ajuntaments
El PSC de Vidreres demana que es posi la foto del rei
En el ple que es va fer ahir a la població de Vidreres hi van assistir prop de vuitanta persones, que van viure les picabaralles entre CiU i el PSC
El ple de Vidreres d'ahir va manifestar un altre cop l'enfrontament, gairebé rancuniós, que mantenen CiU i el PSC. En el ple d'ahir, que es podria qualificar quasi de tràmit, gairebé cada punt era un retret. Un dels més curiosos va ser quan l'exalcaldessa i actual portaveu del PSC, Ruth Rosique, a l'oposició, va recitar les lleis que obliguen a tenir penjat el retrat del rei a les sales de plens. Aquesta va ser la qüestió que més unitat va crear entre el PSC i l'únic regidor del PP, Ernesto Torres. El punt del pressupost ni tan sols va ser tocat. Es va parlar de moviments de personal, amb amortitzacions de llocs de treball, com ara el de l'arquitecte tècnic, o altres tècnics que hauran de passar de fer jornada completa a mitja jornada o bé a l'inrevés. Aquesta qüestió va derivar en una agra polèmica entre l'alcalde de CiU, Jordi Camps, i la portaveu de l'oposició, Rosique. Hi va haver retrets per part de l'alcalde d'haver filtrat informacions a algun dels perjudicats; es van fer públiques converses privades entres els regidors; i al final la moció va ser aprovada.
Tornant al tema de les amortitzacions de llocs de treball, el PSC va demanar que la moció fos retirada perquè no havien rebut prou informació per treballar-la. El PP va arribar tard i va dir que no sabia de què anava la cosa.
Molta gent en el ple
El primer que sobta del ple de Vidreres és la quantitat de públic que hi assisteix. Aquest mateix cronista es va veure obligat a seguir-lo a peu dret, i amb gent a cada banda. L'actitud del públic és absolutament respectuosa i ningú fa comentaris amb veu alta i el silenci és com el que es produeix en una missa. Bona part del públic són gent gran, que van prenent bona nota del que discuteix la gent que han escollit per ser a l'Ajuntament. Els retrets i les baralles entre l'anterior equip de govern i l'actual garanteixen l'espectacle. Al final, es dóna l'oportunitat al públic que ha assistit a la sessió de poder parlar. Per molts, és l'hora de treure els apunts que han pres durant el ple. Sovint els polítics es queden muts, o bé per l'evidència o per la inviabilitat. És l'hora de l'assemblea.