Dilluns al migdia vaig rebre una trucada del primer secretari del PSC, José Montilla, que abans de començar l'executiva volia parlar amb mi. A la tarda vaig entrar al seu despatx i em va proposar si volia ser senadora, atès que no havia sortit diputada per Girona, però encara en espera del recompte dels vots. Hi havia dos senadors, que són d'assignació parlamentària, que s'havien d'ocupar; un havia de ser un home i l'altre, una dona, la qual, a més, havia de tenir un perfil de jurista. Jo vaig acceptar, en espera, però, que fos definitiu el fet de no obtenir el segon diputat, com ha passat.

Crec que pot ser una gran escola, tot i que el màster de la meva vida l'he fet sent alcaldessa de Salt. Vull defensar els interessos territorials i, evidentment, seguir treballant per recuperar l'alcaldia de Salt, que és el meu objectiu prioritari. A més, jo crec que si s'aconseguís fer la seva reforma, perquè fos una veritable cambra de representació territorial, això ens ajudaria a la construcció d'un estat federal, que jo sempre he defensat. Amb tot, sóc conscient que serà complicat amb una majoria del PP.

No sé si la clau gironina es diferencia substancialment de la general. Una crisi econòmica com l'actual, amb cinc milions d'aturats, ens ha passat factura com a govern. És cert que hi ha causes que són gironines, com ara el retard de les obres de l'N-II, que no s'ha desdoblat per problemes amb les empreses adjudicatàries i ha costat molt de tirar el projecte endavant. Això pot ser que hagi afectat, no dic que no, però no és la causa determinant. El que amoïna la gent ara mateix és tenir amics o algú de la família a l'atur.