Carme Chacón ens rep poques hores abans de marxar cap a Deltebre on la candidata del PSC també porta la seva campanya centrada a aturar el “tsunami blau” del PP a tota Espanya gràcies als vots socialistes que es puguin comptabilitzar a Catalunya.
El lema del PSC és esforç i justícia social, però quin és l'esforç que reclama? Què han d'esperar els ciutadans?
Les decisions que ara es prenen des d'Europa estan centrades en plans d'ajustaments, i els socialistes volem canviar aquestes decisions perquè el que necessitem són polítiques actives que ens permetin créixer. Per això necessitem ingressos que ens permetin posar en marxa plans d'ocupació i garantir les nostres fortaleses que són la sanitat, l'educació i l'estat del benestar. Qui ha d'aportar aquests ingressos? Els que més tenen; els bancs; després d'haver- los ajudat amb avals, que han retornat pagant interessos, ara els demanem que ens ajudin a crear ocupació amb un impost als passius financers; i a les grans fortunes patrimonials, amb un esforç addicional per part de les 160.000 persones amb més patrimoni d'un total de 24 milions de contribuents.
Al ciutadà de classe mitjana no li reclamen un esforç, no apujaran impostos?
No. Hem anat amb molt de compte a no gravar més les classes mitjanes que ja han fet prou esforços. Ara estem parlant de bancs, de grans fortunes patrimonials i d'un increment d'un 10% en impostos especials com l'alcohol i el tabac que ens garanteixin nous ingressos. A més a més, és clar, d'aplicar plans de racionalització de la despesa corrent de les administracions.
Quan li recriminen per què no ho han fet abans, ens remet als processos canviants que ha tingut aquesta crisi...
En pocs mesos hem hagut de canviar perquè la crisi ha tingut diferents fases. Quan va esclatar, estava concentrada sobretot en el sistema financer, després va passar a l'economia real. Llavors és quan vam haver de prendre decisions per reactivar el consum i vam decidir suprimir l'impost de patrimoni.
Però llavors la política d'esquerres s'aplica segons bufa el vent?
Nosaltres hem garantit en tot moment les nostres fortaleses: la protecció social, la sanitat, l'educació i la resta de serveis socials. Hi ha una anècdota atribuïda a Einstein: un dia va posar un examen i dos dies més tard un altre amb les mateixes preguntes, els alumnes li ho van recriminar. Ell, però, els respon que si bé les preguntes són iguals les respostes ara són diferents. Això és el que ara està passant. S'ha demostrat que, malgrat els plans centrats a ajustar el dèficit, Europa no creix. Cal, per tant, plans de creixement i no privatitzacions ni retallades en sanitat i educació.
Retallades, però, que el PSOE i el PSC ja van iniciar?
Nosaltres sempre hem defensat que la sanitat és prioritària. Hem construït en 30 anys de democràcia la millor sanitat del món, i no és de rebut que en uns mesos CiU l'hagi fet retrocedir set anys. El tripartit hi va invertir i el govern de Zapatero va aportar 12.500 milions d'euros addicionals a les comunitats autònomes per a sanitat. I amb les negociacions amb les farmacèutiques hem estalviat 5.000 milions d'euros en medicaments. Els socialistes no deixarem tan fàcilment que la dreta aprofiti aquesta crisi per retallar allò on no toca.
A Europa ja es parla de governs tecnòcrates per sortir de la crisi. Un polític com afronta aquesta situació i com creu que el ciutadà la rep?
Cal més lideratge polític que mai. El problema d'avui amb la prima de risc és que els mercats intenten saber quins seran els plans d'ajuts d'aquests nous tecnòcrates que tenim a Grècia i Itàlia, persones –vull recordar– que no han estat escollides directament pel ciutadà. Ara cal que de forma imminent el BCE compri bons en el mercat secundari per emetre un missatge clar: que garantirà fins a l'ultim euro amb què els mercats pretenen especular. La raó d'aquesta especulació és la manca de determinació dels líders europeus no només per prendre decisions, sinó també per executar-les amb rapidesa. Per això, necessitem un canvi i la resposta no és que la dreta governi Espanya, sinó que els socialistes també governin Alemanya, França i Europa. Cal que Europa la governin els europeistes. Els socialistes hem de ser més forts que mai i més quan sabem que no podrem sortir d'aquesta crisi sense Europa.
Què pesa més en el seu programa l'eix dreta-esquerra o la relació Catalunya-Espanya?
