Solemnitat i proclama de grans principis. Això és el que es va viure ahir a la Sala de Descans del Teatre Municipal de Girona. Un acte, el de CiU, allunyat dels clàssics mítings de campanya. Perquè ahir, Xuclà i el seu equip van voler prioritzar, per sobre de tot, un contingut ideològic que els enquadrés com a hereus dels moviments socials i polítics de la transició, especialment pel que fa a l'Estatut de Sau i a la recuperació de les institucions catalanes, com a país.
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; l'historiador Jaume Sobrequés, i el candidat de CiU, Jordi Xuclà, van coincidir, doncs, a buscar un paral·lelisme entre el convuls període de principi dels setanta, amb un crisi econòmica també molt dramàtica –l'anomenada crisi del petroli– i la política que edificava el país. Per això, tots tres van destacar la importància que CiU es converteixi en referent i hereva d'una nova transició, aquella que va indicar el president Artur Mas, i en clau absolutament nacional: “El catalanisme polític i nacionalista d'aquell moment aportava idees per recuperar les nostres institucions i també per modernitzar Espanya. Però Espanya no vol ser canviada”, va admetre Xuclà, que va afegir: “La política catalana a Madrid ara ha de ser ja diferent perquè s'enquadra en un altre moment de transició.” I aquesta transició, a banda del pacte fiscal, ha de mirar necessàriament cap a l'autogovern, “però sent fruit d'un gran consens social, no només polític”.
Pecats de joventut
Jaume Sobrequés, que va ser senador i parlamentari pel PSC i que s'ha situat al costat de CiU, va admetre sense embuts que el 1978 es va equivocar quan va votar en contra del concert econòmic, que en aquell moment CiU va posar damunt la taula sense èxit: “Vaig votar-hi en contra, era jove, seguia la disciplina del partit. Ara som al mateix lloc i ens cal fer una nova transició”, va dir Sobrequés, que va defensar sense embuts que “qui pot representar Catalunya a Madrid és CiU”. Per això, i segons l'historiador, ara cal tornar-se a plantejar coses que CiU ja va posar damunt la taula l'any 1978, però amb un horitzó clar, que és el de la sobirania, al qual s'ha d'arribar amb la negociació, però “des del sentiment i des de la raó”.
Carles Puigdemont, en la seva intervenció prèvia, com a mestre de cerimònies, ja havia aplanat el camí del discurs, quan va dir que “el projecte global de CiU és més oportú que mai, perquè és la suma d'altres projectes que proposaven una unió de país amb moltes aportacions”, perquè aquest “és un moment d'entesa, de reagrupament, d'assemblea”, va dir. Segurament per això, i per Puigdemont, aquells compromisos de la transició, de la construcció de país, “segueixen intactes”. I això, segons l'alcalde, només pot passar si CiU surt reforçada demà.
Comentaris
A Girona diuen una cosa però en Duran va dient la contraria. Aixó no és seriós
las transicions del CIU son ja famoses per la seva ineficàcia i capacitat per anestesiar els catalans que creuen encare que CiU es un partit nacionalista català en lloc d'un partit dels amics de Pedralbes que esta-ban al costat de Franco al seu temps i que ara pactarien amb el diable per tal de continuar omplin-se las carteres, aquest el es seu nacionalisme català el de las 150 famílies catalanes que no tenen altre pàtria que L'euro!
Hi ha alguna cosa que m'he perdut. Perque entre 1978 i 2010 no ha existit el concert econòmic per CIU?
Vull creure que el pacte fiscal és una carta que volen jugar perque saben que no te futur i per tant nomes deixa una via que és el sobiranisme. A ciu se li acaba el temps de si pero no a estonetes soc i d'altres ja veurem. Un any o dos com a molt. Veig molts comentaris de menyspreu contra CIU, però sense ciu independentista no hi haurà independència.
A Alberto Tomba Tomba:
És fals que sense CiU independentista no hi haurà independència, per aquest raonament, si CiU no esdevé mai independentista, mai no haurà independència. El que sí és cert és que sense els independentiste s de CiU no tindrem independència; el que vol dir que aquests independentiste s hauràn de votar algun dia un partit que no sigui CiU.
També és fals que CiU jugui la carta del pacte fiscal per anar després -i només després - quan aquesta vía hagi fet fallida, cap a la independència. És una marrada absurda que només vol amagar, sense aconseguir-ho, la voluntat de CiU d'allargar al màxim una vía esgotada. Al capdavall, quatre anys són quatre anys, i després, Déu dirà...potser fins i tot els tornaràn a votar. (És el més probable).
De moment el que està claríssim és que CiU agrupa més independentiste s, que tots els altres partits independentiste s junts. Aquets que es dediquen a criticar-los, o fan precisament perquè els fan por o odi. Veuen que sols, sense la seva col·laboració no hi ha res a fer, almenys de moment. Espero que el concert els surti desafinat, i els condueixi ver la única possibilitat real de retornar Catalunya al seu esplendor. La sobirania total, que és la independència.
El comentari de Carles Viñals no em sembla encertat, perquè no té en conta que els independentiste s que votem ciu, no votarem mai (o dificilment) Esquerra. Aquest partit, ha fet de palanganers del PSOE i ha provocat la gran divisió dels catalanistes. Ens volen fer creure que si ets bona persona només es pot ser d'esquerres . I no companys, no és això. Si volem ser una nació INDEPENDENT I DEMOCRÀTICA, ens cal gent de totes les tendències que vulguin la independència. L'altre factor és els dirigents i el personal que els sustenta. No tenen gaire nivell de bon govern i sobre tot en economia no mereixen cap credibilitat amb els seus maximalismes econòmics sense mesura. Ens calen dirigents menys "assamblearis" i més polítics llestos i intel-ligents. Tot i això, reconec que és millor que votin Esquerre que no partits SUCURSALISTES.
Carles Viñals té perfectament en compte, i tant que sí, que molts independentiste s de CiU no votaríen mai ERC, ni que aquesta fos l'unica vía per accedir a la independència, com també li consta que molta gent d'ERC no votaría mai CiU si aquest fos l'únic camí a la llibertat. I aquesta és la nostra tragèdia, Sra. Paulina; que molts -massa- catalans s'estimen més ser fidels a un partit i a una ideología que al propi país, raó per la qual i mentre no inverteixin aquesta prioritat mai no seràn lliures. I aquesta és també la diferència entre vostè i jo; vostè no vol la independència si no li ve de la mà de CiU; jo l'acceptaría de qualsevol que volgués donar-me-la. Però a aquesta mena de conviccions no hi ha ningú que ens hi pugui dur si no s'hi arriba personalment.
-
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.