-2004) i, és clar, Josep Antoni Duran i Lleida. CiU va concebre un acte d'autoreivindicació en què situava Duran com a hereu de tota una tradició forjada pels homes forts de Jordi Pujol a Madrid. La del pactisme o el peix al cove, encara que la federació va usar una altra metàfora: la del “fil roig”.

Com el PSOE, CiU recorria a les “velles glòries”. Però Duran va remarcar que ell no n'amaga cap. “Em sento orgullós de tots ells”, va dir. El cap de cartell nacionalista va assenyalar que la defensa de l'autogovern, les polítiques socials i l'economia productiva han caracteritzat la praxi de CiU al Congrés. La capacitat d'influència de la federació ha variat al llarg dels anys en funció de l'aritmètica parlamentària. Duran va recordar que el 1996 el PP va substituir ràpidament el “Pujol, enano, habla castellano” per la revelació de José María Aznar que parlava català en la intimitat.

Eren els temps del pacte del Majestic, del lideratge de Molins a Madrid. Duran va lloar els fruits que l'acord va comportar per a Catalunya. Els nacionalistes van aconseguir una millora del finançament i traspassos pendents. En van sortir la supressió del servei militar obligatori i dels governadors civils, la transferència dels Mossos i l'increment de les inversions públiques. Duran va insistir que fins i tot Heribert Barrera el revalorava. “El millor pacte d'investidura ha estat, fins ara, el tan criticat pacte del Majestic”, va declarar l'expresident del Parlament el 2008 a l'Avui.

Artur Mas es va allunyar d'aquella aliança deu anys després anant al notari. Volia desmuntar totes les hipòtesis de pacte entre CiU i un PP anticatalanista, el que s'havia oposat a la reforma de l'Estatut. Tot havia canviat des del 2000, amb la majoria absoluta d'Aznar. “Ens tractava d'una manera prepotent, dura”, va recordar Trias. “Això de l'estat plurinacional s'havia acabat.”

Duran també va brandar els seus trumfos com a cap de files al Congrés durant les dues legislatures de José Luis Rodríguez Zapatero. Hi va incloure la publicació de les balances fiscals i el seu vot “responsable” per evitar que Espanya fos intervinguda.

I ara, què? El candidat admet que l'estocada de l'Estatut i la crisi han marcat un punt d'inflexió: “No podem actuar exactament de la mateixa manera.” Roca va apel·lar a la sensibilitat dels electors: “No poden fer la mala passada a Mas de votar-lo a Catalunya i no deixar-lo ben acompanyat a Madrid.” Per a aquesta empresa, Duran també va demanar el vot prestat dels votants del PSC.