Participació massiva en el primer dia de votació a Egipte
Els egipcis formen llargues cues per acudir a les urnes en una jornada de relativa calma, pertorbada només per la constant distribució de propaganda islamista als col·legis
Els comicis duraran per tandes fins al gener
L'escola secundària per a noies Masr el-Gedida, a Heliòpolis, era ahir l'exemple d'una nova època. Durant trenta anys havia estat el col·legi electoral exclusiu de la família Mubàrak. Ahir estava obert a les llargues cues d'egipcis que volien votar per primera vegada des de la caiguda del dictador.
Les imatges de la massificació dels col·legis electorals es repetien arreu de les nou províncies convocades ahir a les urnes. Prop de 17,5 milions d'egipcis estaven cridats a encetar la primera ronda electoral al nou Egipte. Un cicle que ha de servir per escollir el futur Consell del Poble, la cambra baixa del Parlament egipci. Les demandes d'ajornament de les votacions fetes per diverses formacions polítiques, com ja es preveia, no van ser escoltades.
El diari local Shorouk titulava amb un significatiu “La revolució, a les urnes” la seva edició d'ahir. Malgrat que encara falten xifres oficials que certifiquin l'alta participació, aquesta era la notícia del dia al país. Agreujat per un sistema de votació molt lent i feixuc, alguns asseguraven que havien fet cua dues o tres hores.
Casos aïllats de frau
L'alta afluència a les urnes va fer que la Junta Electoral retardés el tancament dels col·legis fins a les nou del vespre i anunciés la compra de 3.000 noves urnes. De fet, el Ministeri de Sanitat anunciava que 25 persones havien resultat ferides a causa de l'aglomeració als col·legis, la majoria gent d'edat. Les crides al boicot fetes per algunes persones i formacions vinculades a la revolució haurien fracassat tot i que alguns van optar pel vot nul, en record dels màrtirs de la revolució.
A diferència d'anteriors cites electorals marcades per la violència i la obstrucció del dret a vot, la jornada va transcórrer amb relativa tranquil·litat, tan sols pertorbada per la constant distribució de propaganda electoral islamista a les portes mateixes dels col·legis. Especialment presents van ser els membres de Justícia i Llibertat, la formació política dels Germans Musulmans, que van plantar veles propagandístiques a les portes de gairebé tots els col·legis en una imponent demostració de força, i també d'irregularitat. A part d'això, es van registrar, segons denunciava l'Organització Egípcia de Drets Humans, alguns incidents aïllats de coacció, compra de vots i frau, vinculats també a formacions islamistes o a antics membres del PDN de Mubàrak. D'altra banda, alguns votants irats van retenir jutges supervisors com a ostatges enfadats amb la tardança de la votació.
Malgrat l'alta participació, molts es mostraven encara escèptics sobre el futur del procés electoral. L'analista polític Issand el Armani advertia que, atesa la falta de preparació i el clima convuls dels darrers dies, “hi ha un munt de motius i dubtes que fan plantejar fins i tot la possibilitat de declarar totalment o parcialment invàlides les eleccions”.
LA XIFRA
LA FRASE
Activista símbol entre reixes
marc almodóvarLa detenció de l'activista Alaa Abd el-Fattah, un dels símbols de la lluita contra els judicis militars a la població civil, es va tornar a perllongar quinze dies més. El poder militar va prometre la setmana passada transferir el cas a una instància civil, concretament a la fiscalia suprema de l'Estat. Aquesta concessió va posar fi a la vaga de fam que la mare del jove, Leila Sueif, mantenia des del 6 de novembre.
A Alaa Abd el-Fatah se'l fa responsable, estranyament, dels fets que van provocar la mort de 28 persones a la fi d'una manifestació pels drets dels coptes el 9 d'octubre passat. Acusen l'activista de robar armament militar i de destrossar material propietat de l'exèrcit. En el mateix judici, en què hi ha implicades una trentena de persones més, es va citar a declarar el també activista Mina Daniel, tot i que el jove va morir en aquells incidents a mans dels militars.
Els seus companys asseguren que tot és un muntatge per atacar un dels més importants activistes polítics del país. El seu cas simbolitza la lluita contra els judicis militars. Un mínim de 12.000 civils han estat jutjats per tribunals castrenses des de la caiguda del president Hosni Mubàrak, el febrer passat. La majoria se'ls ha processat només per haver criticat públicament interessos militars.