Política

Els militars egipcis demanen perdó pels morts en els xocs

Intenten rebaixar la tensió amb els manifestants que exigeixen la seva sortida del poder, però s'exoneren de responsabilitats

Encarreguen a un exprimer ministre de Mubàrak que formi el nou govern de salvació nacional

“El Consell Superior de les Forces Armades expressa el seu condol i les seves més profundes disculpes per les morts dels màrtirs, fills lleials d'Egipte, durant els recents esdeveniments a la plaça Tahrir.” Amb aquesta disculpa, el poder militar pretenia ahir mitigar la ferida oberta pels enfrontaments dels últims sis dies –“temps crítics”, en paraules de la junta que mana– i girar full en la crisi revolucionària que agita el país des de dissabte. Unes 39 persones han mort en el transcurs d'aquests xocs violents.

El poder militar insistia, una vegada més, que les eleccions legislatives seguirien el calendari previst (a partir de dilluns que ve) i assegurava que investigaria els fets dels últims dies. Per mostrar la seva voluntat de calmar la tensió, l'exèrcit va construir ahir un mur per separar manifestants i policia a Tahrir, i posar fi així als enfrontaments. Malgrat les mostres de contenció, el membre del Consell Militar Hamdy Badeen va tornar a posar sal a la ferida.

“Vídeos esbiaixats”

En declaracions a la televisió pública, assegurava que els militars no tenien res a veure amb els incidents i afirmava, contradient tots els testimonis audiovisuals, que cap soldat havia trepitjat la plaça en els últims dos mesos.

El ministre d'Interior, Mansur al-Essawi, va afegir més llenya al foc en negar que la policia hagués disparat els manifestants, i va defensar la legalitat del gas utilitzat, altament tòxic. Els militars van assegurar també que molts dels vídeos que circulen per la xarxa són esbiaixats i no mostren la complexitat de la situació. Arreu del país es reproduïen les manifestacions mentre avui divendres, festiu al país, es preveuen més marxes massives contra el poder.

D'altra banda, a última hora del vespre s'anunciava que el Consell Militar encarregava a Kamal alGenzuri la formació de l'anunciat govern de salvació nacional. Al llarg del dia havia sonat amb força el nom de l'excap de la Lliga Àrab Amr Moussa, que finalment va declinar l'oferiment.

Al-Genzuri, de 78 anys, ja va ser primer ministre durant l'època de Mubàrak, entre el 1996 i el 1998. En aquest període el seu govern va aplicar importants polítiques liberals, sobretot vinculades a la privatització de propietats nacionals, sota l'empara del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Anteriorment havia estat ministre de Planificació i de Cooperació Internacional.

La notícia va provocar sorpresa entre bona part dels egipcis, tant per l'edat com pel currículum del polític, sobretot tenint en compte la recent llei d'aïllament polític i les contínues crides de la joventut a rebutjar qualsevol candidat vinculat amb l'antic règim. Amb tot, molts activistes destacaven que el futur primer ministre tindria poc marge de maniobra a causa de la preponderància del Consell Superior de les Forces Armades.

LA XIFRA

21
per cent
d'egipcis donen suport als militars, segons un estudi de la Universitat de Maryland.

LA FRASE

El poble ens ha confiat una missió; el trairíem si hi renunciéssim
Mukhtar al-Mul·là
GENERAL EGIPCI

Divisió en els Germans Musulmans

marc almodóvar

Els Germans Musulmans, organització islamista creada a final dels anys vint del segle passat i una de les principals forces d'oposició durant el règim del deposat president Hosni Mubàrak, continuen immersos en els seus conflictes interns.

Les joventuts es plantaven en rebel·lia ahir contra la decisió de la direcció de no participar en les actuals manifestacions que tenen lloc a la plaça Tahrir del Caire i en altres ciutats arreu del país.

Destacats líders de la joventut van desobeir la decisió de l'oficina central i feien pública una ruptura generacional dins la formació. Després de l'alçament del gener passat, una part dels joves dels Germans molt propera a la revolució ja es va allunyar del grup per discrepàncies amb la direcció, la qual consideraven massa fidel als militars. També els van retreure les seves formes autocràtiques i la seva ideologia ultraconservadora.

Al seu torn, aquests joves pragmàtics i més connectats amb la realitat dels nous temps van crear un partit, el Tayyar, que participa en les eleccions legislatives que han de començar dilluns que ve –les primeres des de la caiguda de Mubàrak– dins la coalició La Revolució Continua, que aplega també partits comunistes i d'esquerra molt propers al moviment revolucionari.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.