Sempre hi ha hagut un equilibri. Avui és evident que la prioritat es diu ocupació, sortir de la crisi, crear llocs de treball i evitar que la dreta aprofiti aquesta crisi per debilitar les nostres fortaleses com la sanitat i l'educació. Vull recordar que l'educació d'avui és el producte interior brut de demà, i que hem de canviar el model productiu. El 20-N no ens juguem només quatre anys de govern sinó el model econòmic i social de les properes generacions.
A què atribueix que votants del PSC ara es decantin cap al PP?
No som un oasi, ni Espanya ni Catalunya. Angela Merkel ha perdut 24 punts en les enquestes, Obama es troba en el pitjor moment, com Cameron o Sarkozy. Hi ha un desgast dels governs perquè la gent pensa que la política no està donant una resposta tan ràpida com voldrien a una crisi tan greu i sobretot perquè Europa no pren decisions.
Però en clau interna i pel que fa al futur del PSC no els preocupa que un votant socialista pugui votar ara al PP?
Ens preocupa la crisi i les respostes que s'hi donen. El mètode de la dreta és sempre el mateix: s'ofereixen com a solució, però no diuen què faran, ja que començarien les mobilitzacions al carrer, com ja ha dit Cospedal. L'únic que aporta la dreta és retrocés social.
Insisteixo, però, que alguna cosa hauran fet vostès quan els seus votants se'n van al PP i, en menor mesura, a ICV.
Aquesta crisi està desgastant governs, però l'enquesta de veritat és la de diumenge. Si Catalunya vota socialista com fa quatre anys, podem aturar la dreta i continuar millorant el nostre autogovern i el finançament amb una proposta real.
La proposta de pacte fiscal federal va sortir pocs dies després que el president de la Generalitat anunciés el seu pacte fiscal. Es van sentir pressionats per la proposta de CiU?
Ho vaig fer en el meu segon discurs com a candidata. Torno a repetir que el 1999 CiU ja ens va enganyar amb la mateixa fórmula: un pacte fiscal que deien que era el millor. Immediatament després s'alien amb el PP i pacten l'acord més car a Catalunya: 240 milions d'euros el primer any, quantitat que hem multiplicat per deu amb 2.421 milions en la liquidació del 2009. Hem trobat un bon camí, real i possible, i volem aprofundir en el model amb la creació de l'agència tributària pròpia, més reconeixement de l'esforç fiscal, i regles clares i transparents entre l'Estat i la Generalitat.
Tot això ja es recollia a l'Estatut i no es va arribar a aplicar.
Qui va pactar el nou model de finançament i qui l'aprova som els socialistes i a més proposem i aconseguim que es pugui revisar. Això ens permet continuar millorant-lo, que és el que farem el 2013, quan toca.
Amb un govern socialista a Madrid és possible el pacte fiscal federal?
Evidentment que és possible, és que ja ho ha estat. El millor finançament per a Catalunya té nom i cognom, es diu govern socialista; el pitjor també té nom, la dreta catalana i l'espanyola.
Només que el PSC guanyi les eleccions a Catalunya el 20-N, ho consideraran una victòria?
El més important és que els vots socialistes a Catalunya puguin aturar la dreta a Espanya. Ho hem demostrat en el passat i ho podem tornar a fer. Per nosaltres la victòria és aturar la dreta a Espanya.
Què passaria amb un empat a Catalunya?
Jo tinc confiança en Catalunya i si surt a votar aturarem la dreta. Aquesta és la meva principal ocupació.
El seu suport a Pere Navarro per liderar el PSC l'ha condicionada posteriorment a l'hora de donar suport a la resta de candidats?
He fet “moixaines de míting” a tothom [riu] i he fet l'últim avui mateix a Miquel Iceta. Vam decidir ajornar el progrés del PSC i ara em consta que tinc tot el partit concentrat a explicar el nostre projecte.
Uns resultats negatius per als socialistes on l'acosten més, al PSC o al PSOE?
Primer tenim el Congrés del PSC, i jo vull participar-hi activament.
El del PSOE és al març. Aposta per avançar-lo?
Tot al seu temps, això ho decidirem després de les eleccions.
Veu probable d'aquí a uns anys un escenari amb una Catalunya independent i una dona catalana presidint Espanya?
El que importa ara és més Europa. Catalunya sempre ha demostrat que està a l'avantguarda i que pot ser el motor per sortir de la crisi. Per tant, veig una Catalunya forta liderant una Espanya també forta a Europa.
Amb una presidenta catalana a Espanya?
Correspon als militants designar candidats. I la seva mentalitat no és la de discriminar per gènere o procedència.
Comentaris
pues fins ara no coneix-ho cap partit espanyol o no que hagi fet una política econòmica mes de dretes que vosaltres, per aixo es fotreu la batzacada màxima! el vot de castig per traïció pura i dura als treballadors serà èpic, ens heu enganyat i vengut al capital a tots els treballadors que te-niam depositada la confiança amb vosaltres colla de babaus incompetents i mentiders allí ha on n'hi hagi
si voleu aturar la dreta a espanya deixeu el govern ja! cap altre partit te pebrots de fer amb nosaltres el que vosaltres heu fet!
Chacón no aniria amb tu n'hi a recollir diners de terra! el mateix val per la Camacho sou totes dues igual ..espanyolas!
estic cansat de tanta mentida. Tots menteixen. Als uns se'ls omple ara la boca que Catalunya ha de ser la salvació d'Espanya, i després et donen pel sac mentre aquí diuen una cosa i a Madrid "todos firmes". Els altres es declaren "amics de Catalunya" mentre van presentant recursos i endeguen qualsevol iniciativa per anorrear tot el que poden. Sincerament, que parin aquesta Espanya que jo me'n vull baixar. I dels d'aquí, també n'hi ha per llogar-hi cadires: molt bramar contra el PP però hi pactaran, com sempre "nedar i desar la roba". Ja n'estic fins el capdamunt.
Sr Climent, si paren Espanya, serem molts els que en baixarem. Ara que, a la velocitat que va, jo crec que podem baixar sense que pari i sense por de pendre mal.
Què us podíeu esperar d’un cognom com Chacón (poseu èmfasi amb accentuar la lletra o). Les tres quartes parts del socialistes “catalans” són de fora i les seves origen estan lluny d’aquí. Per ells Catalunya continua forma part de l’imperi espanyol i tant li fot si ens donen (i els donen també a ells) per darrera, el que compte es la “gran, grande y libre”. Aquest sociates (catalans de veritat o no) no es mereixen ni aigua per veure.
No ens equivoquem. La vostra victòria, és mantenir la mamella a tants dels vostres com pugueu. Quan us ha convingut, us heu posat d'acord amb la dreta sense dubtar-ho.
I a vosaltres qui us aturarà, Sra. Chacón? Perquè vosaltres sou tan perillosos per Catalunya com el PP, o més.
El PP sempre ha sigut enemic de Catalunya. Peró vosaltres heu sigut tan o més enemics nostres perque fent-us passar per amics ens heu venut la pell cada vegada que el PSOE ha fet la seva feina : la mateixa que el PP, i vosaltres us heu sotmés miserablement. No sé pas què és pitjor: enemic o botifler traidor.
Com diu l'eslogan del PSC "Per a Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy".
Si sumem CiU al PP, oblidem-nos dels drets socials a Catalunya.
No, si encara resultarà que el PPSOE és un partit civilitzat. (I més tenint en compte que està perseguint un jutge que volia investigar els crims de la tirania des de 1936).
I els grans patriotes espanyols és deixen donar pel cul per francesos i alemanys (en cara que Merkel sigue dòna) canviant la Constitució espanyola. Titelles, només s'atreveixen amb prohibir lo català. Amb los estrangers es caguen als calçons i bragues.
Programa de Antena 3 TV "Atrapa un millon". Pregunta: "Ruiz-Gallardón, Chacón, Pajín, Carod-Rovira" ¿ Qual de ellos és el nombre de un lagarto que vive en Filipinas ?. Resposta correcte: Chacón.
si passa, passa oi sra.Carmen? bah !!!! els fets la contravenen escandalosament! fins ara han fet una politica que es l'enveja de la extrema dreta amb contra dels treballadors,sobre tot de catalunya! fora ! marxin ja !
Josep, tot el món es mereix aigüa per beure. Salut
Delfina, si el teu comentari és per corregir ortogràficament, val, d'acord, peró una dita castellana és: al enemigo, ni agua, i aquest és el sentit que jo interpreto que vol dir en Josep. A veure si ens entenem a l'hora d'anar a beure. T'ho explico millor, els catalans que encara fem tantes faltes d'ortografia és degut a que els espanyols encara ara volen torpedinar el nostre idioma i mai no s'havia estudiat fins fa poc i encara avui ens volen treure aquest dret. ¿Què hi penses fer, tú? Salutacions.
Sebastian, tens raó, per això jo cada dia llegeixo una mica en català, perquè vull arribar a escriure´l perfecte. Una salutació
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.